BONES FESTES A TOTHOM!

Los años de abundancia, la saciedad, la hartura
eran sólo de aquellos que se llamaban amos.
Para que venga el pan justo a la dentadura
del hambre de los pobres aquí estoy, aquí estamos.

(Miguel Hernández)

Acte públic: RETALLADES! PRESSUPOST MUNICIPAL DE BLANES 2012

Tots a un o altre nivell estem patint els efectes de la crisi. Les mesures que prenen els governs, tant l'estatal com l'autonòmic,de retallades en els serveis socials i augment de les taxes fiscals no afavoreixen als més dèbils.

L'Ajuntament de Blanes presentarà en el darrer ple municipal d'aquest any el seus pressupostos pel 2012, amb importants retallades que s'afegiran a la forta pujada de les taxes que va ser aprovada en el ple del mes de novembre.

Retallades en la sanitat, en l'educació, desnonaments per les hipoteques, son alguns dels efectes immediats que ja afecten a tothom. A nivell local, des dels Ajuntaments també es prenen mesures extremes que recauen en la ciutadania i, en molts casos, agreugen la situació econòmica de moltes famílies.

Cal que els homes i dones de Blanes estiguin assabentats de quines son les retallades en el pressupost municipal a la nostra vila i com afectaran a cadascun de nosaltres. Tanmateix, des del grup municipal, proposem tot un seguit d'alternatives que permetrien evitar tota aquesta situació i que us presentarem. És per això que us convoquem a un acte informatiu, obert a totes les persones interessades i al que tothom està convidat a assistir-hi sobre el tema:

RETALLADES!
PRESSUPOST MUNICIPAL DE BLANES 2012 

Dissabte 17 de desembre a la Sala de Plens de l'Ajuntament de Blanes a les 17 hores

Des del Grup Municipal d'EUiA-ICV de Blanes no varem aprovar les taxes, per considerar-les excessives i injustes, i van rebutjar les nostres propostes basades en el principi progressiu de qui més té, més paga. Ara ens enfrontem al pressupost pel 2012 que ens presentarà l'actual govern municipal del PSC. Creiem que el que se'ns proposa no ha estat contemplat des de la perspectiva de no exercir pressió sobre la ciutadania, sinó des d'un afany de reduir el més ràpid possible el gran deute econòmic de l'Ajuntament de Blanes, passant per sobre dels serveis socials del poble, acomiadant gent i, altre cop, sense escoltar les nostres propostes.

En el mateix acte, us presentarem propostes alternatives de reducció de despeses i de nous ingressos per tal d'evitar que pagui el poble, aplicables al pressupost municipal, que hem estudiat des de la perspectiva de l'esquerra transformadora, que te sempre present l'interès general, les necessitats i problemes de les classes populars i treballadores, en lloc de afavorir els interessos de la dreta, de les entitats financeres, dels grans capitals i de les polítiques conservadores capitalistes.

Veniu per saber-ne més, per parlar-ne, per dir-nos què en penseu, què creieu que cal fer. Us esperem!

Tallada de la N-II a Tordera contra les retallades

Seguint amb les iniciatives per a protestar contra les retallades i en especial per les retallades en Sanitat, s'ha convocat per demà dissabte 3 de desembre, de 11 a 12 del matí, una concentració de protesta i tallada de la N II a Tordera, a la rotonda de Can Bartolí, des de la plataforma LA SELVA UNITS PEL CAP, concentració a la que des del Grup Municipal d'EUiA-ICV de Blanes donem suport.

És per això que demanem a tota la nostra militància i simpatitzants que s'afegeixin a aquesta iniciativa. Us adjuntem el cartell de convocatòria.

Cal que hi siguem presents, ens juguem el futur dels serveis sanitaris bàsics i això ens afecta a tots i totes. NO FALTEU!!

Acte Final de Campanya amb Marc Vidal

Divendres, 18 de novembre a les 19,30 h, a la Sala Roberto Bolaño  de  laBiblioteca Comarcal de Blanes, la coalició ICV-EUiA celebrarà el acte final de campanya.

L'acte serà presentat per Amparo Ardanuy, candidata nº 6 per Girona i Regidora de l'Ajuntament de Blanes i, en el mateix intervendran:  Victor Catalan, candidat nº 5per Girona  i Regidor de l'Ajuntament de Blanes i Cristina Simó, candidata nº 2 per Girona. La intervenció final correrà a càrrec de Marc Vidal, candidat nº 1 per Girona.

Es tracta de l'ultima trobada amb els nostres militants, amics i simpatitzants,abans del dia de la reflexió. Una sesió en la que podrem saber-ne mes de com plantar cara a les retallades socials. On podrem coneixer de primera mà les propostes per a  fomentar l'economia productiva, i generar llocs de treball.

Propostes des de l'esquerra, per mantenir i millorar l'estat del benestar, per a la defensa de les polítiques públiques i del estat democràtic i la participació de la ciutadania, per a la defensa de l'igualtat, la solidaritat i la sostenibilitat.

Us esperem!

Primer mitin de Julio Anguita en 12 años

 article extret del diari Público


El histórico dirigente de IU advierte:"Con las cabezas vacías, lo único que haremos será pegar voces"


Por primera vez desde octubre de 2000, cuando dejó la Coordinación General de IU, Julio Anguita dio este miércoles un mitin en la ciudad en la que fue alcalde: Córdoba. Ante más de 500 personas, Anguita confesó que volvía a comandar un acto público para pedir el voto de la formación que fundó hace 25 años ante “la inmensa gravedad del momento” y el “panorama pavoroso de la crisis de la civilización occidental”.

Desde su salida de la política activa, Anguita ha ocupado un segundo plano. Desde el año 2007 “dedico cada noche a estudiar la crisis” y poco a poco está dando pasos adelante. Este miércoles, arengó a los militantes de IU a “leer” y “estudiar” porque es “revolucionario”, a “salir de las sedes” y a desempolvar “la cantidad de propuestas que IU ha hecho en su historia”. “Con las cabezas vacías, lo único que haremos será pegar voces”, lamentó.
Julio Anguita, que no ha dejado de dar conferencias en todos estos años pero que en muy pocas ocasiones ha hablado las interinidades de IU, instó a los militantes “a salir a la calle” a “hablarle claro al pueblo”. “La batalla electoral empieza el lunes”, insistió, “así que o sois todos la representación de IU, no solo nuestros cargos en las instituciones, o esto es un circo”. “Tenemos que predicar con el ejemplo y demostrar que somos otra gente”, zanjó, en un mitin que sonó a reprimenda a una militancia que ha estado dormida desde hace años y que según Anguita tiene que desperar para que “dentro de 4 años” IU pueda diseñar “un discurso propio” para “un proyecto común” al que se puedan sumar otras formaciones y no al revés. “La derecha está ahí porque alguien le puso la alfombra roja”, insistió ante la “inmensa estafa” del discurso del PSOE “de que viene la derecha”.
El ex coordinador general de IU denunció los “golpes de estado contra el sistema social cuando se quitan gobiernos sin que la voluntad popular lo decida” y que la nueva política económica está convirtiendo en un “trapo” la Constitución y arrasando la Declaración de Derechos Humanos. Además, Anguita explicó que se está cumpliendo punto por punto lo que IU advirtió a mediados de los 90 cuando se opuso al Tratado de Maastricht. “Los políticos deben saber que tienen que obedecer las órdenes de los mercados, advirtió el presidente del Bundesbank en 1994”, precisó Anguita. “Pero los ingenuos, partidos y sindicatos, cayeron en esta inmensa trampa”.

Acte públic d’ICV-EUiA a Blanes sobre “Polítiques d’igualtat en temps de crisi”

El dissabte 12, a la Sala de Plens de l’Ajuntament va tenir lloc un acte públic de la coalició ICV-EUiA, en el marc de les eleccions generals, sobre “Polítiques d’igualtat en temps de crisi”.

En l’acte varen participar Maite Mola, candidata a Navarra per Izquierda Unida, i Cristina Simò i Amparo Ardanuy, candidates nº 2 i 6 respectivament per la coalició a Girona. Estava prevista també la participació de Marc Vidal, candidat nº 1 per Girona, que no va poder assistir al mateix, excusant la seva presència.

En les intervencions Amparo Ardanuy va destacar el moment crític en que es troben les polítiques d’igualtat, que han estat les primeres en patir les retallades governamentals tant des de Catalunya com a l’Estat Espanyol. Va remarcar la necessitat de seguir amb iniciatives que donin sortides a les dones, treballant de forma transversal des de tots els àmbits, nacional, autonòmic i local, remarcant la importància de mantenir en funcionament en el àmbit municipal dels SIAD (Servei d’Informació i Atenció a les Dones) com la eina més propera i de major utilitat.

Per la seva banda, Maite Mola, va explicar en primer lloc que el grup majoritari en el que recau la pobresa, l’atur, les desigualtats salarials o la marginació social recau en les dones, que són el 51% de la població mundial. Per treballar per pal·liar aquest greuge va afirmar que cal treballar de forma transversal. Sobre el funcionament a nivell polític de les iniciatives empreses tant des dels grups d’esquerres al Parlament Europeu com en el espanyol, va remarcar la necessitat de comptar a una bona representació en ambdós parlaments, ja que la majoria d’acords al que s’arriba a nivell europeu no passen de ser meres recomanacions o resolucions, que no comporten obligació en la seva aplicació en els diferents països de la UE. Motiu pel que va demanar directament el vot per a la coalició a Catalunya.

Va tancar les intervencions, Cristina Simó, que va fer una directa crítica sobre les iniciatives preses des dels governs del PSOE, PP i CiU. Va afirmar que des d’ICV-EUiA, entre d’altres mesures, es contempla recuperar el desaparegut Ministeri d’Igualtat, com a una eina indispensable per treballar de forma directa sobre una igualtat real per a dones i homes. Va recordar també que la trajectòria social impulsada pels partits abans esmentats i, en especial pel PP, volen tornar a uns valors en els que la dona torna a estar supeditada econòmica i socialment, dins un esquema tradicional, motius pels quals va demanar el vot per a la coalició.

Desprès d’un torn de preguntes, a les que les ponents varen respondre, és va donar per tancat l’acte.

Puny i Lletra - novembre 2011 - nou format

Ja tenim la nova edició del nostre butlletí Puny i Lletra. Ara en forma diari i amb més págines. Clickeu a sobre per engrandir la visualització.

Puny i lletra - novembre 2011 - nova edició

Publish at Calaméo or browse others.

Iolanda Lara, nova Coordinadora d'EUiA de Blanes i nova composició de la Comissió Política Local

Joan Josep Nuet va ser present a l'Assemblea d'EUiA de Blanes per parlar dels acords per a les Eleccions Generals

Joan Salmerón, Amparo Ardanuy i Joan Josep Nuet

En la assemblea d'EUiA de Blanes, celebrada el 22 d'octubre de 2011 a la Sala de Plens de l'Ajuntament de Blanes, entre els punt destacats vàren ser els següents:

1. Informe de gestió de la Comissió Política Local 
2.  Proposta de nova Comissió Local
3.  Presentació del nou Coordinador/ra
4.  Campanya electoral

Al centre, la nova Coordinadora, Yolanda Lara

L'acte es va iniciar amb la presentació del Informe de Gestió de la Comissió Política Local (que podeu consultar des d'aqui) a càrrec de la Coordinadora d'EUiA de Blanes, Amparo Ardanuy, qui va donar comptes de la gestió realitzada per la Comissió Local en els quatre darrers anys que va agraïr la confiança atorgada en aquest període cap a la seva persona.

Un cop feta la valoració, la Coordinadora va anunciar que, segons la norma establerta en la nostra organització, pel fet d'haver assolit un càrrec institucional, el de regidora de l'Ajuntament de Blanes, dimitia del seu càrrec i el posava a disposició de l'Assemblea.

Donat que en els darrers mesos s'havien produit algunes baixes en la constitució de la Comissió Local, es va presentar una nova candidatura que, un cop aprovada, va procedir a escollir qui seria la persona que es faria càrrec de la funció de coordinació. La persona escollida va ser Iolanda Lara, militant d'EUiA i el PSUC Viu i la composició de la nova Comissió Local va quedar així:

Yolanda Lara	Cordinadora
Yanick Barbero	Organització
Joan Salmeron	Municipal i Finances
Amparo Ardanuy	Afiliació i Dona
Marian Anguita	Secretaria i WEB
Anna Sais	Comunicació
Paco Martínez	Mon del treball
Pepe Suarez	Local i Material
Facu Díaz	Joventut

A continuació, la nova Coordinadora, Iolanda Lara, va prendre la paraula per donar les gràcies i demanar als companys i companyes col·laboració en la nova etapa, expresant el seu desitg d'estar a l'alçada de la responsabilitat.

Vista general de la Sala de Plens durant l'Assemblea

Per acabar l'acte, va prendre la paraula Joan Salmeron, qui va presentar a Joan Josep Nuet, candidat de la coalició ICV-EUIA a la llista de Barcelona per a les eleccions generals, qui va explicar de forma clara i directa com havien anat els acords entre ambdues formacions polítiques, remarcan de forma espècial la voluntat expressa d'EUiA d'anar sempre al costat de Izquierda Unida, entenent  que son formacions polítiques que comparteixen un mateix ideari polític des de l'esquerra solidaria i de progrès.

Va fer una crida a la participació amb el vot, remarcant que aquesta és l'unica manera d'evitar un bipartidisme amb majoríes absolutes i de garantir el major número d'escons als candidats d'IU i d'ICV-EUiA

Eleccions Generals 20 N 2011

Proposta de Programa Marc Eleccions Generals 2011 - ICV-EUiA

Publish at Calaméo or browse others.

La prevista victòria del PP en les properes eleccions del 20 de novembre és una pura contradicció

per Argemir González

article extret del Diari de Girona

La prevista victòria del PP en les properes eleccions del 20 de novembre és una pura contradicció: com més forta és l'esquerra social al carrer, guanyarà la dreta més rància. En un sistema polític com el nostre, de bipartidisme imperfecte, el desgast d'un dels partits "de govern" comporta automàticament la victòria de l'altre, encara que hagi fet tan pocs mèrits com és el cas del PP. Com a bon gallec, Mariano Rajoy s'ha dedicat a no explicar el seu programa més enllà de dir que amb ell sortirem de la crisi i que no farà retallades socials. Molt em temo que en això últim estigui mentint i que acabi disfressant les privatitzacions dels serveis públics, com les que fa Esperanza Aguirre a la comunitat autònoma de Madrid, com una millora dels serveis. De totes maneres, Mariano Rajoy arribarà a la Moncloa sense despentinar-se i sense el "llast" de gaires promeses.

El PSOE s'ha enfonsat per la crisi econòmica i per la incapacitat de treure'ns-en. Al final ha pagat les conseqüències de les seves polítiques neoliberals, les de deixar fer a la banca i a les constructores, que tan bons beneficis semblaven donar a la societat espanyola malgrat que fos a costa d'inflar cada vegada més la bombolla immobiliària i a costa de sacrificar els interessos de les classes populars que no especulaven amb l'habitatge sinó que el compraven cada vegada més car fins al punt d'hipotecar-se de per vida i, alguns, part de la vida dels seus hereus. Encara deuen ressonar a les orelles de molta gent les justificacions socialistes que abaixar impostos (als rics) era "progressista". Ara es deuen estar penedint del que van dir i, sobretot, del que van fer. I del que no van fer també, perquè una de les claus del crònic dèficit fiscal espanyol és la baixa imposició sobre les rendes altes que, a més, acumulen la major part del frau fiscal. Precisament el combat contra aquest és una de les demandes permanents de les esquerres catalana i espanyola -la d'ICV, EUiA i IU entre d'altres- i és un dels pilars per sortir d'aquesta crisi. Per desgràcia, com va passar amb la legislació mediambiental, fins que no veiem entrar a presó un gran defraudador fiscal, per exemple Emilio Botín, el combat contra aquesta xacra no té credibilitat. Ara el candidat socialista, Alfredo Pérez Rubalcaba, fa propostes populars com la dació en pagament per saldar el deute hipotecari però ja no té ni autoritat moral ni credibilitat política: per què no impulsava aquesta mesura quan era al govern? És més, per què va votar-hi en contra al Congrés de Diputats?

El Moviment del 15-M va aconseguir dissabte de la setmana passada un nou èxit, multiplicat per la seva expansió europea i mundial. A aquest moviment li devem que s'hagi posat sobre la taula el programa social, els problemes reals de molta gent que d'altra forma no serien visibles perquè una part de la societat no vol que les dificultats i la pobresa surtin al carrer. El moviment dels indignats és popularíssim i, més enllà dels centenars de milers que hem sortit al carrer, uns quants milions de ciutadans catalans i espanyols comparteixen amb ells les seves reivindicacions. La contradicció rau justament aquí. Les enquestes prediuen un augment de les esquerres alternatives al PSOE però no un gran creixement d'aquestes. Com més es necessiten polítiques progressistes, com més imprescindibles són els grups parlamentaris clarament d'esquerres per col·laborar que tots sortim de la crisi amb els nostres drets socials i polítics consolidats i enfortits, uns quants milions de potencials votants "indignats" es quedaran a casa seva sense exercir els seus drets polítics o, pitjor, votaran en blanc fent així més difícil aconseguir diputats alternatius als grans partits, evitant d'aquesta manera donar un cop de timó a les polítiques socials i econòmiques actuals.

És responsabilitat de les esquerres convèncer la ciutadania que val la pena donar un tomb electoral però aquestes juguen amb desavantatge: no només tenen pressupostos electorals molt inferiors als dos grans partits sinó que la permanent marginació de qualsevol partit a l'esquerra del PSOE mitjançant la llei electoral (IU, quasi un milió de vots i només dos diputats), la marginació informativa, la tergiversació de les propostes dels seus líders o la invisibilitat de les seves propostes ha traslladat la possibilitat de canviar el vot cap a l'esquerra radical en una proposta quasi inexistent per a molta gent. No obstant això, encara no hi ha res decidit i si volem superar algunes d'aquestes contradiccions encara hi som a temps.

Alfredo Clemente convoca a la participació en les manifestacions contra les retallades

Camarades:


Es aquesta la primera ocasió que faig us del correu del Partit i aprofito per demanar-vos que feu us del mateix sempre que considereu que es aquest el canal que correspon.

Donat que tot just hem acabat el Congrés i que s'ha de convocar el Central per la designació de responsabilitats i elecció dels òrgans corresponents, hem correspon situar la necessitat de que el Partit participi plenament i entusiasta a les manifestacions del dissabte a les 4 capitals. Sense reserves.

Ni un dubte. Ni tant sols per aquells elements parcials de les convocatòries que posen al mateix sac a "tothom" i que nosaltres, sense compartir ni donar-nos per al·ludits, al contrari, ens hem d'abocar a participar plenament i amb les nostres banderes i ensenyes, junt a EUiA si aquesta s'agrupa i/o amb , per exemple, la "Campanya contra les retallades",  en unes manifestacions justes que son de indignació i de resposta que apunten en el camí de la alternativa (anticapitalista) per la que lluitem.

I passo  les cites de les manifestacions de les 4 capitals

Barcelona a les 17 hores a la Plaça Catalunya
Tarragona a les 18 hores Pl. Imperial Tarraco
Girona a les 18 hores a la Plaça del Barco
Lleida a les 18.30 Plaça Ricard Vinyes

Salut i bona lluita


--
Alfredo Clemente
Secretari General del PSUCviu

Carta d'Alfredo Clemente a tota la militància del PSUC Viu

A totes i tots les i els militants del PSUC Viu

Camarades,
    
Ahir al migdia tancàvem el XIVè Congrés del Partit. Com a Secretari General elegit en el seu marc, el primer que vull fer es adreçar-me personalment a totes i tots, a cadascun i a cadascuna de vosaltres: a tota la militància del Partit.
Com sabeu, el Congrés ha estat precedit d’un procés intens i complex que s’ha desenvolupat en un context polític i social de grans dificultats pels treballadors i treballadores, pels sectors populars colpejats per la crisi capitalista que patim i, alhora, amb mobilitzacions i lluites molt importants que expressen la capacitat de resposta que sense dubte existeix però que cal estimular i organitzar sindical, social i políticament.
El Congrés va aprovar un document polític i organitzatiu i uns Estatuts, que coneixereu plenament en uns dies i que podreu tenir personalment, i tinc el convenciment que serà útil pel treball polític, personal i col·lectiu, de tots i totes els i les camarades.
En ell s’han abordat les tasques dels i les comunistes del PSUC Viu, en l’actual etapa, centrades en la lluita i l’organització de la classe obrera i de les capes populars enfront les polítiques neoliberals.
El Congrés també ha ratificat el compromís de la militància comunista per l’enfortiment de les CC.OO., com instrument essencial en la defensa dels drets i interessos de la classe obrera, i per una major presència i més organitzada del PSUC Viu als moviments socials, amb un especial reconeixement al moviment del 15-M i amb l’objectiu de teixir aliances àmplies entre els vells i els nous moviments per construir l’alternativa social anticapitalista i una Espanya republicana i federal.
Hem reafirmat la vigència de la nostra ideologia comunista i del nostre Partit, que volem enfortir, fer créixer i visualitzar, així com la voluntat, com dèiem al lema del Congrés, de reconstruir el PSUC com a força política que aplegui a Catalunya a totes les persones que es reclamen de l’ideal comunista, per convertir-lo en l’eix vertebrador del procés de transformació social.
El Congrés ha fet una crida a totes les treballadores i a tots els treballadors de Catalunya, així com a tota la ciutadania progressista, perquè votin les candidatures d’ICV-EUiA, perquè l’esquerra transformadora tingui més pes a les Corts Generals que resultin elegides el proper 20 de novembre i com a contribució concreta a l’enfortiment del projecte federal d’Izquierda Unida.
En aquest sentit, ens hem reafirmat, clarificant de manera inequívoca, que EUiA és la nostra aposta estratègica i que tot el Partit ha d’estar i treballar en el moviment polític i social, contribuint a la seva refundació amb corresponsabilitat i amb la màxima voluntat unitària.
Finalment, hem renovat el lligam de germanor i unitat amb el PCE amb qui seguirem adoptant tot tipus d’acords conjunts per seguir tenint els mateixos principis, la mateixa línia política i els mateixos mètodes organitzatius.
Una vegada aprovada aquesta política per l’òrgan superior del Partit, el seu Congrés, estem en el moment de desplegar i la projectar la política aprovada.
Per tal de vetllar per a que siguem el que som i sempre hem estat, un instrument per l’acció, hem elegit un Comitè Central que malgrat no haver estat capaços d’elegir-lo amb una única llista, és un sol organisme. Un Comitè Central de seixanta cinc camarades, renovat i rejovenit que, no dubteu, treballarà, amb tots els seus components sense excepció, amb unitat, força i entusiasme pel Partit, pel seu creixement, pel seu enfortiment i per l’assoliment dels objectius fixats al Congrés.

Alfredo Clemente
Secretari General del PSUC Viu
11 d’octubre de 2011

ICV, EUiA i IU han signat la coalició per concòrrer a les eleccions generals del 20 de novembre

Aquest migdia s’ha signat a Madrid la coalició a nivell d’Estat entre IU, ICV, EUiA, i fins a 12 forces polítiques de l’ecologisme, el nacionalisme d’esquerres i l’esquerra transformadora –Chunta Aragonesista, Socialistas Independientes de Extremadura (SIEX), Batzarre, Federación Los Verdes, Gira Madrid-Los Verdes, Els Verds País Valencià, Opcio Verda-Els Verds, Canarias por la Izquierda i Socialistas por Tenerife-. Aquesta coalició sumarà els vots de totes les circumscripcions i el percentatge de vot. A Catalunya mantindrà la denominació ICV-EUiA i i es gestionarà de forma autònoma i independent.

Pel que fa a la representació electa a les Corts Generals de la Coalició ICV-EUiA, els representants d’ambdues formacions han acordat que els candidats 1 i 2 siguin d’ICV –Joan Coscubiela i l’actual diputada catalana Laia Ortiz- i el número 3 d’EUiA per Barcelona -el responsable d’Acció Política de la formació i ex senador, Joan Josep Nuet–, amb el compromís de compartir la representació parlamentària, que es concretarà en els pròxims dies.

Ni hi són ni se'ls espera

per Argemir González

 

Els rics espanyols ni hi són ni se'ls espera. Desenganyem-nos: els nostres rics no són com els francesos o alemanys que demanen pagar més impostos per no desmuntar l'Estat del benestar que tant ha costat construir a aquests països i que tan bé ha fet anar els seus negocis gràcies a l'elevat nivell de consum de les classes treballadores i de les classes mitjanes. Aquí, com aquell qui diu, acabem d'arribar a l'Estat del benestar i entre l'empresariat -'emprenedors' els hi diuen ara, com si la resta ens estiguéssim tocant allò que no sona mentrestant- sembla predominar més el capitalisme del 'far west', el que de l'Estat només necessita poder cridar el 7è de Cavalleria quan ataquen els indis, que fins i tot de la justícia ja s'encarreguen ells anomenant al 'sheriff' i al jutge, si cal.

El problema és que el missatge que l'Estat -i els polítics que elegim per a gestionar-lo- és part del problema i no part de la solució ha calat profundament en el subconscient col·lectiu. I és clar, el pilar econòmic que suporta l'Estat són els impostos. Vist que estrènyer-se el cinturó indefinidament via reducció de les despeses socials -sanitat, ensenyament, serveis socials- no soluciona el problema i en crea de nous i que la reducció del dèficit el que provoca és l'enquistament de la crisi, el que està sobre la taula de debat en aquests moments és el que algunes forces d'esquerres fa anys que estan predicant en el desert. I és que si hi ha una disminució dels ingressos producte d'una crisi econòmica o bé es poden reduir les despeses o bé es poden incrementar els ingressos pujant els impostos. Certament és paradoxal que hagin hagut de ser els rics dels països amb un Estat del benestar més desenvolupat que hagin estat les veus més crítiques amb els seus governs neoliberals -i més igual que aquests es facin dir conservadors o socialistes- coincidint així amb les tesis de partits com Die Linke o, aquí, Izquierda Unida.

El cas espanyol és encara més greu, si cap. Aquí no és que els que més tenen haurien de pagar més, és simplement -i exagero- que haurien de pagar. L'article 31 de la Constitució diu clarament que “tothom contribuirà al sosteniment de les despeses públiques d'acord amb la seva capacitat econòmica mitjançant un sistema tributari just inspirat en els principis de la igualtat i la progressivitat”. La realitat -àmpliament ventada aquests dies a la premsa- és justament la contrària: mentre més s'ingressa menys es paga, proporcionalment. Les fórmules són diverses sense necessitat de defraudar a Hisenda però és que , a més, aquesta pràctica il·legal està àmpliament instaurada en el nostre país i qui té menys possibilitat de fer-ho són els assalariats i qui més les grans fortunes. Aquest és un país curiós. Cada any, quan l'Estat fa el resum de com ha anat la recaptació de l'impost sobre la Renda, surt una dada no per recorrent menys sorprenent: els empresaris declaren haver guanyat menys que la mitjana dels seus assalariats. El que és més desconcertant és que Hisenda se'ls creu! I més xocant encara, aquest escàndol és pràcticament desconegut per la major part de la gent!

Aquests estiu, mentre pujava pel camí que duu al refugi de Cortalets, als peus del Canigó, vaig tenir una interessant conversa amb el conductor del 4x4 que ens transportava. Té 61 anys i està jubilat després de treballar des dels 14 anys. Per poder-ho fer de nou uns mesos a l'estiu, cosa que la llei li permet, s'ha de donar d'alta i pagar uns tributs. La conversa va derivar sobre la situació econòmica i com de malament estaven els nostres països i com s'anaven deteriorant les conquestes socials. En un moment donat li vaig explicar que a Espanya s'ha aprovat que la jubilació serà als 67 anys i que ell, en canvi, als 61 ja ho estava, de jubilat. “Oui monsieur, mais ici à la France nous avons fait une révolution”. Potser aquest és justament el nostre problema, que aquí, tot i intentar-ho, les classes populars no han guanyat mai cap de revolució.


Publicat al Diari de Girona del 4 de setembre de 2011

Festa dinar d'EUiA 2011

A més de ser ja una tradició, aquest cop calia celebrar L'èxit obtingut a les eleccions municipals. Però també va ser l'ocasió per repartir els carnets d'afiliació entre els i les militants que encara no l'havien rebut.

Com va manifestar l'Amparo Ardanuy, coordinadora d'EUiA de Blanes, el augment de militants en els darrers dos anys es una dada significativa i esperançadora ja que a més de consolidar a molts simpatitzants com a afiliats, també ha estat remarcable el fet de que moltes de les noves incorporacions son de gent jove. Va destacar en aquest sentit la bona tasca portada a terme per la responsable d'afiliació, Iolanda Lara, a qui va felicitar.

Ardanuy va anunciar també que en la propera assemblea d'EUiA de Blanes, es produirà la renovació dels càrrecs de la Comissió Política Local. Va comunicar als assistents que aquest es l'últim acte que presentarà com a Coordinadora, ja que com s'ha fet a lo llarg dels anys quant s'ocupa un càrrec institucional, en el seu cas el de regidora, una altra persona ha d'assolir aquesta responsabilitat.

Joan Salmerón en un breu però directe parlament va recordar la importància de seguir treballant per tal d'aconseguir uns bons resultats en les eleccions generals del proper mes de novembre. 

Va posar l'accent en la necessitat de que EUiA vagi unit a IU i va comentar breument els punts d'acord entre les diverses organitzacions de l'esquerra a l'Estat espanyol. També la situació de Blanes pel que fa l'economia municipal va formar part del seu parlament, en el que va qüestionar les intencions del govern minoritari del PSC per trobar-hi solucions adequades, encoratjant a tothom a treballar de valent i no defallir.

Un pastís commemoratiu va tancar L'àpat que va continuar amb una llarga sobretaula en un ambient cordial i distes.

LA FESTA DEL PCE 2011

per Ricard Bruguera Sais

No queda molt més a dir després de llegir el que diu la premsa sobre l’esdeveniment més important de l’any que organitza el Partit Comunista d’Espanya.

Ah!, disculpeu, però em dec haver confós. Cap cadena de televisió o diari d’aquest país va fer referència a aquest acte, amb l’excepció del diari El Público (el qual va dedicar al tema una pàgina). No obstant, prefereixo no fer al·lusió al contingut de l’article perquè considero que no fa honor a la veritat i manipula, qui sap amb quin criteri, les paraules que es van expressar en els discursos que hi va haver en la Fiesta del PCE d’aquest any.

Tornant al tema dels mitjans de comunicació, resulta que la deficiència de difusió d’aquest tipus d’esdeveniments no afecta, per exemple, a la Fiesta de la Rosa del PSOE o a la Convención Nacional del PP. Aquest fet em repugna, i em fa veure més clar que mai que el pluralisme polític que tracta de preservar la norma més important d’aquest país, en realitat és una cortina de fum. Només un detall: en el primer article de la Constitució Espanyola (el més important de tots) el pluralisme polític, el qual els mitjans de comunicació semblen voler eludir de forma descarada, apareix al costat de valors com la llibertat, la igualtat o la justícia. I si comencem així, no vull ni pensar on acabarem.

Dit això, la Festa del PCE 2011 es va celebrar al poble de San Fernando de Henares. Vaig tenir la sort de poder-hi anar, i vull denotar que la calor que hi va fer va ser terrible, però això no va impedir ni la realització de tota mena d’actes (sobretot presentacions de llibres) ni la impressionant assistència de la gent. Els esdeveniments que sembla van atreure major nombre d’assistents van ser, d’una banda, el míting del PCE (que va acollir més de 5000 persones, segons la organització del partit), i la conferència sobre la reforma constitucional, on van participar personalitats tan importants com l’actual Coordinador General d’IU Cayo Lara o el sempre emotiu Ex-Secretari General del PCE i també Ex-Coordinador General d’IU Julio Anguita.

Es va retre homenatge a tots els comunistes que han mort aquest any. Entre ells, i potser el que va ser més ovacionat, Marcelino Camacho. La seva dona, tot i les dificultats que va tenir, va aconseguir d’assistir com a convidada de luxe a l’esdeveniment.

Va analitzar-se l’efecte devastador que provocarà la reforma de la constitució, pactada antidemocràticament pel PSOE i el PP, sobre la població. A partir de l’entrada en vigor d’aquesta reforma, els bancs i mercats europeus cobraran abans que els hospitals o les escoles. Dit d’una altra manera, el sr. Emilio Botín (director del Banco Santander i posseïdor d’una de les fortunes més grans d’Europa) podrà disposar dels diners que el govern espanyol ha de tornar al seu banc abans que cap professor o metge cobri la seva nòmina mensual. Vist en perspectiva general, s’incorpora el neoliberalisme, que posa per davant els interessos del gran capital abans que els de la població, a la norma suprema del país.

En el míting central es va fer especial referència a la necessitat de la unió dels partits d’esquerres per fer front a l’hegemonia de què gaudeixen els partits de la dreta i que gaudeixen de poder imposar la seva pròpia voluntat al poble.

També va ser protagonista el llibre recent publicat de Guillermo “Williy” Toledo. Degut a la seva reconeguda reputació en el món del cinema i el teatre, va haver-hi seriosos problemes perquè tothom pogués accedir a l’interior de la petita carpa on es va dur a terme l’acte. Tot i així, l’acte va ser un èxit.

L’ambient general, tant nocturn com diürn, va ser igual d’espectacular durant tot el cap de setmana. Sobretot un fet em va cridar molt l’atenció, i és que no hi havia cap tipus de seguretat. La organització del PCE vigilava per sobre els actes, però l' única presència policial que hi va haver durant tota la Fiesta era una furgoneta de policia autonòmica amb quatre agents (morts d’avorriment) que hi havia aparcada a l’entrada del “recinte”. No cal dir que no hi va haver cap tipus de malentès o baralla. Serà això un principi de comunisme?

Integrants i simpatitzants del PSUCviu de Blanes amb Cayo Lara

La UJCE va estar col·lapsada de feina durant tot el cap de setmana, però això no va impedir que el resultat de tot el seu treball fos increïble. La organització de la majoria dels aspectes de la Fiesta corria a càrrec seu, i es podria dir que van aprovar amb nota.

La meva conclusió general de tot el que vaig viure a San Fernando de Henares el cap de setmana passat és aquesta. Per a totes les persones que no coincideixen exactament amb la ideologia del PCE, però que van acostar-se a observar i informar-se, la Festa del PCE va ser una font d’informació diferent a les habituals; un punt de vista que contempla la realitat d’aquest país críticament, pels aspectes bons i pels dolents; un espai on tothom podia accedir a conferències, presentacions de llibres (que no solen publicar-se en editorials conegudes) i altres actes interessants.

I finalment, per a aquelles persones les idees de les quals s’ajusten a les del PCE o, simplement a les de l’esquerra, va ser una forta injecció de moral. Va suposar l’ adonar-se que moltes altres persones pensen igual, i que fa falta l’ajuda de tots per afrontar els cops que reben els més desafavorits d’aquesta societat i que no afecten a qui els donen. La igualtat, la justícia o la solidaritat són fites assequibles, amb l’acció de tots els que hi creuen.

En aquest sentit es va crear el PCE, que segueix lluitant dia a dia, sumant forces i seguint endavant; i per recordar-ho es fa la Fiesta del PCE un cop l’any. No se sap on o com es farà l’any que ve, però el que sí que sé és que el que vaig viure el cap de setmana passat va valer molt la pena.

RESOLUCIÓ DE L’ASSEMBLEA D’EUiA DE BLANES SOBRE LES ELECCIONS GENERALS AL CONGRÉS I AL SENAT DE L’ESTAT ESPANYOL

Blanes, 2 de setembre de 2011

El proper 20 de novembre estan convocades eleccions generals al Congrés i Senat de l'Estat Espanyol.

Des de fa temps, Izquierda Unida (IU) treballa per la unió de les esquerres per fer front comú contra les polítiques neoliberals que ha estat aplicant el govern socialista de Zapatero i que, des de la seva actitud passiva, permet el PP. Aquestes polítiques vénen recomanades des d'Europa i dirigides pels mercats i les entitats financeres i, en el cas que el PP guanyés les eleccions generals, no tindran aturador.

A Catalunya, des de fa tres processos electorals, la coalició ICV-EUiA ha representat aquesta unió de les esquerres. Aquesta mateixa unió cal que es reprodueixi a tot l'Estat Espanyol, per poder fer front en aquestes properes eleccions, a aquestes polítiques neoliberals que incideixen directa i negativament sobre el benestar social de les classes treballadores, i poder començar a sortir d'aquesta crisi d'una forma justa i solidaria.

L'Assemblea d'EUiA de Blanes, davant d'aquesta situació, confia i desitja que es pugui arribar a formar coalició electoral i posterior grup parlamentari conjunt de les formacions IU, ICV i EUiA, revalidant l'acord de fa quatre anys.

Després de l’aparició d’EQUO, a nivell d’Estat, ICV s’està plantejant aquesta coalició amb IU. Des d’EUiA de Blanes demanem a la nostra direcció que, en cas que ICV decideixi no formar coalició amb IU, EUiA sí formi coalició amb IU, com a referent que és a Catalunya de l’esquerra,presentant la seva candidatura pròpia.

Ara bé, cal també garantir que, passi el que passi, a Blanes i pel que fa a la política municipal,mantindrem els nostres acords amb els companys d’ICV, respectant així la voluntat de la ciutadania blanenca que ha votat a la coalició EUiA-ICV.

La izquierda política y social empieza el camino de la convergencia

Lunes, 5 de septiembre de 2011(Publicat a http://www.izquierda-unida.es/)

 

Distintas formaciones y grupos, entre ellos Izquierda Unida, han mantenido hoy una reunión para "buscar acuerdos en el ámbito de la izquierda y del ecologismo político y cultural".

En esta reunión han participado las Mesas Ciudadanas de Convergencia y Acción, Izquierda Unida, Los Verdes-Grupo Verde, la Confederación de Los Verdes, Izquierda Republicana, representantes del Manifiesto 'Una ilusión compartida', así como el Llamamiento de Universitarios. Izquierda Anticapitalista ha asistido a la reunión, aunque su participación en el proceso depende de la decisión de sus órganos confederales de dirección.

Todas ellos han coincidido en que "ante la gravedad de la situación sociopolítica, distintas fuerzas político-sociales que hasta ahora caminaban separadas han sentido la necesidad de escucharse, dialogar y empezar un proceso de convergencia para llegar a acuerdos en el ámbito de la izquierda y del ecologismo político y cultural".

En su primera reunión, los participantes en la misma constatan "la necesidad de dar una respuesta a las exigencias ciudadanas desde la izquierda transformadora" y llaman a "todas las personas y fuerzas sociales, políticas, ecológicas y culturales a unirse a un proceso de convergencia que tiene que ir más allá de las elecciones del 20-N".

Siendo conscientes de la responsabilidad de frenar el 'golpe de mercado' a la Constitución y la desarticulación del Estado Social y Democrático, los participantes se emplazan a "diseñar en próximos encuentros un proceso participativo, abierto y horizontal para la configuración de un nuevo programa para el cambio político, social, feminista y ecológico".

Què creure i què no. Què ser i què no

per Ricard Bruguera Sais

Avui se m’ha apagat la bombeta. Si quan tinc una bona idea se m’encén, avui m’he adonat que no tinc idea de res. El desencadenant? Un reportatge que es va realitzar recentment en motiu de l’aniversari del’11S.

En aquest reportatge, s’entrevistava un home que havia estat 4 anys a la presó de Guantánamo acusat de terrorisme internacional (11S). Explicava històries realment terrorífiques de la seva condemna a la presó més famosa (i polèmica) dels últims anys. No entraré en el debat de si el que explicava aquest home era verídic o no. Tan sols diré que en cas afirmatiu, hi ha algunes persones que haurien de ser portades davant la justícia amb la mateixa rapidesa amb la que van empresonar aquest senyor. El terror no es pot combatre (sota cap circumstància, i per molt que costi afrontar-ho) amb la mateixa moneda.

Aquest exemple es suma a l’extensa llista de casos en què no sabem què creure, qui diu la veritat i qui no. El per què és ben simple: perquè no podem ni ens deixen poder conèixer el que realment va passar. 

Quin va ser el motiu de la guerra d’Irak o, en aquest cas, d’Afganistan : diners i recursos econòmics o la llibertat? Qui va ser més just en la seva política, Stalin o Hitler? Són Cuba i Veneçuela dictadures o democràcies? El nombre i la diversitat de fonts d’informació en casos com aquests és tal que el debat sol quedar en suspens.

A qui afecten més aquests dubtes de què creure i què no? A la població menys experimentada i sense gaires criteris propis per poder decidir-se, és a dir, als joves.

I aquest és el meu cas. Tinc 19 anys i tinc el mateix problema. Els meus professors de la universitat em demanen que miri els telenotícies, però, com sé que els de la cadena de televisió que miro fan referència a la veritat al 100%?

Estic indignat perquè, ja que formo part d’aquesta societat, el mínim que puc demanar és que, ja que se’m transmet informació, aquesta sigui verídica. De cop, un dia veig com la gent comença a sortir al carrer, a asseure’s a les places, a parlar, a informar-se els uns mitjançant els altres, i a protestar pels problemes que tenen en comú.

Em vaig decidir a unir-m’hi, bàsicament per informar-me, perquè, entre tots, poguéssim intentar saber el què passa avui en dia a la nostra societat i lluitar pel que crèiem just. En la norma suprema que regeix el nostre país, és a dir, la CE, s’hi recopila explícitament el dret de reunió en espais públics (sempre i quan sigui pacífica i sense armes), pel que, ni aquesta gent ni jo, fèiem res d’il·legal.

No obstant, un dia vaig engegar la televisió i vaig veure que la policia, amb motius, per dir-ho d’alguna manera, dubtosos, comença a carregar amb violència desmesurada contra les persones que estaven reunides en les places. Algunes personalitats amb càrrecs públics declaren als mitjans que el que passa és que s’està privatitzant un espai públic, que les persones que es reuneixen van contra el sistema, i que intenten manipular la opinió ciutadana. No sé si les persones que em coneixen em veuen així, l’únic que puc dir és que jo no m’hi considero.

Penso que, en una societat, sempre fa falta un sistema per poder conviure tranquil·lament els uns amb els altres. No obstant, quan intento buscar un sistema que persegueixi el màxim benestar pel màxim nombre de persones possibles, em titllen (i m’amenacen de mort) de comunista com si tingués una malaltia mental greu. Si intento saber el que passa al meu voltant, passo a ser manipulador. Si protesto contra les injustícies (les meves i les de bona part de la població), sóc antisistema. Així doncs, després de tot aquest caos, només em queden dues preguntes al cap. Què puc creure i què no? Què puc ser i què no?

De moment no tinc la resposta a cap d’aquestes dues preguntes, o, com diria Sòcrates, només sé que no sé res. Però el que sí que sé és que em nego a seguir així la resta de la meva vida.

Blanes: tall de carretera contra les retallades a la Sanitat

Seguint amb les iniciatives de protesta contra les retallades a la Sanitat Pública, la Plataforma Ciutadana de Blanes, el dissabte 3 de setembre, va protagonitzar el tall de la circulació a la carretera GI-682 al seu pas per la vila, a l'alçada de la rotonda Mar i Murtra. En la mateixa línia i el mateix dia, en altres 16 poblacions catalanes es varen realitzar també talls a diverses carreteres.

A Blanes, prop de 200 persones es van concentrar a les 12 hores del matí i varen realitzar talls intermitents de 5 minuts fins a les 13 hores, moment en què es va donar per acabada la protesta. Els participants tallaven la circulació durant 5 minuts i deixaven que aquesta continués durant 5 minuts i així successivament. Aprofitaven el temps d'aturada per informar als conductors del motiu d'aquesta iniciativa i per demanar el seu suport invitant-los que fessin sonar els clàxons com a mostra de solidaritat.

Malgrat la incomoditat que això suposava pels conductors, la protesta va ser ben acollida i molts vehicles feien sonar els clàxons i s'interessaven per saber-ne més del motiu de la protesta. Mossos d'Esquadra i Policia Local varen vigilar en tot moment que no hi hagués cap incident i l'acte va transcórrer amb total normalitat.

Una banderola amb el símbol del no a les retallades va ser plantada ben a la vista al centre de la rotonda,i per megafonia els participants corejaven frases com "Amb la Sanitat no s'hi juga" o "Artur Mas a quina mútua vas". Als cartells que portaven alguns es podia llegir frases com "Retallem la corrupció",o "Pita contra les retallades".

Entre els participants estaven presents els quatre regidors del Grup Municipal d'EUiA-ICV, Joan Salmerón, Paco Martínez, Amparo Ardanuy i Víctor Catalán, acompanyats de militants i simpatitzants. També va estar present el diputat d'ICV-EUiA, Joan Boada.

Vegeu alguns vídeos:

150 persones tallen el trànsit contra les retallades. BlanesTV

Tall de carretera a Blanes 03/09/11

Salvem la sanitat

OPA hostil a la Democràcia

per Maxi Rica
post extret del seu blog

Les últimes des-mesures del govern Socialista de Zapatero, amb la plena complicitat de Partit Popular, mostren amb tota la seva esplendor les misèries pròpies del model polític actual, i en format de tragicomèdia, entren en una deriva ultralliberal-economicista que surt directament del forn Merkel-Sarkozy. Els Mercats imposen la seva voluntat, fins i tot a un govern i el seu partit que sap que es fa el harakiri polític a 3 mesos vista de les eleccions.

Els Mercats entren en tromba en les esferes de poder polític, ja sense cap tipus de timidesa, i ens fan una OPA hostil a les estructures de sobirania política i social, per deixar en la carta bàsica de drets de la ciutadania, la seva impremta, introduint un límit en el sostre del dèficit públic que lliga de mans les capacitats de futurs governs que no acceptin el dogma neo-lliberal ortodox. No és de rebut, que després de tants anys de debat sobre la necessitat de reformar la Constitució, per donar cabuda a realitats socials actuals i treure d'altres desfasades (introduir el dret a l'autodeterminació; treure la monarquia per poder anar cap a una República; reforma de la estructura nacional per poder construir un estat federal, etc...) ara, amb nocturnitat i traïdoria en dos setmanes vulguin escriure amb tinta feta amb la sang del poble, el dogma neolliberal que tant i tant de mal a fet la seva aplicació en aquest i d'altres països. No és de rebut que un partit o un govern que es titlla de socialista (i obrer), accepti sense més, les polítiques pròpies de la dreta, de les oligarquies financeres i socials.., en definitiva dels poderosos.

Avui més que mai, la crida del poble contra tanta barra destapada i desfermada, es converteix en la eina per explicar aquesta gent que tot té un límit. Demà, hem de ser nosaltres els que li fem una OPA hostil per tenir uns representats que certament donin veu al poble en aquelles estructures ja tant devaluades, i que amb tanta lluita i dolors varem aconseguir. Hem de "refundar" i "reformar" una democràcia que certament estigui al servei de les persones i no exclusivament dels poderosos. El debat és fa necessari, i amb temps i consens ja farem les reformes que EL POBLE CREGUI fonamentals en la nostra carta de drets.

Que ens sentin!, que trontollin davant del crit dels descreguts i desposseïts!. Que sàpiguen que el poble ni oblida ni perdona!. Que no ens enganyen!, que tenim clar que els partits majoritaris, fen ostentació de a qui representen en realitat, ens volen prendre allò que és nostre. VOLEM PODER DECIDIR, VOLEM TENIR DRET A PARTICIPAR!!.

VOLEM UN REFERÈNDUM PER EXPRESSAR LA NOSTRA OPINIÓ EN L'ÚLTIMA DE LES SEVES AGRESSIONS!!.

Mani 13 d'agost. Tota una mostra de força popular

Per Maxi Rica (del bloc del Maxi)

Per aquells que no ho tinguéssiu clar, les retallades socials del des-govern NO-CiU de la Generalitat, ja han arribat a Blanes. Primer en format de retallades del model de Salut Públic, i passat demà, seran en format del model Educatiu Públic.., i com és aquest canvi?. Doncs fàcil, d'un model basat en un servei de qualitat públic, a un de privat on qui pot rep, i el que no... bé el que no pugui ja faran per donar-li almoina, si té sort!!.

Així, i tot i que ja han passat dies, i sembla que avui hi ha nous moviments (sembla que el Comitè i la Corporació de Salut han arribat a un pre-acord en el ERO, que han de ratificar els treballadors/es), no vull deixar de explicar les sensacions que em vaig dur de la manifestació del dissabte 13 d'agost, en contra de les retallades sanitàries que s'han fet i és volen fer a Blanes. Manifestació aquesta, que no es altre que una expressió popular de rebuig de la ciutadania contra aquest model que ens volen imposar. La mobilització, va ser convocada inicialment per el Comitè d'Empresa, una vegada tenien clar que la Corporació de Salut anava per a totes, i que acabarien (o acabaran) en un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) a on, no només és jugaven la precarització de les condicions de treball i els llocs de treball, sinó que tots i totes ens hi juguem la rebaixa del model de salut públic. Les des-mesures que la Corpo vol aplicar, i que van acompanyades per les que ja pateixen el Transport Sanitari i els CAP, que son gestionats per altres ens/empreses, ens deixen amb una retallada de: serveis, anulació d'intervencions fins a nova data sense especificar, allargament de les llistes d'espera, reducció de les ambulàncies, tancament per les nits de les urgències dels CAP, etc.

Davant d'això, no hi va haver cap dubte; aquells que des de ja fa temps cridàvem per intentar explicar a tothom a on ens duria aquest sistema (i d'altres, que de gent lluitadora i trempada hi som legió a Blanes!!), ens hi varem posar, tornarem arremangar-nos les mànigues, i amb temps rècord, varem informar als veïns i veïnes, per entre tots i totes fer una Plataforma Ciutadana que amb un caràcter de transversalitat social, defenses un model concret: un model basat en lo públic, i en allò que a de garantir per a tota la ciutadania, sense exclusió per les seves capacitats econòmiques. Aquesta transversalitat queda plasmada en la pluralitat de les entitats que es varen sumar a la Plataforma, ja que si no vaig errat, és varen afegir fins a 50 entitats diferents, de tot tipus, des de l'espectre veïnal, al sindical, al cultural, a l'esportiu, i també polític ja que el partit (EUiA-ICV) evidentment es va afegir donant suport i recolzament. En definitiva, l'èxit no és propietat de ningú, i ho és al mateix temps, de tots i totes que hi hem participat i treballat.

Parlem de la mani en si. Que dir...!!, un èxit!!. Va ser una gran manifestació, i un clam contra les retallades. La gent, que moltes vegades a mantingut una actitud de passivitat -o de relativa passivitat- en altres reivindicacions, en aquesta ha reaccionat de forma contundent. Per si no ho tenen clar els que ens governen: Blanes no vol acceptar retallades en els serveis públics que garanteixen un accés amb qualitat als drets bàsics (ara la salut, demà l'educació)... només una queixa, i és que si bé aquesta és una lluita molt nostra (em refereixo a la gent que militem a EUiA-ICV, ja que confrontem un model de societat diametralment oposat als dictats dels mercats, que defensa CiU), trobo que el nostre alcalde (Josep Marigó) i el seu partit (PSC), que és varen presentar -i ho continuen fent, allà on els volen escoltar- com els representants de l'esquerra a Blanes, tindrien que liderar la defensa dels interessos populars de la seva ciutadania, i francament... totalment desapareguts!. Ans al contrari, segons sembla -això és el que he sentit- l'opinió del nostre batlle va en direcció oposada als plantejaments de la Plataforma.  

Per acabar dir, que segons sembla, la Corporació i el Comitè d'Empresa han arribat a un pre-acord que rebaixa de forma considerable, els plantejaments inicials presentats per la Corporació en l'ERO, i que avui el personal valorarà si esta d'acord o no. En tot cas, sigui o no aprovat avui el pre-acord, això no rebaixa ni de lluny les intencions de retallades futures, ni les presents, i per tant continuarem en el carrer defensant allò en el que creiem, i en allò que volem deixar com a societat per a nosaltres i als nostres fills.