La “obediencia de partido” o la dura vida del militant!

per Marián Anguita i Ferrer

Toda mi vida he sido militante de alguna causa, ¡qué le voy ha hacer! Creo en el compromiso. Con unas cuantas décadas a mi espalda las he visto de todos los colores, pero hay algunas que son difíciles de digerir por mucha entrega y fidelidad a los ideales que impregnen mis poros.

Hoy se me ha exigido un sacrificio y he aceptado el reto en pro de la obediencia de partido: asistir a un acto de un llamado partido político, Ciutadans.

Como soy gata vieja, me he mentalizado: he practicado algunas técnicas de relajación, he recordado algunas técnicas teatrales y, finalmente, he visitado con especial dedicación el cuarto de baño. Antes de entrar en la sala de actos he aspirado profundamente…

Todo en vano, no he conseguido mantener mi imperturbabilidad, he fracasado, hasta el punto que, después de una hora de haberme alejado de una situación infernal, aun no me he recuperado.

Miro d’asserenar-me, i començo la meva crònica. Poca assistència per començar, una vintena llarga de persones entre les quals es comptaven familiars d’alguns dels integrants de partit i quatre o cinc infiltrats, entre ells jo, d’altres tendències polítiques.
Les estrelles invitades, dos pesos pesants del partit: la diputada Carmen de Rivera i el president del partit i també diputat Albert Rivera. Sí, sí, aquell mateix tant bufó que en una campanya va posar despullat.

Carmen de Rivera ha iniciat el míting amb bales de fogueig. Un discurs inconnex on el més destacable ha estat el remarcar per tres cops que ella és “abogado”, les qüestions de gènere no van amb aquesta senyora. Arguments populistes, manipulació de dades, especial èmfasi en com de dolents i malgastadors que som els catalans que volem veure cinema en català i carregant les tintes en els barracons escolars, donant la culpa al govern de la Generalitat, de la situació. Ni en parlo del discurset sobre l’Estatut. Per dir-les, encara que poc dotada per a l’oratòria, dir-les ben grosses.

Un petit vídeo promocional que no m’atreveixo ni a comentar - veieu i jutgeu: http://www.youtube.com/user/ciudadanos#p/u/1/GbWxs4piEFg - sobre que “Cataluña somos todos”, l’eslògan de la seva actual campanya, abans de donar pas al primer actor de Ciutadans.

Arribats a aquest punt, una de les infiltrades, no ha resistit més hi ha hagut d’abandonar la sala. Igual que a “Supervivientes” volia arribar al final, però les circumstàncies l’han sobrepassat. Una estoneta més ha resistit el més jove dels infiltrats i company de cuites, però la seva joventut ha estat també un punt negatiu, la passió dels jovents lliga malament amb la obligada resistència que imposen aquests actes. Com a fondista política espero arribar a la final.

Ai las! El discurs de l’Albert Rivera no fa més que donar voltes i mes voltes al voltant de l’antinacionalisme i de les crítiques més barroeres cap al govern tripartit. Arguments populistes però que complauen a l’audiència embadalida. Es barregen les vegueries amb l’atur, el cas Millet serveix per donar força a la mala gestió de la Generalitat. El pobre Montilla és més criticat pel fet d’esser cordovès i ser president, com si fos un renegat de la “causa” nacional espanyolista. Segons Rivera, els que defensem que Catalunya és una nació estem obligant a la població a triar entre la nostra mare i el nostre pare, o al inrevés, si un d’ells es català i l’altre no.

Ai, ai! Que dirien el meu pare i els meus tiets, vinguts del Jaen profund si ho sentissin. Uns són republicans, altres socialistes, tots parlen català, alguns fins i tot ballen sardanes, cosa que jo no faig gens bé, i gairebé tots estan a favor de les consultes nacionalistes. De quina Catalunya real m’està parlant en Rivera? Dels seus en conec alguns, però encara més d'aquells que s’assemblen als meus tiets. La presència del català a Catalunya és per a ell abusiva i fomenta la discòrdia entre els qui hi viuen (ja ho deia l’Aznar que el català era per a la intimitat).

Mitja hora verborreica comença a minvar la meva resistència. Em remoc a la cadira, em mossego les galtes per tal de no dir ni paraula, però segueixo al peu del canó. De sobte una frase, com un llamp diví, em cau al damunt i destrueix totes les meves cuirasses: “hace treinta años nunca hubiéramos llegado a esta situación”. Refot! He saltat de la cadira com si em punxessin i he sortit, cames ajudeu-me, cap al carrer amb un atac d’angoixa per por que l’acte s’acabés entonant el “Cara al sol”.

Us demano perdó, companys, camarades. No he estat digna de la vostra confiança. Però la prova era molt dura. No us heu adonat que la influència de l’acte era tan gran que al principi d’aquesta crònica només podia expressar-me en castellà! He fet com en Rivera, que ha començat en català una estoneta, allò de fer contens a tots, per seguir en la llengua oficial.

Clar que jo no he sentit cap proposta clara de com ho farien per solucionar tot el que critiquen, però potser ha estat perquè he abandonat la trinxera, ara que, si us dic la veritat, no crec que en portessin cap de proposta.


NORA, nova empresa de servei de neteja viària i de platges

per Maxi Rica
http://bloc.maxi.cat/






procedència de la imatge : Diari de Masquefa

El 17 de maig, l'empresa NORA ha començat a realitzar els serveis de recollida i neteja viària a Blanes, juntament amb el servei de neteja de les platges. Finalment aquesta nova empresa ha esdevingut la solució donada pel consistori, per a superar la greu situació en què ens trobem, tant pel que fa al deute que arrosseguem amb FCC, que ha incrementat de forma alarmant l'actual govern (FCC era l'anterior empresa que disposava de l'explotació del servei, i que ens reclama fins a 11 milions €), com a la deficiència i deteriorament d'aquests serveis, i que la nostra vila pateix arran el conflicte generat.

El servei de recollida selectiva, de neteja viària i de neteja de les platges, és un d'aquells serveis que, per a una població com Blanes, pot ser un fet diferenciador. Un servei com aquest és cabdal per a la ciutadania; primerament per la funció social que duu implícita, però també, per potenciar i ajudar als canvis culturals que el respecte per l'entorn i a la lluita contra el canvi climàtic necessiten (el record del fracàs de la cimera de Copenhague, encara és proper i dolorós); finalment, i això és indiscutible, una vila que focalitza la seva principal activitat econòmica en el turisme, no pot obviar, entre els seus “deures”, el de mantenir una imatge de neteja mínima. Aquest monocultiu econòmic, causat per les contínues requalificacions de les zones industrials a les quals CiU ens té acostumats, és un problema per a una població com Blanes, amb més de 4000 aturats (segons IDESCAT).

Totes aquestes necessitats com a poble, ens fan plantejar, per a la gent de EUiA-ICV, preguntes i dubtes sobre el procés portat, fins a l'adopció, pel quatripartit (CiU, PP, PDB, ERC), de la concessió del servei a l'empresa NORA.

Analitzant primer de quina manera NORA ha obtingut la concessió del servei, ja ens generen els primers dubtes. NORA, ha obtingut la concessió una vegada va ser constituïda com empresa amb capital mixt, amb un 50% de participació del Consell Comarcal de la Selva, un 10% de l'Ajuntament de Blanes i un altre 40% de capital privat, i previ pacte de pagament d'un cànon pel servei a l'ajuntament de 4 milions de €!!... Després de 3 anys d’ anades i tornades, amb queixes sobre l'anterior sistema de recollida selectiva i d'escombraries, per acabar reconeixent que el sistema era l'adient; d'amenaces de fer una plica d'escombraries, per demostrar com s'han de fer les coses (ja ho hem vist, ja!!); propostes per constituir una empresa pública a Blanes per gestionar el servei; tornant novament a la plica; i ,per donar un últim gir a tot plegat, en qüestió de 2 mesos, fer proposta i constituir a corre-cuita l'empresa NORA mitjançant el Consell Comarcal.

Aquest desgovern és el mestre de les maniobres i l'ocultisme, que fa i desfà sense informar ni consultar amb el temps suficient a les forces polítiques i socials del poble, sobre aquelles matèries que condicionaran el benestar present i futur. Segons el nostre parer, les presses i precipitacions que s’han vist en aquest afer, indiquen que volen ocultar altres finalitats.

NORA, ha obtingut una concessió durant un període de 16 anys, fent una aportació d'entrada en concepte de cànon de 4 milions €. Per fer-ho, abans de res, amb presses, errors i precipitacions, tots i totes hem sigut espectadors d'una paròdia, on els principals actors (l'equip de govern) ens han delectat amb un espectacle lamentable, on l'objectiu final no era en si, trobar una solució real al servei de recollida i neteja viaria, sinó la de trobar una fòrmula que capacités l'ajuntament a ocultar i maquillar la lamentable situació dels comptes del consistori. El Sr. Burjachs, 4art. Tinent d'Alcalde d'Hisenda i Patrimoni, ha presentant uns pressupostos pel 2010, on la consignació dels 4 m € va destinada a equilibrar els desajustos que pateix. En principi, sense entrar en qüestionar com és que una empresa dóna a un ajuntament diners (i no pocs!!) per poder guanyar el servei, i entenent que deu ser legal fer-ho (això ens diuen), continuem pensant que aquests diners haurien d’ anar repartits entre tota la vida de la concessió, en previsió de les futures necessitats, i en partides destinades amb claredat finalista (per a la recollida i neteja viària), i no exclusivament per l’exercici del 2010, en partides sense consignació definida..., això és pan para hoy y hambre para mañana.

La manca de claredat en el conveni signat amb l'empresa sobre el cànon, la delegació de les competències en matèria mediambiental al Consell Comarcal, i la minsa representació de Blanes en el Consell d'Administració de l'empresa NORA (només tenim un 10%) ens limitarà com a poble el poder recuperar i/o marcar les polítiques que creiem més adients, el dia de demà. Un cànon, que no ens diuen si serà a fons perdut, i ,per tant, que no tindríem que retornar res si trenquéssim amb NORA, o (i això és el més segur), si en cas de finalitzar la relació i trencar el contracte (ho podem fer amb un any de preavís) hauríem de pagar una part del cànon, més les amortitzacions dels mitjans que faltin per pagar (nous camions, etc...). O sigui, i per ser més clars i concrets, en una situació d'insolvència com té l'Ajuntament de Blanes, aquests acords i cànons (que ja haurem gastat!), ens lliguen per al futur immediat i llunyà, a les decisions de gent que no viu ni té la representació política del poble de Blanes.

Francament, el model seguit per assolir un bon servei de recollida i neteja viària per l'actual govern de Blanes, sembla fet més a mida dels interessos d'un grup polític concret, que per als de la ciutadania. El cànon sembla més un impost revolucionari que un mecanisme normal per a la concessió d'un servei municipal, i si a això li sumem que el nou responsable per a Blanes de la gestió d'aquesta empresa, resulta ser que és el nº 8 de la llista de CiU, el Sr. Enrique Pérez, tot ens fa pensar en la falta de ètica i moral que l'actual govern de Blanes calça... ara també tindrem un comissari polític en la gestió del servei a Blanes.

Tot plegat, fosc, confús, i molt molt enterbolit.