Sobre les consultes independentistes

per Argemir González

La realitat és la realitat i aquesta ens diu clarament que les consultes independentistes han estat un rotund fracàs i que, a més, van a la baixa. I amb això no intento donar encara la meva opinió -que la donaré- sinó constatar una realitat que massa gent intenta amagar o, pitjor encara, tergiversar. Dir que "Déu n'hi do" la gent que ha anat a votar és igual a dir que no és important que vuit de cada deu no hagin anat a fer-ho. Per tant considero una pressa de pèl parlar d'èxit de la convocatòria independentista. A més, el fenomen va clarament a la baixa: 41% de participació a Arenys de Munt al setembre, 27% a la primera onada de desembre, 21% a la de febrer i 17% a la d'abril. Els números canten i no cal posar-los ni sordina, ni amplificador ni modificadors de so.

Quan alguns lloen l'èxit de la convocatòria, en el fons el que ens estan dient és que la nació està per sobre dels nacionals, és a dir, que hi ha una veritable nació que es concentra en els nacionalistes i que la resta o no són nacionals o encara no en tenen consciència nacional però que ja arribaran a tenir-ne algun dia. Mentrestant, són ells els legítims representants de la nació encara que siguin una minoria!

Si les consultes independentistes estan resultant un fracàs és pel mal plantejament de la pregunta. Al poble català no se l'està preguntant per quin model de relació Catalunya-Espanya vol sinó només per una de les propostes. Si realment estiguessin interessats en saber l'opinió dels catalans donarien altres opcions com la tornada al centralisme, l'autonomisme actual o el federalisme. En aquest cas, sembla que el resultat seria majoritàriament el federal. Almenys això és el que diuen totes les enquestes des de fa anys. En qualsevol cas l'independentisme està al voltant del 20% que és justament el percentatge de població que se sent cridat a anar a votar.

Sincerament, per una vegada que la meva opinió coincideix amb la de la majoria de la població, m'agradaria que aquesta estigués més visualitzada...

Veure l'article a El bloc de l'Argemir

El virus Grec

Maxi Rica

Segons sembla, Grècia està malalta. Segons ens expliquen i dictamen els savis de la ciència i de l'art econòmic, els grans dirigents europeus, i tots els organismes amb un mínim de representació de les elits socio-econòmiques, Grècia pateix d'una terrible afecció de solvència... el màtrix del seu sistema econòmic està contagiat pel virus de l'especulació!.

Ara, i amb caràcter d'urgència, toca salvaguardar el model econòmic europeu mitjançant la correcta prescripció facultativa de milers de milions d'euros. Tot i això, la medicació per si sola no és suficient, i fa necessari compaginar l'anti-viral amb un adequat i estricte règim a base de retallades laborals i socials... Ara sí podem descansar tots tranquils!.

Fora conyes. És una vergonya que les receptes contra la crisis d'un dels models més maximalistes del capitalisme (el neoliberalisme) sigui una re-formulació de màxims del mateix model: liberalització, retallades de drets socials i laborals, pèrdua de capacitat salarial amb retallades importants de la capacitat de poder adquisitiu de la classe treballadora i classes populars. Cap mesura real contra el capital financer i especulador; cap mesura contra la podridura política i social que ha viscut una borratxera finançada sobre les esquenes de les classes populars, i que ara li tornen a fer ser pagadores de l'ensorrament d'aquest model econòmic de casino.

Grècia es converteix en barra lliure pels capitals, a costa del poble grec. Un sistema que determina la necessitat de l'esforç de la majoria per salvaguardar els interessos i beneficis de les classes benestants, no mereix més que una resposta contundent de la pròpia societat grega. Així ho han fet, i des del meu petit espai personal (aquest bloc) em solidaritzo amb la lluita del poble grec.

Aquest virus (l'especulació i ensorrament del model econòmic) sembla ser contagiós, i ara ens diuen que diferents països europeus poden ser els següents en empaitar el trancazo.
Doncs mireu, potser passaria de les receptes d'aquests bocamolls, que ja me les conec. Voleu receptes?.Una de bona fóra l'apropiació dels espais de poder polític i econòmic, per part del poble; una altra fóra la lluita contra les desigualtats i el control social de l'economia: el camí cap al socialisme!


Bloc d'en Maxi