De Puny i Lletra, nº 3


Aprofitant la celebració de la Festa Major, s'ha distribuit la darrera edició del butlletí del grup municipal d'EUiA-ICV de Blanes. En aquesta ocasió el tema central ha estat el balanç del primer any de govern del nou equip municipal

Podeu consultar aquesta edició en format pdf en l'enllaç que trobareu en la columna de la dreta.

En aquesta ocasió el butlletí ha estat imprès en paper ecológic 100%, enlloc d'utilitzar paper reciclat com en anteriors ocasions.

25/07/08: Avui es conmemoren els 70 anys de la Batalla del Ebre

" La batalla va iniciar-se a les 0,15 hores de la matinada del dia 25 de juliol de 1938 quan l'exèrcit republicà va començar a creuar el riu Ebre per diferents punts entre Mequinensa i Amposta. El silenci era absolut, la mirada d'aquells homes posada al cel, el pensament en la família,... Les terres del Matarranya, la Ribera d'Ebre, el Baix Ebre i la Terra Alta van veure la major acumulació de forçes combatents de la història de Catalunya i van amarar-se amb la sang de moltes desenes de milers d'homes "

La Batalla de l’Ebre va començar la mitjanit del dia 25 de juliol de 1938, quan les forces integrants de l’Exèrcit de l’Ebre del tinent coronel Modesto van creuar el riu trencant les línies defensives del Cos d’Excèrcit Marroquí del general Yagüe.

L’operació responia a la necessitat imperiosa, per part del govern de la República, d’alleugerir la pressió que l’Exèrcit Nacional estava realitzant sobre el front valencià, que amenaçava la seguretat de la zona industrial de Sagunt i de la ciutat de València. A més, les circumstàncies internacionals, amb les tensions generades a Europa per les pretensions del règim nazi d’expansió territorial, feien necessària una operació que retornés a la República una posició favorable en les relacions internacionals.

L’operació dissenyada per l’Estat Major del general Rojo preveia el pas del riu, la part més arriscada, aprofitant el factor sorpresa per diferents punts. Un cop superada la primera fase, les tropes republicanes haurien d’explotar l’èxit de l’operació endinsant-se en el territori seguint diferents eixos de penetració.

La sorpresa inicial de l’operació va ser un èxit i diferents unitats de les divisions 42, 3, 11 i 45 de l’Exèrcit de l’Ebre van creuar el riu per diferents punts entre Mequinensa i Amposta, essent el nucli de l’atac la línia entre Riba-roja i Benifallet.

Defensaven el territori central les unitats del la 50 Divisió del Cos d’Excèrcit Marroquí, que van oferir escassa resistència i van ser obligades a retirar-se fins a formar una línia defensiva seguint l’eix Faió – Pobla de Massaluca – Vilalba dels Arcs – Gandesa – Vall del riu Canaletes. Aquesta línia s’establia el dia 26 de juliol i fins al dia 3 d’agost les forces republicanes van llençar durs atacs per trencar-la i continuar explotant l’èxit inicial.

La reacció de les forces franquistes va ser ràpida i en poques hores arribaven unitats d’arreu del país per reforçar la nova línia defensiva. A més, la intervenció de l’aviació i el control dels embassaments de la part superior del riu van dificultar l’alimentació del front per part de l’Exèrcit de l’Ebre.

Davant la impossibilitat de continuar l’avenç i un cop acomplerts els objectius originals de l’operació, alleugerir el front valencià i cridar l’atenció de les potències europees amb una operació que retornava a la República la iniciativa militar de la guerra, el dia 3 d’agost, el tinent coronel Modesto donava l’ordre d’adoptar mesures defensives.

Aquí podria haver acabat la Batalla de l’Ebre, però, contra l’opinió d’alguns dels seus generals que defensaven la fixació d’aquell front i l’inici d’una operació contra Catalunya a través de Lleida, el general Franco va decidir recuperar el territori perdut a qualsevol preu. Aquesta decisió és la que va convertir l’Ebre en la batalla més dura i sagnant de la Guerra Civil i de la història d’Espanya.

A partir d’aquest moment i fins el dia 16 de novembre l’Exèrcit Nacional va dur a terme sis ofensives contra les línies republicanes. El que l’Exèrcit de l’Ebre havia ocupat en un sol dia, va necessitar més de cent dies per ser recuperat.

El resultat d’aquelles operacions va ser una guerra de desgast que va provocar la desfeta de l’Exèrcit de l’Ebre, amb menys mitjans materials i humans, prop de 130.000 baixes entre els dos exèrcits enfrontats i que condicionaria la campanya de Catalunya iniciada al desembre de 1938.

A banda d’aquestes connotacions històrico-militars, la batalla de l’Ebre va ser la carta jugada pel govern de Negrín en la Conferència de Munich del 29 i 30 de setembre de 1938, on les potències europees van condemnar a la República cedint davant les pretensions de l’Alemanya de Hitler en la crisi dels Sudets txecoslovacs.

A més l’Ebre fou l’escenari de la retirada de les Brigades Internacionals del territori de la República, anunciada el 21 de setembre de 1938 pel president Negrín.

Per tot això la Batalla de l’Ebre esdevé un dels fets fonamentals per entendre la història contemporània de Catalunya i d’Espanya, amb uns forts lligams amb la de la resta del món.

(fonts:
http://www.tinet.org/~cebe/catala/indexcat.htm
http://www.batallaebre.org/espais.html)


El "Xiringuito" a tota marxa

Novament, com cada any, el "Xiringuito" de l'Associació Cultural Joan Comorera està present a la Festa Major de Blanes, a l'explanada davant de l'estació d'autobusos. I com cada any els militants i simpatitzant de la coalició EUiA-ICV col·laboren de forma voluntaria en la gestió del mateix tots els dies de les festes.

En aquesta ocasió, al "Xiringuito" es dona marxa a la campanya de recollida de signatures per la
"Reforma de la Llei Electoral", així doncs, a més a més de fruit de la festa i la gatzara, us convidem a tots els que hi aneu a donar-nos el vostre suport per aconseguir la seva modificació i que sigui certa la frase de "Una persona, un vot".

JOAN COMORERA: 50 Años de su fallecimiento

El 7 de mayo de 1958 moría en el penal de Burgos Joan Comorera, el primer secretario general del PSUC. Era necesario rendirle homenaje y conocer un poco más a este político que fue también una personalidad clave en la historia reciente de nuestro país.
Y así lo hicimos en un acto público que tuvo lugar el 6 de junio en la Biblioteca Comarcal de Blanes, convocado por la Associació Cultural Joan Comorera y que contó con la presencia de Antoni Lucchetti, presidente de la Associació Catalana d’Investigacions Marxistes (ACIM) y de Ramón Franquesa, profesor de Economía Mundial de la Universitat de Barcelona. Este último nos ofreció una interesante charla, acompañada de un audiovisual, en el que trazó de forma magistral el perfil político y humano de Joan Comorera, enmarcado en su contexto histórico.

Apunte biográfico:
Joan Comorera fue Conseller d'Economia i d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya durante el gobierno de Lluís Companys, y primer Secretario General del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).
Proclamada la 2a República, regresó del exilio argentino causado por la dictadura de Primo de Rivera, e insufló renovadas energías a los socialistas diseminados por Catalunya, creando la USC. En 1934 fue nombrado Conseller d'Agricultura i Economia de la Generalitat, implantando una política agraria revolucionaria.
Estuvo a favor de la insurrección del 6 d'octubre de 1934, junto a Lluís Companys y otros consellers, con los que compartió prisión y Consejo de Guerra. En 1936 promueve la unificación entre 4 partidos de izquierda, creando el PSUC, del que fue nombrado secretario general.
En 1939 se ve obligado a exiliarse primero a París, luego a Moscú y, finalmente a México. En 1945 regresa a Europa, a Toulouse (Francia), desde donde reorganiza el PSUC. En este período el Partido Comunista de España (PCE) y el PSUC entran en discusiones y enfrentamientos, hasta el punto en que Comorera es expulsado del partido que creó. Pasado algún tiempo, poniendo en riesgo su vida, regresa a Barcelona donde es detenido y juzgado (1954) y conducido al Penal de Burgos, condenado a 30 años de encarcelamiento. Enfermo, muere el 7 de mayo de 1958, en la prisión burgalesa.
En abril de 1985, sus restos regresan a Catalunya, donde fue enterrado en el panteón familiar en Sant Andreu (Barcelona).
Joan Comorera, fue una figura clave de nuestra historia, como ideólogo, activista político y como hombre de honor y valor, en una época que se distinguió por el reconocimiento de los derechos universales de las personas, como la libertad, la democracia, el derecho a la educación y al bien común, valores de los que él fue su fiel adalid.