Festa dinar d'EUiA 2011

A més de ser ja una tradició, aquest cop calia celebrar L'èxit obtingut a les eleccions municipals. Però també va ser l'ocasió per repartir els carnets d'afiliació entre els i les militants que encara no l'havien rebut.


Com va manifestar l'Amparo Ardanuy, coordinadora d'EUiA de Blanes, el augment de militants en els darrers dos anys es una dada significativa i esperançadora ja que a més de consolidar a molts simpatitzants com a afiliats, també ha estat remarcable el fet de que moltes de les noves incorporacions son de gent jove. Va destacar en aquest sentit la bona tasca portada a terme per la responsable d'afiliació, Iolanda Lara, a qui va felicitar.


Ardanuy va anunciar també que en la propera assemblea d'EUiA de Blanes, es produirà la renovació dels càrrecs de la Comissió Política Local. Va comunicar als assistents que aquest es l'últim acte que presentarà com a Coordinadora, ja que com s'ha fet a lo llarg dels anys quant s'ocupa un càrrec institucional, en el seu cas el de regidora, una altra persona ha d'assolir aquesta responsabilitat.


Joan Salmerón en un breu però directe parlament va recordar la importància de seguir treballant per tal d'aconseguir uns bons resultats en les eleccions generals del proper mes de novembre. 

Va posar l'accent en la necessitat de que EUiA vagi unit a IU i va comentar breument els punts d'acord entre les diverses organitzacions de l'esquerra a l'Estat espanyol. També la situació de Blanes pel que fa l'economia municipal va formar part del seu parlament, en el que va qüestionar les intencions del govern minoritari del PSC per trobar-hi solucions adequades, encoratjant a tothom a treballar de valent i no defallir.


Un pastís commemoratiu va tancar L'àpat que va continuar amb una llarga sobretaula en un ambient cordial i distes.

LA FESTA DEL PCE 2011


per Ricard Bruguera Sais

No queda molt més a dir després de llegir el que diu la premsa sobre l’esdeveniment més important de l’any que organitza el Partit Comunista d’Espanya.
Ah!, disculpeu, però em dec haver confós. Cap cadena de televisió o diari d’aquest país va fer referència a aquest acte, amb l’excepció del diari El Público (el qual va dedicar al tema una pàgina). No obstant, prefereixo no fer al·lusió al contingut de l’article perquè considero que no fa honor a la veritat i manipula, qui sap amb quin criteri, les paraules que es van expressar en els discursos que hi va haver en la Fiesta del PCE d’aquest any.
Tornant al tema dels mitjans de comunicació, resulta que la deficiència de difusió d’aquest tipus d’esdeveniments no afecta, per exemple, a la Fiesta de la Rosa del PSOE o a la Convención Nacional del PP. Aquest fet em repugna, i em fa veure més clar que mai que el pluralisme polític que tracta de preservar la norma més important d’aquest país, en realitat és una cortina de fum. Només un detall: en el primer article de la Constitució Espanyola (el més important de tots) el pluralisme polític, el qual els mitjans de comunicació semblen voler eludir de forma descarada, apareix al costat de valors com la llibertat, la igualtat o la justícia. I si comencem així, no vull ni pensar on acabarem.

Dit això, la Festa del PCE 2011 es va celebrar al poble de San Fernando de Henares. Vaig tenir la sort de poder-hi anar, i vull denotar que la calor que hi va fer va ser terrible, però això no va impedir ni la realització de tota mena d’actes (sobretot presentacions de llibres) ni la impressionant assistència de la gent. Els esdeveniments que sembla van atreure major nombre d’assistents van ser, d’una banda, el míting del PCE (que va acollir més de 5000 persones, segons la organització del partit), i la conferència sobre la reforma constitucional, on van participar personalitats tan importants com l’actual Coordinador General d’IU Cayo Lara o el sempre emotiu Ex-Secretari General del PCE i també Ex-Coordinador General d’IU Julio Anguita.
Es va retre homenatge a tots els comunistes que han mort aquest any. Entre ells, i potser el que va ser més ovacionat, Marcelino Camacho. La seva dona, tot i les dificultats que va tenir, va aconseguir d’assistir com a convidada de luxe a l’esdeveniment.
Va analitzar-se l’efecte devastador que provocarà la reforma de la constitució, pactada antidemocràticament pel PSOE i el PP, sobre la població. A partir de l’entrada en vigor d’aquesta reforma, els bancs i mercats europeus cobraran abans que els hospitals o les escoles. Dit d’una altra manera, el sr. Emilio Botín (director del Banco Santander i posseïdor d’una de les fortunes més grans d’Europa) podrà disposar dels diners que el govern espanyol ha de tornar al seu banc abans que cap professor o metge cobri la seva nòmina mensual. Vist en perspectiva general, s’incorpora el neoliberalisme, que posa per davant els interessos del gran capital abans que els de la població, a la norma suprema del país.
En el míting central es va fer especial referència a la necessitat de la unió dels partits d’esquerres per fer front a l’hegemonia de què gaudeixen els partits de la dreta i que gaudeixen de poder imposar la seva pròpia voluntat al poble.
També va ser protagonista el llibre recent publicat de Guillermo “Williy” Toledo. Degut a la seva reconeguda reputació en el món del cinema i el teatre, va haver-hi seriosos problemes perquè tothom pogués accedir a l’interior de la petita carpa on es va dur a terme l’acte. Tot i així, l’acte va ser un èxit.
L’ambient general, tant nocturn com diürn, va ser igual d’espectacular durant tot el cap de setmana. Sobretot un fet em va cridar molt l’atenció, i és que no hi havia cap tipus de seguretat. La organització del PCE vigilava per sobre els actes, però l' única presència policial que hi va haver durant tota la Fiesta era una furgoneta de policia autonòmica amb quatre agents (morts d’avorriment) que hi havia aparcada a l’entrada del “recinte”. No cal dir que no hi va haver cap tipus de malentès o baralla. Serà això un principi de comunisme?
Integrants i simpatitzants del PSUCviu de Blanes amb Cayo Lara
La UJCE va estar col·lapsada de feina durant tot el cap de setmana, però això no va impedir que el resultat de tot el seu treball fos increïble. La organització de la majoria dels aspectes de la Fiesta corria a càrrec seu, i es podria dir que van aprovar amb nota.
La meva conclusió general de tot el que vaig viure a San Fernando de Henares el cap de setmana passat és aquesta. Per a totes les persones que no coincideixen exactament amb la ideologia del PCE, però que van acostar-se a observar i informar-se, la Festa del PCE va ser una font d’informació diferent a les habituals; un punt de vista que contempla la realitat d’aquest país críticament, pels aspectes bons i pels dolents; un espai on tothom podia accedir a conferències, presentacions de llibres (que no solen publicar-se en editorials conegudes) i altres actes interessants.
I finalment, per a aquelles persones les idees de les quals s’ajusten a les del PCE o, simplement a les de l’esquerra, va ser una forta injecció de moral. Va suposar l’ adonar-se que moltes altres persones pensen igual, i que fa falta l’ajuda de tots per afrontar els cops que reben els més desafavorits d’aquesta societat i que no afecten a qui els donen. La igualtat, la justícia o la solidaritat són fites assequibles, amb l’acció de tots els que hi creuen.

En aquest sentit es va crear el PCE, que segueix lluitant dia a dia, sumant forces i seguint endavant; i per recordar-ho es fa la Fiesta del PCE un cop l’any. No se sap on o com es farà l’any que ve, però el que sí que sé és que el que vaig viure el cap de setmana passat va valer molt la pena.

RESOLUCIÓ DE L’ASSEMBLEA D’EUiA DE BLANES SOBRE LES ELECCIONS GENERALS AL CONGRÉS I AL SENAT DE L’ESTAT ESPANYOL

Blanes, 2 de setembre de 2011

El proper 20 de novembre estan convocades eleccions generals al Congrés i Senat de l'Estat Espanyol.

Des de fa temps, Izquierda Unida (IU) treballa per la unió de les esquerres per fer front comú contra les polítiques neoliberals que ha estat aplicant el govern socialista de Zapatero i que, des de la seva actitud passiva, permet el PP. Aquestes polítiques vénen recomanades des d'Europa i dirigides pels mercats i les entitats financeres i, en el cas que el PP guanyés les eleccions generals, no tindran aturador.

A Catalunya, des de fa tres processos electorals, la coalició ICV-EUiA ha representat aquesta unió de les esquerres. Aquesta mateixa unió cal que es reprodueixi a tot l'Estat Espanyol, per poder fer front en aquestes properes eleccions, a aquestes polítiques neoliberals que incideixen directa i negativament sobre el benestar social de les classes treballadores, i poder començar a sortir d'aquesta crisi d'una forma justa i solidaria.

L'Assemblea d'EUiA de Blanes, davant d'aquesta situació, confia i desitja que es pugui arribar a formar coalició electoral i posterior grup parlamentari conjunt de les formacions IU, ICV i EUiA, revalidant l'acord de fa quatre anys.

Després de l’aparició d’EQUO, a nivell d’Estat, ICV s’està plantejant aquesta coalició amb IU. Des d’EUiA de Blanes demanem a la nostra direcció que, en cas que ICV decideixi no formar coalició amb IU, EUiA sí formi coalició amb IU, com a referent que és a Catalunya de l’esquerra,presentant la seva candidatura pròpia.

Ara bé, cal també garantir que, passi el que passi, a Blanes i pel que fa a la política municipal,mantindrem els nostres acords amb els companys d’ICV, respectant així la voluntat de la ciutadania blanenca que ha votat a la coalició EUiA-ICV.

La izquierda política y social empieza el camino de la convergencia


Lunes, 5 de septiembre de 2011(Publicat a http://www.izquierda-unida.es/)



Distintas formaciones y grupos, entre ellos Izquierda Unida, han mantenido hoy una reunión para "buscar acuerdos en el ámbito de la izquierda y del ecologismo político y cultural".

En esta reunión han participado las Mesas Ciudadanas de Convergencia y Acción, Izquierda Unida, Los Verdes-Grupo Verde, la Confederación de Los Verdes, Izquierda Republicana, representantes del Manifiesto 'Una ilusión compartida', así como el Llamamiento de Universitarios. Izquierda Anticapitalista ha asistido a la reunión, aunque su participación en el proceso depende de la decisión de sus órganos confederales de dirección.

Todas ellos han coincidido en que "ante la gravedad de la situación sociopolítica, distintas fuerzas político-sociales que hasta ahora caminaban separadas han sentido la necesidad de escucharse, dialogar y empezar un proceso de convergencia para llegar a acuerdos en el ámbito de la izquierda y del ecologismo político y cultural".

En su primera reunión, los participantes en la misma constatan "la necesidad de dar una respuesta a las exigencias ciudadanas desde la izquierda transformadora" y llaman a "todas las personas y fuerzas sociales, políticas, ecológicas y culturales a unirse a un proceso de convergencia que tiene que ir más allá de las elecciones del 20-N".

Siendo conscientes de la responsabilidad de frenar el 'golpe de mercado' a la Constitución y la desarticulación del Estado Social y Democrático, los participantes se emplazan a "diseñar en próximos encuentros un proceso participativo, abierto y horizontal para la configuración de un nuevo programa para el cambio político, social, feminista y ecológico".

Què creure i què no.
Què ser i què no


per Ricard Bruguera Sais

Avui se m’ha apagat la bombeta. Si quan tinc una bona idea se m’encén, avui m’he adonat que no tinc idea de res. El desencadenant? Un reportatge que es va realitzar recentment en motiu de l’aniversari del’11S.
En aquest reportatge, s’entrevistava un home que havia estat 4 anys a la presó de Guantánamo acusat de terrorisme internacional (11S). Explicava històries realment terrorífiques de la seva condemna a la presó més famosa (i polèmica) dels últims anys. No entraré en el debat de si el que explicava aquest home era verídic o no. Tan sols diré que en cas afirmatiu, hi ha algunes persones que haurien de ser portades davant la justícia amb la mateixa rapidesa amb la que van empresonar aquest senyor. El terror no es pot combatre (sota cap circumstància, i per molt que costi afrontar-ho) amb la mateixa moneda.
Aquest exemple es suma a l’extensa llista de casos en què no sabem què creure, qui diu la veritat i qui no. El per què és ben simple: perquè no podem ni ens deixen poder conèixer el que realment va passar
Quin va ser el motiu de la guerra d’Irak o, en aquest cas, d’Afganistan : diners i recursos econòmics o la llibertat? Qui va ser més just en la seva política, Stalin o Hitler? Són Cuba i Veneçuela dictadures o democràcies? El nombre i la diversitat de fonts d’informació en casos com aquests és tal que el debat sol quedar en suspens.
A qui afecten més aquests dubtes de què creure i què no? A la població menys experimentada i sense gaires criteris propis per poder decidir-se, és a dir, als joves.
I aquest és el meu cas. Tinc 19 anys i tinc el mateix problema. Els meus professors de la universitat em demanen que miri els telenotícies, però, com sé que els de la cadena de televisió que miro fan referència a la veritat al 100%?
Estic indignat perquè, ja que formo part d’aquesta societat, el mínim que puc demanar és que, ja que se’m transmet informació, aquesta sigui verídica. De cop, un dia veig com la gent comença a sortir al carrer, a asseure’s a les places, a parlar, a informar-se els uns mitjançant els altres, i a protestar pels problemes que tenen en comú.
Em vaig decidir a unir-m’hi, bàsicament per informar-me, perquè, entre tots, poguéssim intentar saber el què passa avui en dia a la nostra societat i lluitar pel que crèiem just. En la norma suprema que regeix el nostre país, és a dir, la CE, s’hi recopila explícitament el dret de reunió en espais públics (sempre i quan sigui pacífica i sense armes), pel que, ni aquesta gent ni jo, fèiem res d’il·legal.
No obstant, un dia vaig engegar la televisió i vaig veure que la policia, amb motius, per dir-ho d’alguna manera, dubtosos, comença a carregar amb violència desmesurada contra les persones que estaven reunides en les places. Algunes personalitats amb càrrecs públics declaren als mitjans que el que passa és que s’està privatitzant un espai públic, que les persones que es reuneixen van contra el sistema, i que intenten manipular la opinió ciutadana. No sé si les persones que em coneixen em veuen així, l’únic que puc dir és que jo no m’hi considero.
Penso que, en una societat, sempre fa falta un sistema per poder conviure tranquil·lament els uns amb els altres. No obstant, quan intento buscar un sistema que persegueixi el màxim benestar pel màxim nombre de persones possibles, em titllen (i m’amenacen de mort) de comunista com si tingués una malaltia mental greu. Si intento saber el que passa al meu voltant, passo a ser manipulador. Si protesto contra les injustícies (les meves i les de bona part de la població), sóc antisistema. Així doncs, després de tot aquest caos, només em queden dues preguntes al cap. Què puc creure i què no? Què puc ser i què no?
De moment no tinc la resposta a cap d’aquestes dues preguntes, o, com diria Sòcrates, només sé que no sé res. Però el que sí que sé és que em nego a seguir així la resta de la meva vida.

Blanes: tall de carretera contra les retallades a la Sanitat

Seguint amb les iniciatives de protesta contra les retallades a la Sanitat Pública, la Plataforma Ciutadana de Blanes, el dissabte 3 de setembre, va protagonitzar el tall de la circulació a la carretera GI-682 al seu pas per la vila, a l'alçada de la rotonda Mar i Murtra. En la mateixa línia i el mateix dia, en altres 16 poblacions catalanes es varen realitzar també talls a diverses carreteres.

A Blanes, prop de 200 persones es van concentrar a les 12 hores del matí i varen realitzar talls intermitents de 5 minuts fins a les 13 hores, moment en què es va donar per acabada la protesta. Els participants tallaven la circulació durant 5 minuts i deixaven que aquesta continués durant 5 minuts i així successivament. Aprofitaven el temps d'aturada per informar als conductors del motiu d'aquesta iniciativa i per demanar el seu suport invitant-los que fessin sonar els clàxons com a mostra de solidaritat.

Malgrat la incomoditat que això suposava pels conductors, la protesta va ser ben acollida i molts vehicles feien sonar els clàxons i s'interessaven per saber-ne més del motiu de la protesta. Mossos d'Esquadra i Policia Local varen vigilar en tot moment que no hi hagués cap incident i l'acte va transcórrer amb total normalitat.

Una banderola amb el símbol del no a les retallades va ser plantada ben a la vista al centre de la rotonda,i per megafonia els participants corejaven frases com "Amb la Sanitat no s'hi juga" o "Artur Mas a quina mútua vas". Als cartells que portaven alguns es podia llegir frases com "Retallem la corrupció",o "Pita contra les retallades".

Entre els participants estaven presents els quatre regidors del Grup Municipal d'EUiA-ICV, Joan Salmerón, Paco Martínez, Amparo Ardanuy i Víctor Catalán, acompanyats de militants i simpatitzants. També va estar present el diputat d'ICV-EUiA, Joan Boada.


Vegeu alguns vídeos:



Salvem la sanitat