La Festa 2011 -75 anys de la fundació del PSUC

Dia: 2 de juliol de 2011
Lloc: Escola la Farigola del Clot C/ Hernan Cortés s/n (Barcelona)
Accés: Metro Glòries i Clot de la L1. Autobusos 56, 60, 62, N3, 192, Tramvia T4, T5
Cotxe: Al costat de la Plaça de les Glòries (Diagonal-Meridiana). És possible aparcar al costat de la Farinera del Clot en un solar entre Meridiana i Diagonal (sentit mar).

Tota la jornada: servei de bar, parades solidaritat, exposicions ACIM.
10:30 Taller "Els mitjans de comunicació a debat" amb representants de Mundo Obrero (Ginés Fernández), Nou Treball (Miguel Candel), El Viejo Topo (Miquel Riera) i d'altres publicacions alternatives.

12:00 Univers Poètic: Poesia i Política amb Felipe Alcaraz, A. Antón i S. López Arnal.

12:00 Taller “Com fer front a les retallades neoliberals” amb Aldo Reverter (AEP), Toni Barbarà (Dempeus), representants de l'Assemblea d'Aturats, Taules de Convergència, CCOO. Presenta: Neus Molina.

15:00 Dinar de Carmanyola

16:00 Taller: "El món en moviment: els indignats i l’escenari internacional" amb un representant de l'Assemblea de Plaça Catalunya, Guy Saurat (PCF), Fabio Matto (Responsable de RR. II. de Rifondazione), Eduardo Luque (PSUCviu, assessor electoral d'Ollanta Humala).
16:00 Cine Fòrum: Inside Job

17:00 75 Aniversari del PSUC, la trajectòria històrica des de de Comorera amb  Antoni Lucchetti, Ramon Franquesa

18:00 Cine Fòrum: El cine i la Comuna en el seu 140è aniversari

19:00 El pacte del Euro amb Salvador Jové (PSUCviu ex-eurodiputat IU), José Antonio Garcia Rubio (Responsable d'Economia d'Izquierda Unida

21:00 Sopar i Acte Polític amb els parlaments dels Secretaris Generals de PCE, PSUC viu i JC, José Luis Centella, Albert Escofet i Jorge Torres.

Reconeixement a la nostra historia (1960-1965): la militància comunista (entrega diplomes)

Actuació Homenatge a Alfred Lucchetti, per catorzedabril

ATENCIÓ: Cal confirmar l'assistència a Organització via telèfon o e-mail, també al 686511158 (Carme Conill - carmeconill@hotmail.com) fora de les hores d'apertura del local
 

La bandera gai, de l'arc de Sant Martí, oneja per primer cop a Blanes

El passat 15 de juny, en carta adreçada a l'Alcalde de Blanes, el Grup Municipal d'EUiA-ICV de Blanes, va demanar què es complís l’acord pres, gràcies a la moció aprovada per majoria en el ple de l’Ajuntament del 28 de juny de 2010, relativa a DONAR SUPORT A LA CELEBRACIÓ DEL DIA INTERNACIONAL DE L’ORGULL GAI, en la que es demanava penjar cada any una bandera de l'Arc de Sant Martí en un lloc public i visible de la ciutat.


L'ajuntament ha donat ràpida resposta a aquesta sol·licitud proposant dos llocs on emplaçar la bandera: el cim del castell de Sant Joan i la Rotonda dels Focs. La coalició ha estimat que el millor lloc per enguany es la Rotonda dels Focs.


D'altre banda, des de alcaldia es va comunicar que no disposaven de la bandera de l'arc de Sant Martí, motiu pel que ha estat EUiA-ICV qui s'ha encarregat d'adquirir una bandera i facilitar-la a l'Ajuntament. 

Aquesta ha estat penjada el dilluns 27 i estarà al seu emplaçament fins passat el dia 29.

La bandera de l'arc de Sant Martí és el símbol internacional del col·lectiu Gai, Lesbià, Transsexual i Bisexual (GLTB).

Alternativas a los recortes del Gobierno catalán

per Vicenç Navarro

A pesar de que el programa electoral no incluía realizar recortes de gasto público social y a pesar de que su candidato presidencial, el Sr. Artur Mas, subrayó que la sanidad y la educación estarían sanas en sus manos, sin ningún recorte, en el gobierno CiU le ha faltado tiempo, un golpe ganadas las elecciones, para hacer recortes profundos del gasto público incluyendo la sanidad y la educación.
Estos recortes -ha comentado el presidente Mas- “son necesarias, porque así lo exige Bruselas,” es decir, hay que bajar el déficit de la Generalitat para reducirlo y lograr así el objetivo de reducción de tal déficit marcado por Bruselas. Ahora bien, hay muchas maneras de reducir el déficit. Una es recortando el gasto público, incluyendo el gasto público social. Otra es subiendo los impuestos. En realidad, la mayoría de países que están reduciendo el déficit están utilizando una combinación de ambos métodos. Así, en el gobierno Sócrates de Portugal, los recortes supusieron el 50% de las medidas de reducción del déficit, un porcentaje similar al que el partido laborista en Gran Bretaña está proponiendo. El otro 50% lo conseguirían a base de subir impuestos.
 El gobierno Obama logra la reducción del déficit a través de un 65% en
recortes y el resto en subida de impuestos. E incluso, el gobierno David Cameron, que también cortó drásticamente el gasto público sin haberlo incluido en su programa, los recortes significaban el 80% de la reducción del déficit y el otro 20% se logra a base de subir los impuestos. El gobierno Brown, del partido laborista británico, había reducido el déficit a base de recortes (dos tercios) y subida de impuestos (un tercio). La Sra. Thatcher, por cierto, había logrado la reducción del déficit a base de un 50% de recortes y un 50% de aumento de impuestos. Pues bien, dentro de esta lista de países, el único país que intenta reducir el déficit sólo a base de recortes es el gobierno CiU de Cataluña. El 100% de la reducción del déficit se basa en recortes del gasto público, incluyendo el gasto público social que financia el escasamente desarrollado sido del bienestar catalán.
En realidad, y tal como he indicado en mis escritos, es un gran error de política económica bajar el gasto público, puesto que en este momento de recesión habría de aumentarse para estimular la economía. Toda la evidencia empírica existente muestra que la mejor manera de reducir el déficit es aumentar el crecimiento económico. Ahora bien, muestro estos datos para documentar la dureza de los recortes, resultado de la aplicación del dogma neoliberal, habiendo sido el gobierno Mas el más radical en su desarrollo.
Existen además, otras alternativas en estos recortes, incluyendo, por ejemplo, gravar las rentas y los beneficios del capital financiero, que fue uno de los responsables de la crisis financiera y que ahora se está beneficiando enormemente de la crisis. Incluso el Fondo Monetario Internacional (una institución de clara sensibilidad neoliberal) en su momento consideró que sería aconsejable gravar el capital financiero, es decir, a la Banca, para contribuir a pagar en los estados los costes sociales creados por la crisis que tal capital financiero creó. Estos gravámenes se aplicarían sobre los súper beneficios de la banca y sobre los sueldos elevados de los banqueros y sus bonos. Según el FMI, estos gravámenes serían fáciles de aplicar. Estas propuestas, sin embargo, nunca salieron del gabinete de estudios de la FMI debido a la enorme oposición de la banca.



Ahora bien, según las estimaciones de David Lizoain (ver sus excelentes artículos “Una alternativa a los recortes: un impuesto sobre actividades financieras” y “Los recortes desequilibrados de Artur Mas” en mi blog www.vnavarro.org, del cual he extraído todos los datos que utilizo en este artículo) resulta que tal gravamen aplicado en Cataluña generaría un mínimo de 600 millones de euros, una cantidad parecida a la que el gobierno CiU propone recortar en sanidad. En realidad, tal como subraya David Lizoain, es probable que la cantidad conseguida por este gravamen pueda ser incluso más elevada debido al mayor peso del capital financiero en Cataluña. Una última observación, cuando una propuesta parecida, de gravar el capital financiero y los banqueros, se hizo a nivel europeo, la Internacional Liberal y la Internacional Popular, a la cual pertenecen los dos partidos de la coalición gobernante de la Generalitat de Cataluña, se opusieron a su aprobación. Prefieren más hacer los recortes.

INCIDENTS EN EL PARLAMENT DE CATALUNYA : L'EXCUSA PERFECTA


per Paco Martínez
regidor de l'Ajuntament de Blanes per ICV-EUiA

Els lamentables incidents que han succeït a l'entrada del Parlament de Catalunya per suposats membres dels “indignats”, ha estat l'excusa perfecta per no informar del que els diputats catalans anaven a discutir a dintre. 


El que anaven a discutir era els pressupostos de la Generalitat, el quals marcaran la política del govern de CiU, amb el suport del PP i, de moment, el de Joan Laporta.

Doncs bé, el que es discutia era, respecte del 2010, unes retallades del 6.5% en sanitat (que puja fins el 15 % si es compte el deute desplaçat), una reducció del 7.4% en ensenyament, un 10% del departament de benestar i família (amb una retallada del 74,6% del programa d'ajuda a les famílies i la supressió de la prestació a les famílies amb infants de 0 a 3 anys). Les polítiques d'habitatge disminueixen en més del 30% i etc., etc.

Això sí, a les 500 famílies més riques de Catalunya se'ls elimina el pagament de l' impost de successions.

És a dir, són uns pressupostos que accentuen les diferències socials; un eufemisme per dir que els rics seran més rics i el pobres seran més pobres.

Heu sentit a la televisió o a la ràdio, o llegit en algun diari, algú que us parli d’ això que us estic explicant? Crec que no.
Només us han explicat que si l'helicòpter, que si l'esprai al Boada, etc., etc. S'han recreat amb en Boada i l'Herrera, que no surten per la televisió ni per casualitat. Però això sí, si alguns els fan una malifeta, ens ho ensenyen perquè quedi clar que als indignats no els agrada ICV-EUiA. 


No sigui que algun indignat s'equivoqui i es pensi que nosaltres també estem indignats i ens voti.

Julio Anguita parla del 15-M

Interessant article de Julio Anguita sobre el moviment 15M al diari Público

El PSC decideix governar en minoria pactant amb qui calgui



Un moment de la roda de premsa d'ICV-EUiA de Blanes
Després de dues trobades entre el PSC i la coalició ICV-EUiA, per tal d’arribar a un pacte de govern per l’Ajuntament de Blanes, la executiva dels socialistes ha pres la decisió de no pactar i de governar en solitari i en minoria.

Aquesta decisió va ser comunicada personalment a Joan Salmerón pel cap de llista dels socialistes, Josep Marigó, la nit de dilluns 5 de maig. 

La decisió s’ha produït després de la publicació en la premsa gironina, diumenge 4 de juny, d’una noticia en què CiU, el gran derrotat en aquestes eleccions municipals, anunciés que s’oferia per donar suport a la candidatura de Josep Marigó com a alcalde, en el cas que els socialistes decidissin no pactar amb ICV-EUiA. També el PP va oferir el seu suport als socialistes en el mateix sentit.

En les negociacions entre el PSC i ICV-EUiA, s’havia arribat a alguns acords tant pel que fa a l’organigrama de l’equip de govern, com a donar suport a Josep Marigó com a alcalde pels quatre anys de la legislatura. També hi havia acord respecte a una sèrie de mesures econòmiques relatives al ajust dels sous dels regidors, i al fet que no hi hauria alliberats en el govern municipal per tal de estalviar despeses excessives a l’Ajuntament. 

Tanmateix, no s’havia pogut parlar d’acords programàtics, tal com proposava ICV-EUiA, ja que, segons l’argument dels socialistes, aquests no es podrien signar fins a saber la realitat de les finances de l’Ajuntament, enfocant tota la negociació cap a l’organigrama i les regidories.

Joan Salmerón i Amparo Ardanuy
En recents declaracions a Ràdio Marina, Josep Marigó ha manifestat que la decisió ha estat presa per acatar el resultat de les votacions. També deixa clar que el model de govern pel qual aposten els socialistes blanencs és el mateix que intenten consolidar PSOE i PP a nivell estatal. Un bipartidisme de blancs i negres monolític on no hi hagi veu per partits d’altres orientacions, als que es desqualifica sense vergonya: “Hi ha esquerres que només tenen l’esquerra a la boca, i no a les seves polítiques, i  hi ha esquerres que ho practiquem amb les nostres accions. Nosaltres no ens hem venut a ningú, nosaltres estem venuts al poble de Blanes.”

Després d’afirmar prèviament, en declaracions a BlanesTV, que la regidoria de joventut no havia estat el problema per no arribar a un acord amb ICV-EUiA, en les declaracions fetes a Ràdio Marina dona una versió diferent: “No hi ha un problema de qui porta joventut sinó que el problema és qui te la credibilitat per portar joventut.” 

De tot el que ha succeït en aquests darrers dies, per a la coalició ICV-EUiA queda de manifest que no hi ha hagut intenció clara de formar  govern per part dels socialistes amb un altre partit d’esquerres,  i que prefereixen governar amb minoria deixant els possibles acords per “remuntar” Blanes en mans de CiU i PP, partits que, en la darrera legislatura, no han estat exemple de govern participatiu ni de bona gestió a l’Ajuntament.

Des d’ICV-EUiA seguirem treballant per Blanes, donant resposta a la confiança que els nostres votants han demostrat cap a la nostra formació i defensant els interessos de tots els blanencs i blanenques.

Segueixen les negociacions pel pacte de govern entre PSC i ICV-EUiA a Blanes


En l’assemblea de la coalició ICV-EUiA de Blanes, que va tenir lloc ahir, divendres, 3 de juny, a la Biblioteca Comarcal d’aquesta ciutat, els assistents a la mateixa, mes de 60 persones, varen ser informats sobre en quin punt estan les negociacions amb el PSC, per tal d’arribar a un pacte de govern a l’Ajuntament.

Les converses varen començar la setmana passada, tal com es va informar en una assemblea prèvia, celebrada el passat 28 de juny, on els assistents varen aprovar iniciar les negociacions.

Joan Salmerón, Amparo Ardanuy, Paco Martínez i Pere Lopera
En l’assemblea d’ahir, un cop explicades quines eren les primeres propostes presentades pel PSC en resposta a les demandes expressades per la comissió negociadora de la coalició ICV-EUiA, que van arribar el mateix divendres, i de debatre sobre les mateixes, es van posar a votació una sèrie d’acords.

En primer lloc es va aprovar, per unanimitat de l’assemblea, el seguir amb les negociacions amb el PSC. Altre punt posat a votació va ser la necessitat de formalitzar un programa de mínims en comú, per començar a treballar. També l’assemblea va votar a favor aquest punt  de forma unànime.

El tercer punt  sotmès a votació va ser el reclamar, de forma irrenunciable,  la regidoria de Joventut per la coalició ICV-EUiA, essent també aprovada per unanimitat aquesta proposta pels assistents a l'assemblea.

Des de la taula és va aprofitar per desmentir el rumor que ha circulat aquests dies entre la ciutadania, en el que s’afirmava que es volia fer un pacte per tal de que durant dos anys fos alcalde el cap de llista del PSC i els altres dos anys el cap de llista de ICV-EUiA, reafirmant que des de la coalició sempre s’ha donat el vot al cap de la llista mes votada d’esquerres.
 
Joan Salmerón, cap de llista d’ICV-EUiA va comunicar que comunicaria els resultats acordats en aquesta assemblea a Josep Marigó, cap de llista del PSC, perquè els possés en coneixement de la executiva dels socialistes, que es reunirà  el proper dilluns, 6 de juny.