EUiA espera que el canvi previst en la llei de l´avortament signifiqui la seva despenalització


7 de març de 2009

La responsable de l´Àrea de la Dona de la formació i diputada, Mercè Civit, intervé en una jornada organitzada per associacions de planificació familiar i clíniques acreditades per a la interrupció de l´embaràs

La responsable de l´Àrea de la Dona d´EUiA i diputada, Mercè Civit, ha participat avui a la jornada `Avortament: restricció=turisme+clandestinitat´, organitzada al Col.legi d´Advocats de Barcelona per l´Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears i l´Associació de Clíniques Acreditades per a la Interrupció Voluntària de l´Embaràs (ACAi).

En la seva intervenció, Civit ha destacat la necessitat de difondre polítiques preventives de l´embaràs no desitjat, sobretot entre les adolescents, d´incrementar el nivell d´informació entre la joventut i de recuperar els centres de planificació familiar.

Així mateix, la dirigent d´EUiA i diputada -que ha recordat que la seva formació ha participat en totes les campanyes i mobilitzacions pel dret a l´avortament lliure i gratuït que han dut a terme diferents plataformes-, ha valorat que les conclusions de l´informe d´experts presentat al Ministeri d´Igualtat del Govern espanyol són un pas endavant per a canviar la llei i despenalitzar l´avortament, “estem pendents que sigui així”, ha dit Civit, que ha afegit que EUiA està per les 24 setmanes. Tot i així, ha considerat un retrocés el fixar un termini (fins a 22 setmanes) pels casos de risc per la vida de la mare o malformació del fetus, doncs fins ara ni s´hi posava un límit. Pel que fa a la discussió sobre el nombre de setmanes per fixar un límit, la responsable de l´Àrea de la Dona d´EUiA considera que “no és tracta d´una qüestió científica, sinó ideològica i moral”.

Civit ha acabat la seva intervenció defensant que els avortaments es practiquin en el àmbit de la salut pública “per a garantir la igualtat d´oportunitats”. Tanmateix, la diputada d´EUiA ha valorat el paper que han tingut fins ara les clíniques acreditades per a la interrupció voluntària de l´embaràs, per això ha apostat per la seva integració en la xarxa pública, on creu que poden contribuir amb la seva experiència a formar professionals.

El 8 de març davant la crisi

Benvolgudes companyes,

La conjuntura econòmica que vivim des de fa uns mesos ha fet que el 8 de març que celebrem enguany sigui més que mai un envit per la reflexió. La crisi ens ha servit per constatar el fracàs d’un camí que ja sabíem equivocat. El desmantellament progressiu de l’Estat del Benestar i les polítiques neoliberals dels últims quinze anys han reduït la capacitat de reacció de les Administracions davant d’una crisi que està tenint un fort impacte sobre les dones.

Malgrat no haver buscat ni provocat una crisi que és responsabilitat de l’especulació, nacional i forastera, les dones som les més perjudicades per la tempesta financera. D’una banda, la major part de les persones que en els últims mesos han perdut la feina són dones. La pèrdua d’ingressos de les famílies ha provocat que les dones haguem d’invertir més temps en el treball domèstic, una feina que no es computa enlloc. D’altra banda, en els darrers anys hi ha hagut una tendència a feminitzar les feines més precàries de la societat. Les feines domèstiques i els serveis estant sent dels sectors més afectats per la difícil situació econòmica.

Aquest 8 de març, doncs, és una cita per a l’alerta, per a la vigilància permanent. Una cita per saber denunciar les temptacions de retallar les últimes conquestes de les dones. L’avinentesa de la crisi no ha de servir com a excusa per oblidar les nostres reivindicacions. Malgrat la conjuntura econòmica adversa, les polítiques d’igualtat de gènere, d’equiparació salarial, de conciliació de la vida personal, familiar i laboral, són més necessàries que mai.

La crisi està demostrant amb tota la cruesa del món l’obsolescència d’un model de creixement caduc. Tanmateix, la crisi també pot ser una oportunitat per decidir si volem continuar com fins ara, en una societat patriarcal moguda per l’interès i el lucre, o si ens decidim d’una vegada per totes per un model de societat més sostenible, just i igualitari.

Juntes, podem!

Amparo Ardanuy

Responsable de l'Àrea de la Dona d'EUiA de Comarques Gironines

Espectacles: Els plens de l’Ajuntament de Blanes


Els ciutadans de Blanes contemplen estorats des de fa mesos l’indescriptible espectacle de la celebració dels plens municipals. L’equip de govern pren decisions a tort i a dret des de la impunitat que representa el comptar amb la majoria absoluta, decisions que imposa sense comptar amb els partits de l’oposició, amb els que no hi ha altre interlocució que la desqualificació pura i dura, no s’admeten ni suggerenciès ni contrast de parers, ni amb la opinió o el criteri dels ciutadans o de les entitats cíviques, empresarials i associacions de veïns de la ciutat.

En aquest primer trimestre de 2009 els blanencs ja han sofert aquest regim quasi dictatorial en la seva butxaca, amb la pujada irresponsable de les taxes fiscals, del preu de l’aigua o de la pujada dels preus del transport públic, per citar-ne alguns. Enlloc de facilitar eines per a superar la greu situació de crisi econòmica, l’equip de govern dona l’esquena a aquesta realitat i, enlloc d’estrenyés el cinturó, escanya a la ciutadania.

Amb la concessió de les subvencions estatals als ajuntaments per portar a terme projectes de millora d’infraestructures i afavorir la contractació de empreses i persones a cada municipi, Blanes s’ha emportat una bona quantitat, de gairebé 7 milions d’euros. La sorpresa ha arribat quan projectes als que es destinaran aquests diners son obres que afecten majoritàriament, ni mes ni menys que un 90,31 % al centre de la vila, deixant de banda barris i zones molt mancades de millores.

I el que es pitjor, aquestes obres no compliran la finalitat de la subvenció: donar feina a empreses i persones de Blanes, doncs per les seves característiques i envergadura, poques empreses blanenques podran optar a fer-les. Ens troben doncs davant d’una altra rentada d’imatge de l’equip de govern, iniciatives de cara a la galeria, per donar imatge però que no serviran per pal·liar els efectes de la crisi.

A aquest espectacle mediàtic cal afegir-hi la posada en escena que es produeix ple rere ple. Les actituds xulesques i menyspreadores de determinats membres de l’equip de govern, des de l’alcalde Tries, el regidor Ansel Ramos de l’area d’esports o el regidor de l’area d’hisenda Joan Burjachs. Les servils i aquiescents dels regidors dels partits minoritaris en aquest equip, com Celestino Lillo del PP o Conxita Boldú d’ERC. Afegint-si a aquestes actituds, la manca d’autoritat i control de l’alcalde que només alça la seva veu quant no te mes remei per enfrontar-se o desautoritzar als regidors de l’oposició o per a impedir que els ciutadans, en els torns oberts de preguntes exerceixin lliurament aquest dret.

Tot un espectacle, que encara que sembli gratuït ens esta costant molt car a tots els blanencs, tant en el dia a dia com en el futur de la nostra vila.

M. Anguita

Com afectarà a Blanes el Pla de Transports de Viatgers ?

Argemir González - 03/04/2009

El Govern de la Generalitat de Catalunya acaba d’aprovar el Pla de Transport de Viatgers de Catalunya 2008-2012. El Pla és important ja que per primera vegada a Catalunya es fa una aposta ambiciosa i global per començar a superar amb transport públic ferroviari i de carretera l’enorme dependència que tenim del automòbil privat.

El Pla preveu incrementar les connexions en transport públic per carretera augmentant un 30% l’oferta de serveis d’autobús, creant 19 noves connexions directes entre les principals ciutats del territori i incrementant les expedicions de 9 ja existents, creant 8 noves connexions semidirectes per potenciar les comunicacions intercomarcals i reforçant-ne 21 ja existents. També preveu millorar el servei de transport ferroviari creant 5 nous serveis regionals d’alta velocitat, dotant Tarragona, Girona i Lleida de nous serveis de Rodalies, reestructurant l’actual xarxa de Rodalies a Barcelona i millorant les freqüències de pas i la capacitat de les expedicions. La intenció és augmentar els desplaçaments amb transport públic perquè suposin el 31% del total, enfront del 28% actual, i col·laborar en la millora de la seguretat viària i la qualitat ambiental gràcies a una inversió de 840 milions d'euros entre 2008 i 2012.

El Pla preveu potenciar els serveis d’autobús directe –és a dir, sense parades- entre les capitals comarcals i els nuclis de més de 10.000 habitants amb les capitals de demarcació per la qual cosa es crearan 19 noves connexions directes i se’n reforçaran 9 ja existents, garantint una freqüència mínima d’un autobús cada 30 minuts a les hores punta. Algunes de les noves conexions directes són les de Figueres-Girona o Banyoles-Girona i es reforçarà la d’Olot-Girona. Malgrat que Blanes té més de 40.000 habitants i compleix els paràmetres exigits, el Pla no contempla cap enllaç directe Blanes-Girona o Blanes-Barcelona.

El Pla també preveu incrementar els serveis a corredors de menys demanda que els anteriors, anomenats serveis de vertebració, per unir els principals nuclis (capitals comarcals i nuclis de més de 10.000 habitants) i altres poblacions més petites amb velocitat comercial semi-ràpida i parades al llarg del recorregut. Aquí el Pla aposta per crear 8 noves connexions i reforçar-ne 21 ja existents com les de Girona-Lloret de Mar, Banyoles-Figueres, Banyoles-Girona o Santa Coloma de Farnés-Girona. Si bé el servei Blanes-Tordera també queda reforçat no està previst crear cap servei per al corredor Blanes-Palafolls-Malgrat de Mar.

El Pla reforçarà serveis singulars amb l’objectiu de garantir l’accés a punts d’especial interès, com ara aeroports, ports, estacions del TGV, hospitals comarcals, centres universitaris o polígons industrials. A Blanes no és preveu cap millora del servei a l’Hospital Comarcal com sí que és preveu a l’alt Maresme respecte l’Hospital de Sant Jaume de Calella. També aposta per incrementar l’oferta de serveis en horari nocturn: a la demarcació de Girona es crearà el servei nocturn Girona-Figueres-Roses i el Girona-Palamós. A la demarcacció de Barcelona es crearà el servei Barcelona-Pineda. A Blanes, de nou, no es crearà cap servei d’aquest tipus.

En quant als serveis ferroviaris es crearan nous serveis de Rodalies als àmbits metropolitans de Girona, Lleida i Tarragona com les dues noves línies Figueres-Girona-Riudellots de la Selva, i Flaçà-Girona-Maçanet que tindran quatre expedicions en hora punta i sentit. Blanes, una vegada més, no està inclosa en cap d’aquestes millores ferroviàries previstes. Sí que està previst el desdoblament de vies entre Arenys de Mar i Maçanet-Massanes però aquest lloable objectiu fa més de 30 anys que RENFE el persegueix sense aconseguir-lo per la sistemàtica oposició dels municipis costaners afectats que el que volen és un soterrament o un desplaçament de les vies cap a l’interior. A més, el veritable problema està en la saturació entre Mataró i Barcelona per la qual cosa poc milloraríem arribant més ràpidament a Mataró si no es construeix una nova via –que no està prevista al Pla- des d’aquesta ciutat a Barcelona que permeti el restabliment dels serveis semi-directes Blanes-Barcelona.

Blanes és la tercera ciutat de l’àrea de Girona, i malgrat que no és capital de cap comarca té serveis de caràcter comarcal com l’Hospital, els Jutjats, la caserna dels Mossos d’Esquadra o la Biblioteca i és capçalera d’una àrea comercial en creixement. Sembla que per la Generalitat això no és suficient per considerar-la digna de les millores del transport públic. De les propostes del Pla es dedueix que per la Generalitat Blanes no pertany ni a l’àrea d’influència de Barcelona ni a l’àrea d’influència de Girona ni és la capital d’una àrea d’influència pròpia. Simplement no existeix.

Blanes està geogràficament ubicada de tal forma que estem sota la influència de Girona i Barcelona però també és cert que està prou lluny d’ambdues i que té el suficient pes comercial, demogràfic i econòmic com per tenir un alt grau d’autosuficiència de tota mena de serveis públics i privats. Blanes pot i ha d’aspirar a enfortir la seva centralitat i autonomia envers altres ciutats més grans que lògicament prestaran serveis que no podrà oferir mai la nostra ciutat. Blanes ha de potenciar no només la seva autosuficiència comercial sinó continuar enfortint la seva creixent àrea comercial. Però el que està fora de les nostres mans és la decisió de portar nous serveis públics o enfortir els existents ja que depèn d’administracions superiors. Quant la Generalitat planifica per a tot el territori ho fa a través de les capitals comarcals, com acabem de veure en el Pla de Transports de Viatgers, on tot i l’afegitó de “i nuclis de més de 10.000 habitants” Blanes, en aquest cas concret, no ha comptat gens ni mica.

Curiosament Blanes ha renunciat -políticament i socialment- a reivindicar-se com a capital comarcal la qual cosa la fa si no inexistent en la planificació comarcal sí segona, tercera o última opció. Fins ara el pes demogràfic ha aconseguit que arribin importants serveis públics al nostre municipi però la realitat és que Lloret de Mar està tenint un creixement demogràfic molt fort i ràpid, superior al de Blanes, per la qual cosa en pocs anys l’argument de la població afavorirà al nostre veí i els serveis públics s’instal·laran a Lloret.

El Ple de l’Ajuntament de Blanes de gener ha aprovat tota una sèrie de propostes de millores al Pla de Transport de Viatgers a instàncies del grup municipal d’ICV-EUiA. Millor tard que mai doncs el termini d’al·legacions finalitzava el febrer de 2008 (!) i el govern municipal l’ha deixat caducar sense fer cap al·legació. Davant d’una negligència d’aquesta magnitud algú hauria de donar la cara perquè, evidentment, hi ha responsables d’aquest error.

Argemir González és coordinador d'EUiA de les comarques gironines i historiador