Argemir González - 03/04/2009El Govern de la Generalitat de Catalunya acaba d’aprovar el Pla de Transport de Viatgers de Catalunya 2008-2012. El Pla és important ja que per primera vegada a Catalunya es fa una aposta ambiciosa i global per començar a superar amb transport públic ferroviari i de carretera l’enorme dependència que tenim del automòbil privat.
El Pla preveu incrementar les connexions en transport públic per carretera augmentant un 30% l’oferta de serveis d’autobús, creant 19 noves connexions directes entre les principals ciutats del territori i incrementant les expedicions de 9 ja existents, creant 8 noves connexions semidirectes per potenciar les comunicacions intercomarcals i reforçant-ne 21 ja existents. També preveu millorar el servei de transport ferroviari creant 5 nous serveis regionals d’alta velocitat, dotant Tarragona, Girona i Lleida de nous serveis de Rodalies, reestructurant l’actual xarxa de Rodalies a Barcelona i millorant les freqüències de pas i la capacitat de les expedicions. La intenció és augmentar els desplaçaments amb transport públic perquè suposin el 31% del total, enfront del 28% actual, i col·laborar en la millora de la seguretat viària i la qualitat ambiental gràcies a una inversió de 840 milions d'euros entre 2008 i 2012.
El Pla preveu potenciar els serveis d’autobús directe –és a dir, sense parades- entre les capitals comarcals i els nuclis de més de 10.000 habitants amb les capitals de demarcació per la qual cosa es crearan 19 noves connexions directes i se’n reforçaran 9 ja existents, garantint una freqüència mínima d’un autobús cada 30 minuts a les hores punta. Algunes de les noves conexions directes són les de Figueres-Girona o Banyoles-Girona i es reforçarà la d’Olot-Girona. Malgrat que Blanes té més de 40.000 habitants i compleix els paràmetres exigits, el Pla no contempla cap enllaç directe Blanes-Girona o Blanes-Barcelona.
El Pla també preveu incrementar els serveis a corredors de menys demanda que els anteriors, anomenats serveis de vertebració, per unir els principals nuclis (capitals comarcals i nuclis de més de 10.000 habitants) i altres poblacions més petites amb velocitat comercial semi-ràpida i parades al llarg del recorregut. Aquí el Pla aposta per crear 8 noves connexions i reforçar-ne 21 ja existents com les de Girona-Lloret de Mar, Banyoles-Figueres, Banyoles-Girona o Santa Coloma de Farnés-Girona. Si bé el servei Blanes-Tordera també queda reforçat no està previst crear cap servei per al corredor Blanes-Palafolls-Malgrat de Mar.
El Pla reforçarà serveis singulars amb l’objectiu de garantir l’accés a punts d’especial interès, com ara aeroports, ports, estacions del TGV, hospitals comarcals, centres universitaris o polígons industrials. A Blanes no és preveu cap millora del servei a l’Hospital Comarcal com sí que és preveu a l’alt Maresme respecte l’Hospital de Sant Jaume de Calella. També aposta per incrementar l’oferta de serveis en horari nocturn: a la demarcació de Girona es crearà el servei nocturn Girona-Figueres-Roses i el Girona-Palamós. A la demarcacció de Barcelona es crearà el servei Barcelona-Pineda. A Blanes, de nou, no es crearà cap servei d’aquest tipus.
En quant als serveis ferroviaris es crearan nous serveis de Rodalies als àmbits metropolitans de Girona, Lleida i Tarragona com les dues noves línies Figueres-Girona-Riudellots de la Selva, i Flaçà-Girona-Maçanet que tindran quatre expedicions en hora punta i sentit. Blanes, una vegada més, no està inclosa en cap d’aquestes millores ferroviàries previstes. Sí que està previst el desdoblament de vies entre Arenys de Mar i Maçanet-Massanes però aquest lloable objectiu fa més de 30 anys que RENFE el persegueix sense aconseguir-lo per la sistemàtica oposició dels municipis costaners afectats que el que volen és un soterrament o un desplaçament de les vies cap a l’interior. A més, el veritable problema està en la saturació entre Mataró i Barcelona per la qual cosa poc milloraríem arribant més ràpidament a Mataró si no es construeix una nova via –que no està prevista al Pla- des d’aquesta ciutat a Barcelona que permeti el restabliment dels serveis semi-directes Blanes-Barcelona.
Blanes és la tercera ciutat de l’àrea de Girona, i malgrat que no és capital de cap comarca té serveis de caràcter comarcal com l’Hospital, els Jutjats, la caserna dels Mossos d’Esquadra o la Biblioteca i és capçalera d’una àrea comercial en creixement. Sembla que per la Generalitat això no és suficient per considerar-la digna de les millores del transport públic. De les propostes del Pla es dedueix que per la Generalitat Blanes no pertany ni a l’àrea d’influència de Barcelona ni a l’àrea d’influència de Girona ni és la capital d’una àrea d’influència pròpia. Simplement no existeix.
Blanes està geogràficament ubicada de tal forma que estem sota la influència de Girona i Barcelona però també és cert que està prou lluny d’ambdues i que té el suficient pes comercial, demogràfic i econòmic com per tenir un alt grau d’autosuficiència de tota mena de serveis públics i privats. Blanes pot i ha d’aspirar a enfortir la seva centralitat i autonomia envers altres ciutats més grans que lògicament prestaran serveis que no podrà oferir mai la nostra ciutat. Blanes ha de potenciar no només la seva autosuficiència comercial sinó continuar enfortint la seva creixent àrea comercial. Però el que està fora de les nostres mans és la decisió de portar nous serveis públics o enfortir els existents ja que depèn d’administracions superiors. Quant la Generalitat planifica per a tot el territori ho fa a través de les capitals comarcals, com acabem de veure en el Pla de Transports de Viatgers, on tot i l’afegitó de “i nuclis de més de 10.000 habitants” Blanes, en aquest cas concret, no ha comptat gens ni mica.
Curiosament Blanes ha renunciat -políticament i socialment- a reivindicar-se com a capital comarcal la qual cosa la fa si no inexistent en la planificació comarcal sí segona, tercera o última opció. Fins ara el pes demogràfic ha aconseguit que arribin importants serveis públics al nostre municipi però la realitat és que Lloret de Mar està tenint un creixement demogràfic molt fort i ràpid, superior al de Blanes, per la qual cosa en pocs anys l’argument de la població afavorirà al nostre veí i els serveis públics s’instal·laran a Lloret.
El Ple de l’Ajuntament de Blanes de gener ha aprovat tota una sèrie de propostes de millores al Pla de Transport de Viatgers a instàncies del grup municipal d’ICV-EUiA. Millor tard que mai doncs el termini d’al·legacions finalitzava el febrer de 2008 (!) i el govern municipal l’ha deixat caducar sense fer cap al·legació. Davant d’una negligència d’aquesta magnitud algú hauria de donar la cara perquè, evidentment, hi ha responsables d’aquest error.
Argemir González és coordinador d'EUiA de les comarques gironines i historiador
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada