A semblança de qui?

 per  Giovanni SPALIVIERO

“ eppur si muove” Galileo Galilei

     Començo a sentir el pes dels anys i cada cop més, pel meu cap passen pensaments d’aquests que jo defineixo “ rars”. Són reflexions sobre el sentit de la vida, sobre la intel·ligència humana, sobre la humanitat, sobre el coneixement, sobre la història....  Cap d’ells de moda o que tinguin alguna utilitat, si mires al teu voltant i veus el que passa. Precisament d’aquí neix aquesta reflexió que em va passar pel cap fa un temps i que a vegades em torna, com l’all. 

Els auto-definits humans som una espècie presumptuosa, tant és així que ens considerem intel·ligents i fets a imatge i semblança de Déu ( d’un de qualsevol). Els reis i els emperadors i els herois eren déus o descendents d’aquest a la terra; aquesta era el centre de l’univers i aquest no arribava més enllà d’una esfera que contenia les estrelles anomenades fixes, no massa lluny dels nostres caps. Això era tot: la historia s’havia acabat!

No obstant alguns de la nostra espècie ( els genis), observant l’entorn i no conformant-se amb “ la veritat “, ens han demostrat que això no era així.

El primer que va qüestionar aquest pensament amb arguments científics va arriscar-se a morir a la foguera i molts altres no van tenir tanta sort. La església catòlica ha demanat perdó 500 anys després, tot i no acceptant totes les conseqüències que en deriven. De fet es continua interpretant la Bíblia de la mateixa manera ( o qualsevol altre llibre sagrat ).

Observant el cel hem descobert la gravetat, hem ampliat l’horitzó, hem situat la terra al lloc que li correspons, a la perifèria d’una de les milers de galàxies existents. Ni tan sol el sòl és especial, només és una estrella normal entre bilions d’elles.

Darwin ens va emparentar amb els simis i els nostres orígens comuns es troben en una regió de l’Àfrica, però el racisme a Europa  s’ha convertit en corrent majoritària, això sí, ho som només amb els pobres. 200 anys després de Darwin, un 40% dels nord americans són creacionistes i la idea del disseny intel·ligent està recuperant terreny arreu el món.

Hem fet revolucions com l’americana, la francesa, la russa, la industrial, per parlar de les més conegudes, totes elles per millorar les condicions de vida dels humans, però no sembla que els resultats acompanyin.

En el segle XX, a Europa s’han combatut dues guerres mundials, algunes guerres regionals i seguim participant en guerres fora de les nostres fronteres. Seguim produint i venent armes i els pressupostos dels estats gasten molts diners en defensa(?). Espanya gasta 51,85 milions d’€ cada dia , 422 € per habitant / any en 2008 .

Avui disposem d’una tecnologia capaç de provocar la destrucció del planeta,  però no sembla que en som conscients. Estem jugant amb foc.

Sabem que el nostre comportament pot provocar, està provocant, canvis en el clima: l’aigua, l’aire i els aliments estan cada dia més contaminats a causa de l’activitat humana i els mètodes de producció que utilitzem.

Una part de la humanitat té problemes de sobreprès mentre milions de persones moren de fam.

Ho sabem, però no fem res concret per trobar solucionar. Ben al contrari, l’economia no està al servei dels humans: Japó és un país altament eficient, la segona o tercera economia mundial, però té un dèficit altíssim des de fa dècades i no és capaç de sortir-se’n, els seus joves es comporten d’una manera rara i el mateix passa als EUA i a Europa. Tots sabem com ens van les coses.

Els nostres fills passen entre un terç i una quarta part de la seva vida estudiant però un 40% d’ells no troba feina i els millors els aconsellen que se’n vagin a treballar a Alemanya o França.

Estem a l’era de la globalització i els comportaments socials sembla que ens fan retornar als comportaments de la tribu.

Tenim organismes mundials que ens governen, ONU, OTAN, FMI, BM, ...., i la crisi econòmica no es va poder evitar, ni les tensions internacionals, ni les guerres.

Com pot ser? Ens hem tornat més insensibles, els nostres cervells s’han atrofiat, hem perdut el nord: passem una mala època o els deus ens han abandonats? 

Com diu l’amic Eudald Carbonell, encara no som humans i no sembla que estiguem progressant cap a la condició d’humanitat plena.

Tot i això, uns quants ens empenyem en reconduir les coses, volem millorar el món, canviar-lo. No estem en una època favorable, però ho seguim intentant.

La pregunta és : el retrocés evident de la societat cap a valors “ conservadors “ amb continguts de “ dreta cavernícola “ , insolidària, racista, amoral, quan tocarà fons i sobre tot, serà possible remuntar  o estem destinats a l’extinció?

Urgeix trobar respostes o acabarem amb el món i amb la nostra i altres espècies.

En definitiva urgeix trobar i/o retornar al camí  que ens porti cap a la condició humana, la que jo penso ens farà de veritat a semblança de Déu.