El poeta i lluitador antifranquista, ha complert 90 anys plens de vida i il·lusió. Lúcid, coherent i sempre fidel als seus ideals ha rebut aquets darrers dies el merescut homenatge d'entitats polítiques, socials i culturals.
El seu lema de vida ha estat: Vivir para los demás es la mejor manera de vivir para uno mismo, y així ho ha demostrat dia rere dia. Els seus poemes són també un testimoni, ple de sensibilitat i de consciència social.
23 anys a les presons feixistes no han trencat mai el seu esperit. Les seves vivències són moltes, i les ha recollit en el llibre "Decidme como es un árbol", en el qual també inclou moltes de les poesies escrites i publicades durant la seva vida.
Marcos Ana és un exemple de vida, però també és el mirall on molts s'haurien de mirar. Convençut de la vigència de les premises comunistes, no defuig encarar-se als errors comesos. La seva mirada crítica no és la del desencís, sinó la de l'esperança.
Si en voleu saber més podeu visitar el seu blog:
Entrevista emesa per TV3 el 29 de gener als "Matins de Josep Cuni´"
“Mi vida,
os la puedo contar en dos palabras:
Un patio.
Y un trocito de cielo
por donde a veces pasan
una nube perdida
y algún pájaro huyendo de sus alas”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada