per Marián Anguita
Aquesta va ser una frase que ens va acompanyar en els darrers anys de la dictadura i fins ben avançada ja la democràcia. Semblava que ja estava superada, que l’Estat Espanyol era una realitat dins l’Europa del segle XXI amb la integració a la CEE com a membre de ple dret.
Doncs no, la realitat no és aquesta. I no ho dic pel que fa als temes econòmics. Parlo d’una cosa més propera, amb la qual França ha tornat a donar exemple a la classe treballadora espanyola: “Faire la grève!”, la vaga.
La ciutadania francesa no s’ha tallat un pèl a l’hora de convocar vagues en sectors tan conflictius com els transports per protestar per la reforma de les pensions i l'edat de la jubilació. Us sona el tema? Aquí, fa quatre dies, es va convocar una Vaga General amb els mateixos objectius. Ara bé, tant els resultats com la participació, o les reaccions públiques i institucionals, han estat molt diferents a una banda i altra dels Pirineus.
D’entrada, l’acceptació per part de la població: a França un 69% de la població n’està a favor. A Espanya el resultat és negatiu; són majoria els que estan en contra.
La vaga, a França, s’ha convocat inicialment per dos dies: va començar el 12 d’octubre, amb possibilitat que s’allargui fins a una setmana. Els sectors del transport, la industria energètica i l’ensenyament, són capdavanters en participació. Aquí, amb prou feines, una sola jornada de vaga.
La marxa del dimarts 12 d’octubre a París va convocar, segons xifres oficials, un milió dues-centes mil persones. La manifestació de Madrid va aplegar a unes 150 mil persones i la de Barcelona no va arribar a les cent mil.
I el més sorprenent i impensable, ara per ara, a casa nostra: és la cinquena vaga que es fa a França en aquest 2010. A Espanya, la darrera vaga general va ser al 2002.
Hem d’aprendre molt encara de França, en especial de la tasca dels sindicats i de la seva capacitat de convocatòria i del grau de sensibilització de la classe treballadora i del jovent.
