El fonamentalisme incendiari de Benedicte XVI

per Marián Anguita Ferrer


De tothom és sabut que l’esser humà és l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra. Així ho demostra també l’església catòlica que, malgrat haver hagut de rectificar nombroses vegades al llarg de la història sobre persones i teories que va condemnar i que fins i tot varen portar a la mort a aquells que les sustentaven, insisteix en repetir aquestes actituds.

Sort que, ara per ara, ja no està de moda cremar als heretges, però sí que dialècticament s’encenen fogueres. Per a mostra les paraules Benedicte XVI en la seva visita a l'Estat Espanyol.

Des de l’arrogància que li atorga allò que sustenten els catòlics sobre la infal·libilitat del Papa, des de la hipocresia més arrelada que els permet fer la vista grossa sobre els pecats dels seus capellans (pederàstia, estafes financeres, etc.), des d'un fonamentalisme absolutista que pregona un únic Deu (el seu) i una única religió vàlida (el cristianisme, sens dubte), Benedicte XVI utilitza l’aparell propagandístic de la seva visita per donar un cop de mà a les dretes mes ràncies d’aquest país amb unes frases, en aparença innocents, destinades a crear alarmisme.

En el seu parlament a Santiago de Compostela, aquest vellet d’aparent bonhomia vestit de blanc immaculat ha afirmat que  "el renacimiento del catolicismo en la época moderna se produce sobre todo gracias a España, donde figuras como San Ignacio, Santa Teresa o San Juan de la Cruz dan forma a la fisionomía del catolicismo moderno. Pero es también verdad que en España nació una laicidad, un secularismo fuerte y agresivo, como vimos en los años treinta". Y per arrodonir-ho va acabar dient: "Esa disputa, o mejor este choque entre fe y modernidad, ambas muy vivaces, tiene lugar de nuevo hoy en España".


No cal dir, és clar, que els mitjans de comunicació de la dreta han recollit com una bandera aquest missatge, els hi ve com anell al dit a les portes de les fites electorals que ens esperen des d’ara i fins al 2012. Tornen a onejar les banderes de l’Espanya ultra catòlica, repressora i autoritària.

No és gratuïta la frase. Allò fotut és que, si una declaració similar l’hagués fet un cap d’estat o representant de qualsevol país, de seguit hauria estat considerada una ingerència en la política interna i s’haurien demanat explicacions. Però el Papa no. A ell, segons la circumstància, se'l considera només el representant d’una religió o se’l presenta com a cap d'Estat per tal de justificar que els representants d’un estat, l'espanyol, suposadament laic, li “presentin els seus respectes”.

Després diran que l’esquerra no tanca les etapes passades i que remou fantasmes quan treballa per la recuperació de la memòria històrica. O que l'església catòlica és oberta i tolerant. Que justifiquin les perverses aliances amb dictadors i règims absolutistes (Hitler o Pinochet, per donar algun exemple), que els hi expliquin als milers de morts per causa de la sida que per motius religiosos no han tingut accés als condoms. La llista seria molt i molt llarga.

El laïcisme, no és un pecat, Benedicte; la teva església no és l'única ni la teva fe s’ha d’imposar a tothom. Cada home i dona d’aquest univers té el dret de fer les seves eleccions lliures en matèria religiosa i, en nom de la religió, de les creences, no s’ha de fer política. La fe, les fes són opcions privades i personals, i així haurien d’esser sempre, tant si parlem de catòlics,  com de musulmans, de budistes o del que sigui.

Religió, quants crims es cometen en el teu nom!

Europa acaba (encara) als Pirineus

per Marián Anguita

Aquesta va ser una frase que ens va acompanyar en els darrers anys de la dictadura i  fins ben avançada ja la democràcia. Semblava que ja estava superada, que l’Estat Espanyol era una realitat dins l’Europa del segle XXI amb la integració a la CEE com a membre de ple dret.

Doncs no, la realitat no és aquesta. I no ho dic pel que fa als temes econòmics. Parlo d’una cosa més propera, amb la qual França ha tornat a donar exemple a la classe treballadora espanyola: “Faire la grève!”, la vaga.

La ciutadania francesa no s’ha tallat un pèl a l’hora de convocar vagues en sectors tan conflictius com els transports per protestar per la reforma de les pensions i l'edat de la jubilació. Us sona el tema?

Aquí, fa quatre dies, es va convocar una Vaga General amb els mateixos objectius. Ara bé, tant els resultats com la participació, o les reaccions públiques i institucionals, han estat molt diferents a una banda i altra dels Pirineus.

D’entrada, l’acceptació per part de la població: a França un 69% de la població n’està a favor. A Espanya el resultat és negatiu; són majoria els que estan en contra.

La vaga, a França, s’ha convocat inicialment per dos dies: va començar el 12 d’octubre, amb possibilitat que s’allargui fins a una setmana. Els sectors del transport, la industria energètica i l’ensenyament, són capdavanters en participació. Aquí, amb prou feines, una sola jornada de vaga.

La marxa del dimarts 12 d’octubre a París va convocar, segons xifres oficials, un milió dues-centes mil persones. La manifestació de Madrid va aplegar a unes 150 mil persones i la de Barcelona no va arribar a les cent mil.

I el més sorprenent i impensable, ara per ara, a casa nostra:  és la cinquena vaga que es fa a França en aquest 2010. A Espanya, la darrera vaga general va ser al 2002.

Un símptoma crucial que ens hauria de fer reflexionar i mirar d’aprendre novament dels nostres veïns francesos: la joventut, majoritàriament estudiants d’instituts, ha sortit massivament per  caminar sota les banderes dels sindicats en aquestes reivindicacions, al costat dels treballadors i treballadores de la sanitat, educació, transport, indústria. Joves que tenien clar que havien de  defensar el seu futur i el futur immediat dels seus pares.

Hem d’aprendre molt encara de França, en especial de la tasca dels sindicats i de la seva capacitat de convocatòria i del grau de sensibilització de la classe treballadora i del jovent.

Medi Ambient, sostenibilitat i ecologia

Sessió de treball per a la redacció del programa electoral, d'EUiA-ICV de Blanes, oberta a tothom
Biblioteca Comarcal de Blanes, divendres 8 d'octubre a les 20 h. 

Intervindran, Joan Salmerón, regidor i portaveu d'EUiA-ICV de  Blanes i David Prieto, assessor técnic de Medi Ambient.  Presenta i modera: Paco Martínez, regidor d'EUiA-ICV. 

La participació en aquestes sessions de la ciutadania de Blanes és important. Ens cal saber tot el que us preocupa i tot el que penseu que es pot fer per millorar la vila.
Vosaltres sou Blanes i us necessitem.

29 SETEMBRE, VAGA GENERAL


paguem la crisi dels bancs, pujada del IVA 
...I què més? EL 29 SETEMBRE, VAGA GENERAL