per Ricard Bruguera Sais
No queda
molt més a dir després de llegir el que diu la premsa sobre l’esdeveniment més
important de l’any que organitza el Partit Comunista d’Espanya.
Ah!, disculpeu, però
em dec haver confós. Cap cadena de televisió o diari d’aquest país va fer
referència a aquest acte, amb l’excepció del diari El Público (el qual va dedicar al tema una pàgina). No obstant, prefereixo no fer al·lusió al contingut de
l’article perquè considero que no fa honor a la veritat i manipula, qui sap amb
quin criteri, les paraules que es van expressar en els discursos que hi va
haver en la Fiesta del PCE d’aquest
any.
Tornant al
tema dels mitjans de comunicació, resulta que la deficiència de difusió d’aquest
tipus d’esdeveniments no afecta, per exemple, a la Fiesta de la Rosa del PSOE o a la Convención Nacional del PP. Aquest fet em repugna, i em fa veure
més clar que mai que el pluralisme
polític que tracta de preservar la norma més important d’aquest país, en
realitat és una cortina de fum. Només un detall: en el primer article de la Constitució
Espanyola (el més important de tots) el pluralisme polític, el qual els mitjans
de comunicació semblen voler eludir de forma descarada, apareix al costat de
valors com la llibertat, la igualtat o la justícia. I si comencem així, no vull
ni pensar on acabarem.
 |
|
Dit això, la
Festa del PCE 2011 es va celebrar al poble de San Fernando de Henares. Vaig
tenir la sort de poder-hi anar, i vull denotar que la calor que hi va fer va
ser terrible, però això no va impedir ni la realització de tota mena d’actes
(sobretot presentacions de llibres) ni la impressionant assistència de la gent.
Els esdeveniments que sembla van atreure major nombre d’assistents van ser,
d’una banda, el míting del PCE (que va acollir més de 5000 persones, segons la
organització del partit), i la conferència sobre la reforma constitucional, on
van participar personalitats tan importants com l’actual Coordinador General
d’IU Cayo Lara o el sempre emotiu Ex-Secretari General del PCE i també
Ex-Coordinador General d’IU Julio Anguita.
Es va retre
homenatge a tots els comunistes que han mort aquest any. Entre ells, i potser
el que va ser més ovacionat, Marcelino Camacho. La seva dona, tot i les
dificultats que va tenir, va aconseguir d’assistir com a convidada de luxe a
l’esdeveniment.
Va
analitzar-se l’efecte devastador que provocarà la reforma de la constitució,
pactada antidemocràticament pel PSOE i el PP, sobre la població. A partir de
l’entrada en vigor d’aquesta reforma, els bancs i mercats europeus cobraran
abans que els hospitals o les escoles. Dit d’una altra manera, el sr. Emilio
Botín (director del Banco Santander i posseïdor d’una de les fortunes més grans
d’Europa) podrà disposar dels diners que el govern espanyol ha de tornar al seu
banc abans que cap professor o metge cobri la seva nòmina mensual. Vist en
perspectiva general, s’incorpora el neoliberalisme, que posa per davant els
interessos del gran capital abans que els de la població, a la norma suprema
del país.
En el míting
central es va fer especial referència a la necessitat de la unió dels partits
d’esquerres per fer front a l’hegemonia de què gaudeixen els partits de la
dreta i que gaudeixen de poder imposar la seva pròpia voluntat al poble.
També va ser
protagonista el llibre recent publicat de Guillermo “Williy” Toledo. Degut a la
seva reconeguda reputació en el món del cinema i el teatre, va haver-hi
seriosos problemes perquè tothom pogués accedir a l’interior de la petita carpa
on es va dur a terme l’acte. Tot i així, l’acte va ser un èxit.
L’ambient
general, tant nocturn com diürn, va ser igual d’espectacular durant tot el cap
de setmana. Sobretot un fet em va cridar molt l’atenció, i és que no hi havia
cap tipus de seguretat. La organització del PCE vigilava per sobre els actes,
però l' única presència policial que hi va haver durant tota la Fiesta era una furgoneta de policia
autonòmica amb quatre agents (morts d’avorriment) que hi havia aparcada a
l’entrada del “recinte”. No cal dir que no hi va haver cap tipus de malentès o
baralla. Serà això un principi de comunisme?
 |
| Integrants i simpatitzants del PSUCviu de Blanes amb Cayo Lara |
La UJCE va
estar col·lapsada de feina durant tot el cap de setmana, però això no va
impedir que el resultat de tot el seu treball fos increïble. La organització de
la majoria dels aspectes de la Fiesta
corria a càrrec seu, i es podria dir que van aprovar amb nota.
La meva
conclusió general de tot el que vaig viure a San Fernando de Henares el cap de
setmana passat és aquesta. Per a totes les persones que no coincideixen
exactament amb la ideologia del PCE, però que van acostar-se a observar i
informar-se, la Festa del PCE va ser una font d’informació diferent a les
habituals; un punt de vista que contempla la realitat d’aquest país
críticament, pels aspectes bons i pels dolents; un espai on tothom podia
accedir a conferències, presentacions de llibres (que no solen publicar-se en
editorials conegudes) i altres actes interessants.
I finalment,
per a aquelles persones les idees de les quals s’ajusten a les del PCE o,
simplement a les de l’esquerra, va ser una forta injecció de moral. Va suposar
l’ adonar-se que moltes altres persones pensen igual, i que fa falta l’ajuda de
tots per afrontar els cops que reben els més desafavorits d’aquesta societat i
que no afecten a qui els donen. La igualtat, la justícia o la solidaritat són
fites assequibles, amb l’acció de tots els que hi creuen.
En aquest
sentit es va crear el PCE, que segueix lluitant dia a dia, sumant forces i
seguint endavant; i per recordar-ho es fa la Fiesta del PCE un cop l’any. No se sap on o com es farà l’any que
ve, però el que sí que sé és que el que vaig viure el cap de setmana passat va
valer molt la pena.
