LA TIERRA ESTÁ SORDA

 por Marcos Martín

El grupo navarro Barricada ha recorrido todo el estado haciendo 21 acústicos (muchos de ellos en centros escolares) para enseñarnos su gran trabajo sobre la Memoria Histórica. 

Es un libro-cd y acaba de ganar un disco de oro, tiene su origen en la lectura por parte de “el Drogas” bajista y voz de la banda, del libro de Dulce Chacón “La voz dormida”. Movido por su desconocimiento sobre la guerra civil, comenzó a investigar, leyendo hasta 78 libros sobre el tema, viendo documentales y entrevistándose con supervivientes del bando republicano.

18 canciones y 184 páginas donde explica la historia real de cada canción han sido el resultado.

La banda formada en 1982 lleva a sus espaldas una larga y reconocida carrera musical, contando incluso con un disco de diamantes, les ha caracterizado siempre sus letras comprometidas y reivindicativas. Prueba de ello son las numerosas censuras a las que se han sido sometidos, denunciando los abusos policiales, la iglesia, los fascistas y sus herederos de la actual derecha.

El disco, cuyo nombre está sacado de un poema de Luis Cernuda, empieza con el infame “cara al sol” dando paso a “Sotanas” donde la iglesia recibe su merecido.

Como bien dice la letra..” siempre se pusieron del lado del poder y bendecían los fusilamientos”..Incluso llegaban a decir a los campesinos:¿”no queríais tierra”?pues tomad tierra!!.Una conducta asesina por parte de  una institución que supuestamente extiende el mensaje de Paz y Amor universales.

Barricada también habla del sufrimiento que tenían que soportar las familias de los defensores de la República, siempre con el miedo en el cuerpo.

De los maestros que intentaban darle más saber al pueblo para que no fuesen analfabetos( lo más cómodo para Franco era mantener al pueblo en la ignorancia).

La balada acústica Matilde Landa cuenta como era esta chica, ejemplo de lucha antifranquista perteneciente al Buró del P.C.E. Fue enviada a la cárcel, donde la iglesia católica empezó a presionar para que se le bautizara, siendo ella claramente anti-católica. Todo esto hizo que acabase resquebrajándose y saltando desde una galería de la prisión, muriendo en pocos minutos...

Y muchas más historias de guerrilleros, cartas de presos a sus familias, mujeres luchadoras, trabajadores y llamamientos a la esperanza en este grandísimo trabajo que os recomiendo que os hagáis con él.

VIVA LA REPÚBLICA!!

Allò que no convé que es sàpiga sobre Cuba

article extret de ALBA TV

La historia se repite: el mundo no debe saber que el 40 % de la atención médica contra el cólera en Haití es cubana | Alba Tv

José Manzaneda, coordinador de Cubainformación

En febrero de 2010, la CNN hizo pasar por español a un médico cooperante cubano que atendía a la población damnificada por el último terremoto en Haití. La Televisión Cubana lo denunció (1). Ahora, con la epidemia de cólera, la historia de silencio y manipulación sobre la Brigada Médica Cubana en Haití se repite.
Hace unos días, Valerie Amos, secretaria general adjunta de Naciones Unidas para asuntos humanitarios, destacaba el papel solidario de Cuba contra la epidemia de cólera en Haití (2).
Nigel Fisher, coordinador humanitario de la Misión de Estabilización de la ONU en Haití, afirmaba, días después, que la Brigada Médica Cubana tiene a su cargo la mayoría de los centros de atención contra la epidemia de cólera (3).
El hecho de que Cuba, un país del Sur bloqueado económicamente, sea ejemplo de comportamiento internacional en materia humanitaria para Naciones Unidas, debería ser noticia, dada su excepcionalidad.
Pero la mayoría de los grandes medios internacionales no se han querido dar por enterados. Ahora, con motivo de las elecciones presidenciales, Haití vuelve a recibir a numeros corresponsales de prensa extranjera. Muchos ya están relatando el trabajo humanitario de las ONGs, en especial de las de sus países de origen (4). Pero de la solidaridad médica cubana que –recordemos-, lleva la mayoría de los centros de atención contra el cólera, ni media palabra.
Un caso curioso es la crónica, del día 25 de noviembre, de la periodista de Televisión Española Sagrario García Mascaraque. Desde un centro de Médicos sin Fronteras en Haití, no solo no mencionaba a Cuba, sino que afirmaba que el 80 % de las personas enfermas de cólera son atendidas por la citada ONG (5). Si tenemos en cuenta que esta periodista es corresponsal permanente en La Habana, donde es imposible que no se haya informado de la magnitud de la ayuda médica cubana a Haití, solo se puede concluir que su omisión es intencionada y una muestra más de la habitual censura sobre cualquier información que pueda presentar aspectos positivos de Cuba.
Días antes de su crónica, Stefano Zannini, jefe de la misión en Haití de la ONG mencionada, Médicos Sin Fronteras, afirmaba que "es preocupante que cinco semanas después (del primer brote de cólera) (...) el 80% de la atención médica la están proporcionando (...) dos actores" (6). Y mencionaba a la Brigada Médica Cubana y a la ONG Médicos sin Fronteras. Pero la corresponsal de Televisión Española prefirió realizar su particular selección de actores solidarios, eliminando de la información el gigantesco esfuerzo realizado por Cuba. Y es que los más de tres millones de espectadores (7) del Telediario de Televisión Española podrían extrañarse de que un país demonizado como Cuba sea finalmente el más solidario.

El fonamentalisme incendiari de Benedicte XVI

per Marián Anguita Ferrer

De tothom és sabut que l’esser humà és l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra. Així ho demostra també l’església catòlica que, malgrat haver hagut de rectificar nombroses vegades al llarg de la història sobre persones i teories que va condemnar i que fins i tot varen portar a la mort a aquells que les sustentaven, insisteix en repetir aquestes actituds.

Sort que, ara per ara, ja no està de moda cremar als heretges, però sí que dialècticament s’encenen fogueres. Per a mostra les paraules Benedicte XVI en la seva visita a l'Estat Espanyol.

Des de l’arrogància que li atorga allò que sustenten els catòlics sobre la infal·libilitat del Papa, des de la hipocresia més arrelada que els permet fer la vista grossa sobre els pecats dels seus capellans (pederàstia, estafes financeres, etc.), des d'un fonamentalisme absolutista que pregona un únic Deu (el seu) i una única religió vàlida (el cristianisme, sens dubte), Benedicte XVI utilitza l’aparell propagandístic de la seva visita per donar un cop de mà a les dretes mes ràncies d’aquest país amb unes frases, en aparença innocents, destinades a crear alarmisme.

En el seu parlament a Santiago de Compostela, aquest vellet d’aparent bonhomia vestit de blanc immaculat ha afirmat que  "el renacimiento del catolicismo en la época moderna se produce sobre todo gracias a España, donde figuras como San Ignacio, Santa Teresa o San Juan de la Cruz dan forma a la fisionomía del catolicismo moderno. Pero es también verdad que en España nació una laicidad, un secularismo fuerte y agresivo, como vimos en los años treinta". Y per arrodonir-ho va acabar dient: "Esa disputa, o mejor este choque entre fe y modernidad, ambas muy vivaces, tiene lugar de nuevo hoy en España".

No cal dir, és clar, que els mitjans de comunicació de la dreta han recollit com una bandera aquest missatge, els hi ve com anell al dit a les portes de les fites electorals que ens esperen des d’ara i fins al 2012. Tornen a onejar les banderes de l’Espanya ultra catòlica, repressora i autoritària.

No és gratuïta la frase. Allò fotut és que, si una declaració similar l’hagués fet un cap d’estat o representant de qualsevol país, de seguit hauria estat considerada una ingerència en la política interna i s’haurien demanat explicacions. Però el Papa no. A ell, segons la circumstància, se'l considera només el representant d’una religió o se’l presenta com a cap d'Estat per tal de justificar que els representants d’un estat, l'espanyol, suposadament laic, li “presentin els seus respectes”.

Després diran que l’esquerra no tanca les etapes passades i que remou fantasmes quan treballa per la recuperació de la memòria històrica. O que l'església catòlica és oberta i tolerant. Que justifiquin les perverses aliances amb dictadors i règims absolutistes (Hitler o Pinochet, per donar algun exemple), que els hi expliquin als milers de morts per causa de la sida que per motius religiosos no han tingut accés als condoms. La llista seria molt i molt llarga.

El laïcisme, no és un pecat, Benedicte; la teva església no és l'única ni la teva fe s’ha d’imposar a tothom. Cada home i dona d’aquest univers té el dret de fer les seves eleccions lliures en matèria religiosa i, en nom de la religió, de les creences, no s’ha de fer política. La fe, les fes són opcions privades i personals, i així haurien d’esser sempre, tant si parlem de catòlics,  com de musulmans, de budistes o del que sigui.

Religió, quants crims es cometen en el teu nom!

Europa acaba (encara) als Pirineus

per Marián Anguita

Aquesta va ser una frase que ens va acompanyar en els darrers anys de la dictadura i  fins ben avançada ja la democràcia. Semblava que ja estava superada, que l’Estat Espanyol era una realitat dins l’Europa del segle XXI amb la integració a la CEE com a membre de ple dret.

Doncs no, la realitat no és aquesta. I no ho dic pel que fa als temes econòmics. Parlo d’una cosa més propera, amb la qual França ha tornat a donar exemple a la classe treballadora espanyola: “Faire la grève!”, la vaga.

La ciutadania francesa no s’ha tallat un pèl a l’hora de convocar vagues en sectors tan conflictius com els transports per protestar per la reforma de les pensions i l'edat de la jubilació. Us sona el tema?

Aquí, fa quatre dies, es va convocar una Vaga General amb els mateixos objectius. Ara bé, tant els resultats com la participació, o les reaccions públiques i institucionals, han estat molt diferents a una banda i altra dels Pirineus.

D’entrada, l’acceptació per part de la població: a França un 69% de la població n’està a favor. A Espanya el resultat és negatiu; són majoria els que estan en contra.

La vaga, a França, s’ha convocat inicialment per dos dies: va començar el 12 d’octubre, amb possibilitat que s’allargui fins a una setmana. Els sectors del transport, la industria energètica i l’ensenyament, són capdavanters en participació. Aquí, amb prou feines, una sola jornada de vaga.

La marxa del dimarts 12 d’octubre a París va convocar, segons xifres oficials, un milió dues-centes mil persones. La manifestació de Madrid va aplegar a unes 150 mil persones i la de Barcelona no va arribar a les cent mil.

I el més sorprenent i impensable, ara per ara, a casa nostra:  és la cinquena vaga que es fa a França en aquest 2010. A Espanya, la darrera vaga general va ser al 2002.

Un símptoma crucial que ens hauria de fer reflexionar i mirar d’aprendre novament dels nostres veïns francesos: la joventut, majoritàriament estudiants d’instituts, ha sortit massivament per  caminar sota les banderes dels sindicats en aquestes reivindicacions, al costat dels treballadors i treballadores de la sanitat, educació, transport, indústria. Joves que tenien clar que havien de  defensar el seu futur i el futur immediat dels seus pares.

Hem d’aprendre molt encara de França, en especial de la tasca dels sindicats i de la seva capacitat de convocatòria i del grau de sensibilització de la classe treballadora i del jovent.

Medi Ambient, sostenibilitat i ecologia

Sessió de treball per a la redacció del programa electoral, d'EUiA-ICV de Blanes, oberta a tothom

Biblioteca Comarcal de Blanes, divendres 8 d'octubre a les 20 h. 

Intervindran, Joan Salmerón, regidor i portaveu d'EUiA-ICV de  Blanes i David Prieto, assessor técnic de Medi Ambient.  Presenta i modera: Paco Martínez, regidor d'EUiA-ICV. 

La participació en aquestes sessions de la ciutadania de Blanes és important. Ens cal saber tot el que us preocupa i tot el que penseu que es pot fer per millorar la vila.
Vosaltres sou Blanes i us necessitem.