EUiA Blanes Blog

Acte pùblic: MOLTES REFORMES, POC TREBALL!

2012-02-03T19:05:00.000+01:00

El proper divendres, 24 de febrer, organitzat pel grup municipal EUiA-ICV de Blanes, tindrà lloc a la Sala de Plens de l'Ajuntament, de 20 a 22 horas, un acte obert a tothom per parlar de les reformes en materia laboral que s'estàn preparant des del govern del PP.

Per fer-ho comptarem amb la presència de la diputada d'ICV-EUiA al Parlament, Mercè Civit, responsable de Treball, Salut i Dona. Per part de les organitzacions sindicals, intervindràn Dolors Bassa, secretària general d'UGT de Comarques Gironines i Bartomeu Compte secretari general de CC.OO. de Comarques Gironines.

És aquest un acte rellevant pel que fa a la gravetat del moment econòmic i per les consqüencies que la nova Llei de Reforma Laboral impulsada pel PP, des del Govern faran recaure en la classe treballadora. Cal estar-ne informat i treballar per impedir que tot el pes de la crisi recaigui sempre sobre els mateixos.

Us esperem.

Manifestacions contra les retallades: 28 de gener de 2012

2012-01-24T19:31:00.004+01:00

El dissabte 28 de gener de 2012 tindrà lloc una manifestació a diferents poblacions de Catalunya per protestar contra les retallades.

Estan convocades per la Plataforma Prou Retallades, on està present CCOO de Catalunya, i a Barcelona també convoca el Fòrum Social Català.

A Barcelona, la Plataforma Prou Retallades ens trobarem a les 17'00h a Rambla Catalunya/Ronda Universitat. La manifestació acabarà al final de l'avinguda Marquès de l'Argentera.

A Tarragona, la manifestació s'iniciarà a l'Estàtua dels Despullats a les 17'30h.

A Girona, es farà una manifestació començant a les 12'00h a la Plaça de la Independència.

A Lleida, el punt d'inici de la marxa serà a les 17'30h a la Plaça Ricard Viñes.

Puny i Lletra, gener 2012

2012-01-24T19:09:00.002+01:00

Sumari:

Els nostres Focs Artificial
Pressupostos penjants d'un fil
La sociovergencia avanza en Blanes
Plens a tota màquina
TVBlanes, descansi en pau
Taxes
i més informacions i noticies...

2012-01-15T22:55:00.001+01:00

Sobrevivir más que vivir

2012-01-14T00:33:00.000+01:00

Esta parece ser la opción para la mayoría de los seres humanos. Frente a una sociedad consumista, que nos vende a través de la publicidad y los medios de comunicación espejismos de prosperidad y consumo, de un mundo casi perfecto, nos enfrentamos cada día, al mirarnos al espejo, a una realidad muy distinta.

Porque digan lo que digan,siguen las guerras, el hambre acucia a millones de personas, las mujeres siguen siendo el segundo sexo y en muchos países ni siquiera eso, los niños siguen siendo explotados en trabajos miserables o convertidos en niños soldados, la violencia contra las mujeres no se detiene, los violadores siguen violando y los pederastas abusando de los inocentes.

El planeta es un vertedero inmenso, y los que quieren defender el medio ambiente son catalogados en el mejor de los casos como idealistas y, en el peor, como locos alarmistas. Pero la desertización avanza a pasos agigantados, el deshielo de los polos es un hecho. Los incendios provocados por especuladores criminales se repiten verano tras verano en todos los continentes. Se secan ríos y lagos, las arenas de las playas se las llevan los temporales, porque industriosos empresarios han desviado cauces, modificado deltas fluviales, acotado los puertos naturales y distorsionado su geografía, para medrar y enriquecerse.

Mientras nos arrasa la crisis económica, los ricos siguen siendo ricos, y los pobres cada día más pobres. Y aunque muchos creen que aún pertenecen a esa vanagloriada clase media que creció en los ochenta, están atados a yuntas de hipotecas, créditos y tarjetas de credito que los atrapan en una espiral sin fin de deudas. Es la nueva esclavitud del siglo XXI, hombres y mujeres que se creen libres pero viven encadenados a las falsas necesidades creadas por la sociedad de consumo que sólo beneficia a los de siempre.

Marián Anguita

BONES FESTES A TOTHOM!

2011-12-23T17:38:00.002+01:00

Los años de abundancia, la saciedad, la hartura
eran sólo de aquellos que se llamaban amos.
Para que venga el pan justo a la dentadura
del hambre de los pobres aquí estoy, aquí estamos.

(Miguel Hernández)

Acte públic: RETALLADES! PRESSUPOST MUNICIPAL DE BLANES 2012

2011-12-13T18:18:00.002+01:00

Tots a un o altre nivell estem patint els efectes de la crisi. Les mesures que prenen els governs, tant l'estatal com l'autonòmic,de retallades en els serveis socials i augment de les taxes fiscals no afavoreixen als més dèbils.

L'Ajuntament de Blanes presentarà en el darrer ple municipal d'aquest any el seus pressupostos pel 2012, amb importants retallades que s'afegiran a la forta pujada de les taxes que va ser aprovada en el ple del mes de novembre.

Retallades en la sanitat, en l'educació, desnonaments per les hipoteques, son alguns dels efectes immediats que ja afecten a tothom. A nivell local, des dels Ajuntaments també es prenen mesures extremes que recauen en la ciutadania i, en molts casos, agreugen la situació econòmica de moltes famílies.

Cal que els homes i dones de Blanes estiguin assabentats de quines son les retallades en el pressupost municipal a la nostra vila i com afectaran a cadascun de nosaltres. Tanmateix, des del grup municipal, proposem tot un seguit d'alternatives que permetrien evitar tota aquesta situació i que us presentarem. És per això que us convoquem a un acte informatiu, obert a totes les persones interessades i al que tothom està convidat a assistir-hi sobre el tema:

RETALLADES!
PRESSUPOST MUNICIPAL DE BLANES 2012

Dissabte 17 de desembre a la Sala de Plens de l'Ajuntament de Blanes a les 17 hores

Des del Grup Municipal d'EUiA-ICV de Blanes no varem aprovar les taxes, per considerar-les excessives i injustes, i van rebutjar les nostres propostes basades en el principi progressiu de qui més té, més paga. Ara ens enfrontem al pressupost pel 2012 que ens presentarà l'actual govern municipal del PSC. Creiem que el que se'ns proposa no ha estat contemplat des de la perspectiva de no exercir pressió sobre la ciutadania, sinó des d'un afany de reduir el més ràpid possible el gran deute econòmic de l'Ajuntament de Blanes, passant per sobre dels serveis socials del poble, acomiadant gent i, altre cop, sense escoltar les nostres propostes.

En el mateix acte, us presentarem propostes alternatives de reducció de despeses i de nous ingressos per tal d'evitar que pagui el poble, aplicables al pressupost municipal, que hem estudiat des de la perspectiva de l'esquerra transformadora, que te sempre present l'interès general, les necessitats i problemes de les classes populars i treballadores, en lloc de afavorir els interessos de la dreta, de les entitats financeres, dels grans capitals i de les polítiques conservadores capitalistes.

Veniu per saber-ne més, per parlar-ne, per dir-nos què en penseu, què creieu que cal fer. Us esperem!

Tallada de la N-II a Tordera contra les retallades

2011-12-02T19:12:00.001+01:00

Seguint amb les iniciatives per a protestar contra les retallades i en especial per les retallades en Sanitat, s'ha convocat per demà dissabte 3 de desembre, de 11 a 12 del matí, una concentració de protesta i tallada de la N II a Tordera, a la rotonda de Can Bartolí, des de la plataforma LA SELVA UNITS PEL CAP, concentració a la que des del Grup Municipal d'EUiA-ICV de Blanes donem suport.

És per això que demanem a tota la nostra militància i simpatitzants que s'afegeixin a aquesta iniciativa. Us adjuntem el cartell de convocatòria.

Cal que hi siguem presents, ens juguem el futur dels serveis sanitaris bàsics i això ens afecta a tots i totes. NO FALTEU!!

2011-11-25T01:53:00.001+01:00

Acte Final de Campanya amb Marc Vidal

2011-11-17T19:18:00.001+01:00

Divendres, 18 de novembre a les 19,30 h, a la Sala Roberto Bolaño de laBiblioteca Comarcal de Blanes, la coalició ICV-EUiA celebrarà el acte final de campanya.

L'acte serà presentat per Amparo Ardanuy, candidata nº 6 per Girona i Regidora de l'Ajuntament de Blanes i, en el mateix intervendran: Victor Catalan, candidat nº 5per Girona i Regidor de l'Ajuntament de Blanes i Cristina Simó, candidata nº 2 per Girona. La intervenció final correrà a càrrec de Marc Vidal, candidat nº 1 per Girona.

Es tracta de l'ultima trobada amb els nostres militants, amics i simpatitzants,abans del dia de la reflexió. Una sesió en la que podrem saber-ne mes de com plantar cara a les retallades socials. On podrem coneixer de primera mà les propostes per a fomentar l'economia productiva, i generar llocs de treball.

Propostes des de l'esquerra, per mantenir i millorar l'estat del benestar, per a la defensa de les polítiques públiques i del estat democràtic i la participació de la ciutadania, per a la defensa de l'igualtat, la solidaritat i la sostenibilitat.

Us esperem!

Primer mitin de Julio Anguita en 12 años

2011-11-17T14:25:00.001+01:00

article extret del diari Público

El histórico dirigente de IU advierte:"Con las cabezas vacías, lo único que haremos será pegar voces"

Por primera vez desde octubre de 2000, cuando dejó la Coordinación General de IU, Julio Anguita dio este miércoles un mitin en la ciudad en la que fue alcalde: Córdoba. Ante más de 500 personas, Anguita confesó que volvía a comandar un acto público para pedir el voto de la formación que fundó hace 25 años ante “la inmensa gravedad del momento” y el “panorama pavoroso de la crisis de la civilización occidental”.

Desde su salida de la política activa, Anguita ha ocupado un segundo plano. Desde el año 2007 “dedico cada noche a estudiar la crisis” y poco a poco está dando pasos adelante. Este miércoles, arengó a los militantes de IU a “leer” y “estudiar” porque es “revolucionario”, a “salir de las sedes” y a desempolvar “la cantidad de propuestas que IU ha hecho en su historia”. “Con las cabezas vacías, lo único que haremos será pegar voces”, lamentó.
Julio Anguita, que no ha dejado de dar conferencias en todos estos años pero que en muy pocas ocasiones ha hablado las interinidades de IU, instó a los militantes “a salir a la calle” a “hablarle claro al pueblo”. “La batalla electoral empieza el lunes”, insistió, “así que o sois todos la representación de IU, no solo nuestros cargos en las instituciones, o esto es un circo”. “Tenemos que predicar con el ejemplo y demostrar que somos otra gente”, zanjó, en un mitin que sonó a reprimenda a una militancia que ha estado dormida desde hace años y que según Anguita tiene que desperar para que “dentro de 4 años” IU pueda diseñar “un discurso propio” para “un proyecto común” al que se puedan sumar otras formaciones y no al revés. “La derecha está ahí porque alguien le puso la alfombra roja”, insistió ante la “inmensa estafa” del discurso del PSOE “de que viene la derecha”.
El ex coordinador general de IU denunció los “golpes de estado contra el sistema social cuando se quitan gobiernos sin que la voluntad popular lo decida” y que la nueva política económica está convirtiendo en un “trapo” la Constitución y arrasando la Declaración de Derechos Humanos. Además, Anguita explicó que se está cumpliendo punto por punto lo que IU advirtió a mediados de los 90 cuando se opuso al Tratado de Maastricht. “Los políticos deben saber que tienen que obedecer las órdenes de los mercados, advirtió el presidente del Bundesbank en 1994”, precisó Anguita. “Pero los ingenuos, partidos y sindicatos, cayeron en esta inmensa trampa”.

Acte públic d’ICV-EUiA a Blanes sobre “Polítiques d’igualtat en temps de crisi”

2011-11-14T19:03:00.001+01:00

El dissabte 12, a la Sala de Plens de l’Ajuntament va tenir lloc un acte públic de la coalició ICV-EUiA, en el marc de les eleccions generals, sobre “Polítiques d’igualtat en temps de crisi”.

En l’acte varen participar Maite Mola, candidata a Navarra per Izquierda Unida, i Cristina Simò i Amparo Ardanuy, candidates nº 2 i 6 respectivament per la coalició a Girona. Estava prevista també la participació de Marc Vidal, candidat nº 1 per Girona, que no va poder assistir al mateix, excusant la seva presència.

En les intervencions Amparo Ardanuy va destacar el moment crític en que es troben les polítiques d’igualtat, que han estat les primeres en patir les retallades governamentals tant des de Catalunya com a l’Estat Espanyol. Va remarcar la necessitat de seguir amb iniciatives que donin sortides a les dones, treballant de forma transversal des de tots els àmbits, nacional, autonòmic i local, remarcant la importància de mantenir en funcionament en el àmbit municipal dels SIAD (Servei d’Informació i Atenció a les Dones) com la eina més propera i de major utilitat.

Per la seva banda, Maite Mola, va explicar en primer lloc que el grup majoritari en el que recau la pobresa, l’atur, les desigualtats salarials o la marginació social recau en les dones, que són el 51% de la població mundial. Per treballar per pal·liar aquest greuge va afirmar que cal treballar de forma transversal. Sobre el funcionament a nivell polític de les iniciatives empreses tant des dels grups d’esquerres al Parlament Europeu com en el espanyol, va remarcar la necessitat de comptar a una bona representació en ambdós parlaments, ja que la majoria d’acords al que s’arriba a nivell europeu no passen de ser meres recomanacions o resolucions, que no comporten obligació en la seva aplicació en els diferents països de la UE. Motiu pel que va demanar directament el vot per a la coalició a Catalunya.

Va tancar les intervencions, Cristina Simó, que va fer una directa crítica sobre les iniciatives preses des dels governs del PSOE, PP i CiU. Va afirmar que des d’ICV-EUiA, entre d’altres mesures, es contempla recuperar el desaparegut Ministeri d’Igualtat, com a una eina indispensable per treballar de forma directa sobre una igualtat real per a dones i homes. Va recordar també que la trajectòria social impulsada pels partits abans esmentats i, en especial pel PP, volen tornar a uns valors en els que la dona torna a estar supeditada econòmica i socialment, dins un esquema tradicional, motius pels quals va demanar el vot per a la coalició.

Desprès d’un torn de preguntes, a les que les ponents varen respondre, és va donar per tancat l’acte.

Puny i Lletra - novembre 2011 - nou format

2011-11-06T11:33:00.000+01:00

Ja tenim la nova edició del nostre butlletí Puny i Lletra. Ara en forma diari i amb més págines. Clickeu a sobre per engrandir la visualització.

Puny i lletra - novembre 2011 - nova edició

Publish at Calaméo or browse others.

Iolanda Lara, nova Coordinadora d'EUiA de Blanes i nova composició de la Comissió Política Local

2011-11-05T18:36:00.000+01:00

Joan Josep Nuet va ser present a l'Assemblea d'EUiA de Blanes per parlar dels acords per a les Eleccions Generals

Joan Salmerón, Amparo Ardanuy i Joan Josep Nuet

En la assemblea d'EUiA de Blanes, celebrada el 22 d'octubre de 2011 a la Sala de Plens de l'Ajuntament de Blanes, entre els punt destacats vàren ser els següents:

Informe de gestió de la Comissió Política Local
Proposta de nova Comissió Local
Presentació del nou Coordinador/ra
Campanya electoral

Al centre, la nova Coordinadora, Yolanda Lara

L'acte es va iniciar amb la presentació del Informe de Gestió de la Comissió Política Local (que podeu consultar des d'aqui) a càrrec de la Coordinadora d'EUiA de Blanes, Amparo Ardanuy, qui va donar comptes de la gestió realitzada per la Comissió Local en els quatre darrers anys que va agraïr la confiança atorgada en aquest període cap a la seva persona.

Un cop feta la valoració, la Coordinadora va anunciar que, segons la norma establerta en la nostra organització, pel fet d'haver assolit un càrrec institucional, el de regidora de l'Ajuntament de Blanes, dimitia del seu càrrec i el posava a disposició de l'Assemblea.

Donat que en els darrers mesos s'havien produit algunes baixes en la constitució de la Comissió Local, es va presentar una nova candidatura que, un cop aprovada, va procedir a escollir qui seria la persona que es faria càrrec de la funció de coordinació. La persona escollida va ser Iolanda Lara, militant d'EUiA i el PSUC Viu i la composició de la nova Comissió Local va quedar així:

Yolanda Lara	Cordinadora
Yanick Barbero	Organització
Joan Salmeron	Municipal i Finances
Amparo Ardanuy	Afiliació i Dona
Marian Anguita	Secretaria i WEB
Anna Sais	Comunicació
Paco Martínez	Mon del treball
Pepe Suarez	Local i Material
Facu Díaz	Joventut

A continuació, la nova Coordinadora, Iolanda Lara, va prendre la paraula per donar les gràcies i demanar als companys i companyes col·laboració en la nova etapa, expresant el seu desitg d'estar a l'alçada de la responsabilitat.

Vista general de la Sala de Plens durant l'Assemblea

Per acabar l'acte, va prendre la paraula Joan Salmeron, qui va presentar a Joan Josep Nuet, candidat de la coalició ICV-EUIA a la llista de Barcelona per a les eleccions generals, qui va explicar de forma clara i directa com havien anat els acords entre ambdues formacions polítiques, remarcan de forma espècial la voluntat expressa d'EUiA d'anar sempre al costat de Izquierda Unida, entenent que son formacions polítiques que comparteixen un mateix ideari polític des de l'esquerra solidaria i de progrès.

Va fer una crida a la participació amb el vot, remarcant que aquesta és l'unica manera d'evitar un bipartidisme amb majoríes absolutes i de garantir el major número d'escons als candidats d'IU i d'ICV-EUiA

Eleccions Generals 20 N 2011

2011-10-31T19:12:00.000+01:00

Proposta de Programa Marc Eleccions Generals 2011 - ICV-EUiA

Publish at Calaméo or browse others.

La prevista victòria del PP en les properes eleccions del 20 de novembre és una pura contradicció

2011-10-31T10:35:00.001+01:00

per Argemir González

article extret del Diari de Girona

La prevista victòria del PP en les properes eleccions del 20 de novembre és una pura contradicció: com més forta és l'esquerra social al carrer, guanyarà la dreta més rància. En un sistema polític com el nostre, de bipartidisme imperfecte, el desgast d'un dels partits "de govern" comporta automàticament la victòria de l'altre, encara que hagi fet tan pocs mèrits com és el cas del PP. Com a bon gallec, Mariano Rajoy s'ha dedicat a no explicar el seu programa més enllà de dir que amb ell sortirem de la crisi i que no farà retallades socials. Molt em temo que en això últim estigui mentint i que acabi disfressant les privatitzacions dels serveis públics, com les que fa Esperanza Aguirre a la comunitat autònoma de Madrid, com una millora dels serveis. De totes maneres, Mariano Rajoy arribarà a la Moncloa sense despentinar-se i sense el "llast" de gaires promeses.

El PSOE s'ha enfonsat per la crisi econòmica i per la incapacitat de treure'ns-en. Al final ha pagat les conseqüències de les seves polítiques neoliberals, les de deixar fer a la banca i a les constructores, que tan bons beneficis semblaven donar a la societat espanyola malgrat que fos a costa d'inflar cada vegada més la bombolla immobiliària i a costa de sacrificar els interessos de les classes populars que no especulaven amb l'habitatge sinó que el compraven cada vegada més car fins al punt d'hipotecar-se de per vida i, alguns, part de la vida dels seus hereus. Encara deuen ressonar a les orelles de molta gent les justificacions socialistes que abaixar impostos (als rics) era "progressista". Ara es deuen estar penedint del que van dir i, sobretot, del que van fer. I del que no van fer també, perquè una de les claus del crònic dèficit fiscal espanyol és la baixa imposició sobre les rendes altes que, a més, acumulen la major part del frau fiscal. Precisament el combat contra aquest és una de les demandes permanents de les esquerres catalana i espanyola -la d'ICV, EUiA i IU entre d'altres- i és un dels pilars per sortir d'aquesta crisi. Per desgràcia, com va passar amb la legislació mediambiental, fins que no veiem entrar a presó un gran defraudador fiscal, per exemple Emilio Botín, el combat contra aquesta xacra no té credibilitat. Ara el candidat socialista, Alfredo Pérez Rubalcaba, fa propostes populars com la dació en pagament per saldar el deute hipotecari però ja no té ni autoritat moral ni credibilitat política: per què no impulsava aquesta mesura quan era al govern? És més, per què va votar-hi en contra al Congrés de Diputats?

El Moviment del 15-M va aconseguir dissabte de la setmana passada un nou èxit, multiplicat per la seva expansió europea i mundial. A aquest moviment li devem que s'hagi posat sobre la taula el programa social, els problemes reals de molta gent que d'altra forma no serien visibles perquè una part de la societat no vol que les dificultats i la pobresa surtin al carrer. El moviment dels indignats és popularíssim i, més enllà dels centenars de milers que hem sortit al carrer, uns quants milions de ciutadans catalans i espanyols comparteixen amb ells les seves reivindicacions. La contradicció rau justament aquí. Les enquestes prediuen un augment de les esquerres alternatives al PSOE però no un gran creixement d'aquestes. Com més es necessiten polítiques progressistes, com més imprescindibles són els grups parlamentaris clarament d'esquerres per col·laborar que tots sortim de la crisi amb els nostres drets socials i polítics consolidats i enfortits, uns quants milions de potencials votants "indignats" es quedaran a casa seva sense exercir els seus drets polítics o, pitjor, votaran en blanc fent així més difícil aconseguir diputats alternatius als grans partits, evitant d'aquesta manera donar un cop de timó a les polítiques socials i econòmiques actuals.

És responsabilitat de les esquerres convèncer la ciutadania que val la pena donar un tomb electoral però aquestes juguen amb desavantatge: no només tenen pressupostos electorals molt inferiors als dos grans partits sinó que la permanent marginació de qualsevol partit a l'esquerra del PSOE mitjançant la llei electoral (IU, quasi un milió de vots i només dos diputats), la marginació informativa, la tergiversació de les propostes dels seus líders o la invisibilitat de les seves propostes ha traslladat la possibilitat de canviar el vot cap a l'esquerra radical en una proposta quasi inexistent per a molta gent. No obstant això, encara no hi ha res decidit i si volem superar algunes d'aquestes contradiccions encara hi som a temps.

Alfredo Clemente convoca a la participació en les manifestacions contra les retallades

2011-10-14T00:58:00.001+02:00

Camarades:

Es aquesta la primera ocasió que faig us del correu del Partit i aprofito per demanar-vos que feu us del mateix sempre que considereu que es aquest el canal que correspon.

Donat que tot just hem acabat el Congrés i que s'ha de convocar el Central per la designació de responsabilitats i elecció dels òrgans corresponents, hem correspon situar la necessitat de que el Partit participi plenament i entusiasta a les manifestacions del dissabte a les 4 capitals. Sense reserves.

Ni un dubte. Ni tant sols per aquells elements parcials de les convocatòries que posen al mateix sac a "tothom" i que nosaltres, sense compartir ni donar-nos per al·ludits, al contrari, ens hem d'abocar a participar plenament i amb les nostres banderes i ensenyes, junt a EUiA si aquesta s'agrupa i/o amb , per exemple, la "Campanya contra les retallades", en unes manifestacions justes que son de indignació i de resposta que apunten en el camí de la alternativa (anticapitalista) per la que lluitem.

I passo les cites de les manifestacions de les 4 capitals

Barcelona a les 17 hores a la Plaça Catalunya
Tarragona a les 18 hores Pl. Imperial Tarraco
Girona a les 18 hores a la Plaça del Barco
Lleida a les 18.30 Plaça Ricard Vinyes

Salut i bona lluita

--
Alfredo Clemente
Secretari General del PSUCviu

Carta d'Alfredo Clemente a tota la militància del PSUC Viu

2011-10-11T19:42:00.000+02:00

A totes i tots les i elsmilitants del PSUC Viu

Camarades,

Ahir al migdia tancàvem el XIVè Congrés del Partit. Com a Secretari Generalelegit en el seu marc, el primer que vull fer es adreçar-me personalment atotes i tots, a cadascun i a cadascuna de vosaltres: a tota la militància delPartit.
Com sabeu, el Congrés ha estat precedit d’un procés intens i complex ques’ha desenvolupat en un context polític i social de grans dificultats pelstreballadors i treballadores, pels sectors populars colpejats per la crisicapitalista que patim i, alhora, amb mobilitzacions i lluites molt importantsque expressen la capacitat de resposta que sense dubte existeix però que calestimular i organitzar sindical, social i políticament.
El Congrés va aprovar un document polític i organitzatiu i uns Estatuts, queconeixereu plenament en uns dies i que podreu tenir personalment, i tinc elconvenciment que serà útil pel treball polític, personal i col·lectiu, de totsi totes els i les camarades.
En ell s’han abordat les tasques dels i les comunistes del PSUC Viu, enl’actual etapa, centrades en la lluita i l’organització de la classe obrera ide les capes populars enfront les polítiques neoliberals.
El Congrés també ha ratificat el compromís de la militància comunista perl’enfortiment de les CC.OO., com instrument essencial en la defensa dels dretsi interessos de la classe obrera, i per una major presència i més organitzadadel PSUC Viu als moviments socials, amb un especial reconeixement al movimentdel 15-M i amb l’objectiu de teixir aliances àmplies entre els vells i els nousmoviments per construir l’alternativa social anticapitalista i una Espanyarepublicana i federal.
Hem reafirmat la vigència de la nostra ideologia comunista i del nostrePartit, que volem enfortir, fer créixer i visualitzar, així com la voluntat,com dèiem al lema del Congrés, de reconstruir el PSUC com a força política queaplegui a Catalunya a totes les persones que es reclamen de l’ideal comunista,per convertir-lo en l’eix vertebrador del procés de transformació social.
El Congrés ha fet una crida a totes les treballadores i a tots elstreballadors de Catalunya, així com a tota la ciutadania progressista, perquèvotin les candidatures d’ICV-EUiA, perquè l’esquerra transformadora tingui méspes a les Corts Generals que resultin elegides el proper 20 de novembre i com acontribució concreta a l’enfortiment del projecte federal d’Izquierda Unida.
En aquest sentit, ens hem reafirmat, clarificant de manera inequívoca, queEUiA és la nostra aposta estratègica i que tot el Partit ha d’estar i treballaren el moviment polític i social, contribuint a la seva refundació ambcorresponsabilitat i amb la màxima voluntat unitària.
Finalment, hem renovat el lligam de germanor i unitat amb el PCE amb quiseguirem adoptant tot tipus d’acords conjunts per seguir tenint els mateixosprincipis, la mateixa línia política i els mateixos mètodes organitzatius.
Una vegada aprovada aquesta política per l’òrgan superior del Partit, el seuCongrés, estem en el moment de desplegar i la projectar la política aprovada.
Per tal de vetllar per a que siguem el que som i sempre hem estat, uninstrument per l’acció, hem elegit un Comitè Central que malgrat no haver estatcapaços d’elegir-lo amb una única llista, és un sol organisme. Un ComitèCentral de seixanta cinc camarades, renovat i rejovenit que, no dubteu,treballarà, amb tots els seus components sense excepció, amb unitat, força ientusiasme pel Partit, pel seu creixement, pel seu enfortiment i perl’assoliment dels objectius fixats al Congrés.

Alfredo Clemente
Secretari General del PSUC Viu
11 d’octubre de 2011

ICV, EUiA i IU han signat la coalició per concòrrer a les eleccions generals del 20 de novembre

2011-10-07T18:01:00.002+02:00

Aquest migdia s’ha signat a Madrid la coalició a nivell d’Estat entre IU, ICV, EUiA, i fins a 12 forces polítiques de l’ecologisme, el nacionalisme d’esquerres i l’esquerra transformadora –Chunta Aragonesista, Socialistas Independientes de Extremadura (SIEX), Batzarre, Federación Los Verdes, Gira Madrid-Los Verdes, Els Verds País Valencià, Opcio Verda-Els Verds, Canarias por la Izquierda i Socialistas por Tenerife-. Aquesta coalició sumarà els vots de totes les circumscripcions i el percentatge de vot. A Catalunya mantindrà la denominació ICV-EUiA i i es gestionarà de forma autònoma i independent.

Pel que fa a la representació electa a les Corts Generals de la Coalició ICV-EUiA, els representants d’ambdues formacions han acordat que els candidats 1 i 2 siguin d’ICV –Joan Coscubiela i l’actual diputada catalana Laia Ortiz- i el número 3 d’EUiA per Barcelona -el responsable d’Acció Política de la formació i ex senador, Joan Josep Nuet–, amb el compromís de compartir la representació parlamentària, que es concretarà en els pròxims dies.

Ni hi són ni se'ls espera

2011-10-07T17:55:00.001+02:00

per Argemir González

Els rics espanyols ni hi són ni se'ls espera. Desenganyem-nos: els nostres rics no són com els francesos o alemanys que demanen pagar més impostos per no desmuntar l'Estat del benestar que tant ha costat construir a aquests països i que tan bé ha fet anar els seus negocis gràcies a l'elevat nivell de consum de les classes treballadores i de les classes mitjanes. Aquí, com aquell qui diu, acabem d'arribar a l'Estat del benestar i entre l'empresariat -'emprenedors' els hi diuen ara, com si la resta ens estiguéssim tocant allò que no sona mentrestant- sembla predominar més el capitalisme del 'far west', el que de l'Estat només necessita poder cridar el 7è de Cavalleria quan ataquen els indis, que fins i tot de la justícia ja s'encarreguen ells anomenant al 'sheriff' i al jutge, si cal.

El problema és que el missatge que l'Estat -i els polítics que elegim per a gestionar-lo- és part del problema i no part de la solució ha calat profundament en el subconscient col·lectiu. I és clar, el pilar econòmic que suporta l'Estat són els impostos. Vist que estrènyer-se el cinturó indefinidament via reducció de les despeses socials -sanitat, ensenyament, serveis socials- no soluciona el problema i en crea de nous i que la reducció del dèficit el que provoca és l'enquistament de la crisi, el que està sobre la taula de debat en aquests moments és el que algunes forces d'esquerres fa anys que estan predicant en el desert. I és que si hi ha una disminució dels ingressos producte d'una crisi econòmica o bé es poden reduir les despeses o bé es poden incrementar els ingressos pujant els impostos. Certament és paradoxal que hagin hagut de ser els rics dels països amb un Estat del benestar més desenvolupat que hagin estat les veus més crítiques amb els seus governs neoliberals -i més igual que aquests es facin dir conservadors o socialistes- coincidint així amb les tesis de partits com Die Linke o, aquí, Izquierda Unida.

El cas espanyol és encara més greu, si cap. Aquí no és que els que més tenen haurien de pagar més, és simplement -i exagero- que haurien de pagar. L'article 31 de la Constitució diu clarament que “tothom contribuirà al sosteniment de les despeses públiques d'acord amb la seva capacitat econòmica mitjançant un sistema tributari just inspirat en els principis de la igualtat i la progressivitat”. La realitat -àmpliament ventada aquests dies a la premsa- és justament la contrària: mentre més s'ingressa menys es paga, proporcionalment. Les fórmules són diverses sense necessitat de defraudar a Hisenda però és que , a més, aquesta pràctica il·legal està àmpliament instaurada en el nostre país i qui té menys possibilitat de fer-ho són els assalariats i qui més les grans fortunes. Aquest és un país curiós. Cada any, quan l'Estat fa el resum de com ha anat la recaptació de l'impost sobre la Renda, surt una dada no per recorrent menys sorprenent: els empresaris declaren haver guanyat menys que la mitjana dels seus assalariats. El que és més desconcertant és que Hisenda se'ls creu! I més xocant encara, aquest escàndol és pràcticament desconegut per la major part de la gent!

Aquests estiu, mentre pujava pel camí que duu al refugi de Cortalets, als peus del Canigó, vaig tenir una interessant conversa amb el conductor del 4x4 que ens transportava. Té 61 anys i està jubilat després de treballar des dels 14 anys. Per poder-ho fer de nou uns mesos a l'estiu, cosa que la llei li permet, s'ha de donar d'alta i pagar uns tributs. La conversa va derivar sobre la situació econòmica i com de malament estaven els nostres països i com s'anaven deteriorant les conquestes socials. En un moment donat li vaig explicar que a Espanya s'ha aprovat que la jubilació serà als 67 anys i que ell, en canvi, als 61 ja ho estava, de jubilat. “Oui monsieur, mais ici à la France nous avons fait une révolution”. Potser aquest és justament el nostre problema, que aquí, tot i intentar-ho, les classes populars no han guanyat mai cap de revolució.

Publicat al Diari de Girona del 4 de setembre de 2011

Festa dinar d'EUiA 2011

2011-09-26T19:47:00.002+02:00

A més de ser ja una tradició, aquest cop calia celebrar L'èxit obtingut a les eleccions municipals. Però també va ser l'ocasió per repartir els carnets d'afiliació entre els i les militants que encara no l'havien rebut.

Com va manifestar l'Amparo Ardanuy, coordinadora d'EUiA de Blanes, el augment de militants en els darrers dos anys es una dada significativa i esperançadora ja que a més de consolidar a molts simpatitzants com a afiliats, també ha estat remarcable el fet de que moltes de les noves incorporacions son de gent jove. Va destacar en aquest sentit la bona tasca portada a terme per la responsable d'afiliació, Iolanda Lara, a qui va felicitar.

Ardanuy va anunciar també que en la propera assemblea d'EUiA de Blanes, es produirà la renovació dels càrrecs de la Comissió Política Local. Va comunicar als assistents que aquest es l'últim acte que presentarà com a Coordinadora, ja que com s'ha fet a lo llarg dels anys quant s'ocupa un càrrec institucional, en el seu cas el de regidora, una altra persona ha d'assolir aquesta responsabilitat.

Joan Salmerón en un breu però directe parlament va recordar la importància de seguir treballant per tal d'aconseguir uns bons resultats en les eleccions generals del proper mes de novembre.

Va posar l'accent en la necessitat de que EUiA vagi unit a IU i va comentar breument els punts d'acord entre les diverses organitzacions de l'esquerra a l'Estat espanyol. També la situació de Blanes pel que fa l'economia municipal va formar part del seu parlament, en el que va qüestionar les intencions del govern minoritari del PSC per trobar-hi solucions adequades, encoratjant a tothom a treballar de valent i no defallir.

Un pastís commemoratiu va tancar L'àpat que va continuar amb una llarga sobretaula en un ambient cordial i distes.

LA FESTA DEL PCE 2011

2011-09-21T20:53:00.000+02:00

per Ricard Bruguera Sais

No quedamolt més a dir després de llegir el que diu la premsa sobre l’esdeveniment mésimportant de l’any que organitza el Partit Comunista d’Espanya.

Ah!, disculpeu, peròem dec haver confós. Cap cadena de televisió o diari d’aquest país va ferreferència a aquest acte, amb l’excepció del diari El Público (el qual va dedicar al tema una pàgina). No obstant, prefereixo no fer al·lusió al contingut del’article perquè considero que no fa honor a la veritat i manipula, qui sap ambquin criteri, les paraules que es van expressar en els discursos que hi vahaver en la Fiesta del PCE d’aquestany.

Tornant altema dels mitjans de comunicació, resulta que la deficiència de difusió d’aquesttipus d’esdeveniments no afecta, per exemple, a la Fiesta de la Rosa del PSOE o a la Convención Nacional del PP. Aquest fet em repugna, i em fa veuremés clar que mai que el pluralismepolític que tracta de preservar la norma més important d’aquest país, enrealitat és una cortina de fum. Només un detall: en el primer article de la ConstitucióEspanyola (el més important de tots) el pluralisme polític, el qual els mitjansde comunicació semblen voler eludir de forma descarada, apareix al costat devalors com la llibertat, la igualtat o la justícia. I si comencem així, no vullni pensar on acabarem.

Dit això, laFesta del PCE 2011 es va celebrar al poble de San Fernando de Henares. Vaigtenir la sort de poder-hi anar, i vull denotar que la calor que hi va fer vaser terrible, però això no va impedir ni la realització de tota mena d’actes(sobretot presentacions de llibres) ni la impressionant assistència de la gent.Els esdeveniments que sembla van atreure major nombre d’assistents van ser,d’una banda, el míting del PCE (que va acollir més de 5000 persones, segons laorganització del partit), i la conferència sobre la reforma constitucional, onvan participar personalitats tan importants com l’actual Coordinador Generald’IU Cayo Lara o el sempre emotiu Ex-Secretari General del PCE i tambéEx-Coordinador General d’IU Julio Anguita.

Es va retrehomenatge a tots els comunistes que han mort aquest any. Entre ells, i potserel que va ser més ovacionat, Marcelino Camacho. La seva dona, tot i lesdificultats que va tenir, va aconseguir d’assistir com a convidada de luxe al’esdeveniment.

Vaanalitzar-se l’efecte devastador que provocarà la reforma de la constitució,pactada antidemocràticament pel PSOE i el PP, sobre la població. A partir del’entrada en vigor d’aquesta reforma, els bancs i mercats europeus cobraranabans que els hospitals o les escoles. Dit d’una altra manera, el sr. EmilioBotín (director del Banco Santander i posseïdor d’una de les fortunes més gransd’Europa) podrà disposar dels diners que el govern espanyol ha de tornar al seubanc abans que cap professor o metge cobri la seva nòmina mensual. Vist enperspectiva general, s’incorpora el neoliberalisme, que posa per davant elsinteressos del gran capital abans que els de la població, a la norma supremadel país.

En el mítingcentral es va fer especial referència a la necessitat de la unió dels partitsd’esquerres per fer front a l’hegemonia de què gaudeixen els partits de ladreta i que gaudeixen de poder imposar la seva pròpia voluntat al poble.

També va serprotagonista el llibre recent publicat de Guillermo “Williy” Toledo. Degut a laseva reconeguda reputació en el món del cinema i el teatre, va haver-hiseriosos problemes perquè tothom pogués accedir a l’interior de la petita carpaon es va dur a terme l’acte. Tot i així, l’acte va ser un èxit.

L’ambientgeneral, tant nocturn com diürn, va ser igual d’espectacular durant tot el capde setmana. Sobretot un fet em va cridar molt l’atenció, i és que no hi haviacap tipus de seguretat. La organització del PCE vigilava per sobre els actes,però l' única presència policial que hi va haver durant tota la Fiesta era una furgoneta de policiaautonòmica amb quatre agents (morts d’avorriment) que hi havia aparcada al’entrada del “recinte”. No cal dir que no hi va haver cap tipus de malentès obaralla. Serà això un principi de comunisme?

Integrants i simpatitzants del PSUCviu de Blanes amb Cayo Lara

La UJCE vaestar col·lapsada de feina durant tot el cap de setmana, però això no vaimpedir que el resultat de tot el seu treball fos increïble. La organització dela majoria dels aspectes de la Fiestacorria a càrrec seu, i es podria dir que van aprovar amb nota.

La mevaconclusió general de tot el que vaig viure a San Fernando de Henares el cap desetmana passat és aquesta. Per a totes les persones que no coincideixenexactament amb la ideologia del PCE, però que van acostar-se a observar iinformar-se, la Festa del PCE va ser una font d’informació diferent a leshabituals; un punt de vista que contempla la realitat d’aquest paíscríticament, pels aspectes bons i pels dolents; un espai on tothom podiaaccedir a conferències, presentacions de llibres (que no solen publicar-se eneditorials conegudes) i altres actes interessants.

I finalment,per a aquelles persones les idees de les quals s’ajusten a les del PCE o,simplement a les de l’esquerra, va ser una forta injecció de moral. Va suposarl’ adonar-se que moltes altres persones pensen igual, i que fa falta l’ajuda detots per afrontar els cops que reben els més desafavorits d’aquesta societat ique no afecten a qui els donen. La igualtat, la justícia o la solidaritat sónfites assequibles, amb l’acció de tots els que hi creuen.

En aquestsentit es va crear el PCE, que segueix lluitant dia a dia, sumant forces iseguint endavant; i per recordar-ho es fa la Fiesta del PCE un cop l’any. No se sap on o com es farà l’any queve, però el que sí que sé és que el que vaig viure el cap de setmana passat vavaler molt la pena.

RESOLUCIÓ DE L’ASSEMBLEA D’EUiA DE BLANES SOBRE LES ELECCIONS GENERALS AL CONGRÉS I AL SENAT DE L’ESTAT ESPANYOL

2011-09-12T19:16:00.000+02:00

Blanes, 2 de setembre de 2011

El proper 20 de novembre estan convocades eleccions generals al Congrés i Senat de l'Estat Espanyol.

Des de fa temps, Izquierda Unida (IU) treballa per la unió de les esquerres per fer front comú contra les polítiques neoliberals que ha estat aplicant el govern socialista de Zapatero i que, des de la seva actitud passiva, permet el PP. Aquestes polítiques vénen recomanades des d'Europa i dirigides pels mercats i les entitats financeres i, en el cas que el PP guanyés les eleccions generals, no tindran aturador.

A Catalunya, des de fa tres processos electorals, la coalició ICV-EUiA ha representat aquesta unió de les esquerres. Aquesta mateixa unió cal que es reprodueixi a tot l'Estat Espanyol, per poder fer front en aquestes properes eleccions, a aquestes polítiques neoliberals que incideixen directa i negativament sobre el benestar social de les classes treballadores, i poder començar a sortir d'aquesta crisi d'una forma justa i solidaria.

L'Assemblea d'EUiA de Blanes, davant d'aquesta situació, confia i desitja que es pugui arribar a formar coalició electoral i posterior grup parlamentari conjunt de les formacions IU, ICV i EUiA, revalidant l'acord de fa quatre anys.

Després de l’aparició d’EQUO, a nivell d’Estat, ICV s’està plantejant aquesta coalició amb IU. Des d’EUiA de Blanes demanem a la nostra direcció que, en cas que ICV decideixi no formar coalició amb IU, EUiA sí formi coalició amb IU, com a referent que és a Catalunya de l’esquerra,presentant la seva candidatura pròpia.

Ara bé, cal també garantir que, passi el que passi, a Blanes i pel que fa a la política municipal,mantindrem els nostres acords amb els companys d’ICV, respectant així la voluntat de la ciutadania blanenca que ha votat a la coalició EUiA-ICV.

La izquierda política y social empieza el camino de la convergencia

2011-09-06T12:41:00.004+02:00

Lunes, 5 de septiembre de 2011(Publicat a http://www.izquierda-unida.es/)

Distintas formaciones y grupos, entre ellos Izquierda Unida, han mantenido hoy una reunión para "buscar acuerdos en el ámbito de la izquierda y del ecologismo político y cultural".

En esta reunión han participado las Mesas Ciudadanas de Convergencia y Acción, Izquierda Unida, Los Verdes-Grupo Verde, la Confederación de Los Verdes, Izquierda Republicana, representantes del Manifiesto 'Una ilusión compartida', así como el Llamamiento de Universitarios. Izquierda Anticapitalista ha asistido a la reunión, aunque su participación en el proceso depende de la decisión de sus órganos confederales de dirección.

Todas ellos han coincidido en que "ante la gravedad de la situación sociopolítica, distintas fuerzas político-sociales que hasta ahora caminaban separadas han sentido la necesidad de escucharse, dialogar y empezar un proceso de convergencia para llegar a acuerdos en el ámbito de la izquierda y del ecologismo político y cultural".

En su primera reunión, los participantes en la misma constatan "la necesidad de dar una respuesta a las exigencias ciudadanas desde la izquierda transformadora" y llaman a "todas las personas y fuerzas sociales, políticas, ecológicas y culturales a unirse a un proceso de convergencia que tiene que ir más allá de las elecciones del 20-N".

Siendo conscientes de la responsabilidad de frenar el 'golpe de mercado' a la Constitución y la desarticulación del Estado Social y Democrático, los participantes se emplazan a "diseñar en próximos encuentros un proceso participativo, abierto y horizontal para la configuración de un nuevo programa para el cambio político, social, feminista y ecológico".

Què creure i què no. Què ser i què no

2011-09-05T21:30:00.000+02:00

per Ricard Bruguera Sais

Avui se m’ha apagat la bombeta. Siquan tinc una bona idea se m’encén, avui m’he adonat que no tinc idea de res. Eldesencadenant? Un reportatge que es va realitzar recentment en motiu del’aniversari del’11S.

En aquest reportatge,s’entrevistava un home que havia estat 4 anys a la presó de Guantánamo acusatde terrorisme internacional (11S). Explicava històries realment terrorífiquesde la seva condemna a la presó més famosa (i polèmica) dels últims anys. Noentraré en el debat de si el que explicava aquest home era verídic o no. Tansols diré que en cas afirmatiu, hi ha algunes persones que haurien de serportades davant la justícia amb la mateixa rapidesa amb la que van empresonaraquest senyor. El terror no es pot combatre (sota cap circumstància, i per moltque costi afrontar-ho) amb la mateixa moneda.

Aquest exemple es suma a l’extensallista de casos en què no sabem què creure, qui diu la veritat i qui no. El perquè és ben simple: perquè no podem niens deixen poder conèixer el querealment va passar.

Quin va ser el motiu de la guerra d’Irak o, en aquest cas,d’Afganistan : diners i recursos econòmics o la llibertat? Qui va ser més justen la seva política, Stalin o Hitler? Són Cuba i Veneçuela dictadures o democràcies?El nombre i la diversitat de fonts d’informació en casos com aquests és tal queel debat sol quedar en suspens.

A qui afecten més aquests dubtes dequè creure i què no? A la població menys experimentada i sense gaires criterispropis per poder decidir-se, és a dir, als joves.

I aquest és el meu cas. Tinc 19anys i tinc el mateix problema. Els meus professors de la universitat emdemanen que miri els telenotícies, però, com sé que els de la cadena detelevisió que miro fan referència a la veritat al 100%?

Estic indignat perquè,ja que formo part d’aquesta societat, el mínim que puc demanar és que, ja quese’m transmet informació, aquesta sigui verídica. De cop, un dia veig com lagent comença a sortir al carrer, a asseure’s a les places, a parlar, ainformar-se els uns mitjançant els altres, i a protestar pels problemes quetenen en comú.

Em vaig decidir a unir-m’hi,bàsicament per informar-me, perquè, entre tots, poguéssim intentar saber el quèpassa avui en dia a la nostra societat i lluitar pel que crèiem just. En lanorma suprema que regeix el nostre país, és a dir, la CE, s’hi recopila explícitament el dret de reunió enespais públics (sempre i quan sigui pacífica i sense armes), pel que, niaquesta gent ni jo, fèiem res d’il·legal.

No obstant, un dia vaig engegar latelevisió i vaig veure que la policia, amb motius, per dir-ho d’alguna manera,dubtosos, comença a carregar amb violència desmesurada contra les persones queestaven reunides en les places. Algunes personalitats amb càrrecs públics declarenals mitjans que el que passa és que s’està privatitzant un espai públic, queles persones que es reuneixen van contra el sistema, i que intenten manipularla opinió ciutadana. No sé si les persones que em coneixen em veuen així,l’únic que puc dir és que jo no m’hi considero.

Penso que, en una societat, semprefa falta un sistema per poder conviure tranquil·lament els uns amb els altres.No obstant, quan intento buscar un sistema que persegueixi el màxim benestarpel màxim nombre de persones possibles, em titllen (i m’amenacen de mort) decomunista com si tingués una malaltia mental greu. Si intento saber el quepassa al meu voltant, passo a ser manipulador. Si protesto contra lesinjustícies (les meves i les de bona part de la població), sóc antisistema.Així doncs, després de tot aquest caos, només em queden dues preguntes al cap.Què puc creure i què no? Què puc ser i què no?

De moment no tinc la resposta a capd’aquestes dues preguntes, o, com diria Sòcrates, només sé que no sé res. Peròel que sí que sé és que em nego a seguir així la resta de la meva vida.

Blanes: tall de carretera contra les retallades a la Sanitat

2011-09-05T11:18:00.001+02:00

Seguint amb les iniciatives de protesta contra les retallades a la Sanitat Pública, la Plataforma Ciutadana de Blanes, el dissabte 3 de setembre, va protagonitzar el tall de la circulació a la carretera GI-682 al seu pas per la vila, a l'alçada de la rotonda Mar i Murtra. En la mateixa línia i el mateix dia, en altres 16 poblacions catalanes es varen realitzar també talls a diverses carreteres.

A Blanes, prop de 200 persones es van concentrar a les 12 hores del matí i varen realitzar talls intermitents de 5 minuts fins a les 13 hores, moment en què es va donar per acabada la protesta. Els participants tallaven la circulació durant 5 minuts i deixaven que aquesta continués durant 5 minuts i així successivament. Aprofitaven el temps d'aturada per informar als conductors del motiu d'aquesta iniciativa i per demanar el seu suport invitant-los que fessin sonar els clàxons com a mostra de solidaritat.

Malgrat la incomoditat que això suposava pels conductors, la protesta va ser ben acollida i molts vehicles feien sonar els clàxons i s'interessaven per saber-ne més del motiu de la protesta. Mossos d'Esquadra i Policia Local varen vigilar en tot moment que no hi hagués cap incident i l'acte va transcórrer amb total normalitat.

Una banderola amb el símbol del no a les retallades va ser plantada ben a la vista al centre de la rotonda,i per megafonia els participants corejaven frases com "Amb la Sanitat no s'hi juga" o "Artur Mas a quina mútua vas". Als cartells que portaven alguns es podia llegir frases com "Retallem la corrupció",o "Pita contra les retallades".

Entre els participants estaven presents els quatre regidors del Grup Municipal d'EUiA-ICV, Joan Salmerón, Paco Martínez, Amparo Ardanuy i Víctor Catalán, acompanyats de militants i simpatitzants. També va estar present el diputat d'ICV-EUiA, Joan Boada.

Vegeu alguns vídeos:

150 persones tallen el trànsit contra les retallades. BlanesTV

Tall de carretera a Blanes 03/09/11

Salvem la sanitat

OPA hostil a la Democràcia

2011-08-28T13:44:00.000+02:00

per Maxi Rica
post extret del seu blog

Les últimes des-mesures del govern Socialista de Zapatero, amb la plena complicitat de Partit Popular, mostren amb tota la seva esplendor les misèries pròpies del model polític actual, i en format de tragicomèdia, entren en una deriva ultralliberal-economicista que surt directament del forn Merkel-Sarkozy. Els Mercats imposen la seva voluntat, fins i tot a un govern i el seu partit que sap que es fa el harakiri polític a 3 mesos vista de les eleccions.

Els Mercats entren en tromba en les esferes de poder polític, ja sense cap tipus de timidesa, i ens fan una OPA hostil a les estructures de sobirania política i social, per deixar en la carta bàsica de drets de la ciutadania, la seva impremta, introduint un límit en el sostre del dèficit públic que lliga de mans les capacitats de futurs governs que no acceptin el dogma neo-lliberal ortodox. No és de rebut, que després de tants anys de debat sobre la necessitat de reformar la Constitució, per donar cabuda a realitats socials actuals i treure d'altres desfasades (introduir el dret a l'autodeterminació; treure la monarquia per poder anar cap a una República; reforma de la estructura nacional per poder construir un estat federal, etc...) ara, amb nocturnitat i traïdoria en dos setmanes vulguin escriure amb tinta feta amb la sang del poble, el dogma neolliberal que tant i tant de mal a fet la seva aplicació en aquest i d'altres països. No és de rebut que un partit o un govern que es titlla de socialista (i obrer), accepti sense més, les polítiques pròpies de la dreta, de les oligarquies financeres i socials.., en definitiva dels poderosos.

Avui més que mai, la crida del poble contra tanta barra destapada i desfermada, es converteix en la eina per explicar aquesta gent que tot té un límit. Demà, hem de ser nosaltres els que li fem una OPA hostil per tenir uns representats que certament donin veu al poble en aquelles estructures ja tant devaluades, i que amb tanta lluita i dolors varem aconseguir. Hem de "refundar" i "reformar" una democràcia que certament estigui al servei de les persones i no exclusivament dels poderosos. El debat és fa necessari, i amb temps i consens ja farem les reformes que EL POBLE CREGUI fonamentals en la nostra carta de drets.

Que ens sentin!, que trontollin davant del crit dels descreguts i desposseïts!. Que sàpiguen que el poble ni oblida ni perdona!. Que no ens enganyen!, que tenim clar que els partits majoritaris, fen ostentació de a qui representen en realitat, ens volen prendre allò que és nostre. VOLEM PODER DECIDIR, VOLEM TENIR DRET A PARTICIPAR!!.

VOLEM UN REFERÈNDUM PER EXPRESSAR LA NOSTRA OPINIÓ EN L'ÚLTIMA DE LES SEVES AGRESSIONS!!.

Mani 13 d'agost. Tota una mostra de força popular

2011-08-21T17:08:00.000+02:00

Per Maxi Rica (del bloc del Maxi)

Per aquells que no ho tinguéssiu clar, les retallades socials del des-govern NO-CiU de la Generalitat, ja han arribat a Blanes. Primer en format de retallades del model de Salut Públic, i passat demà, seran en format del model Educatiu Públic.., i com és aquest canvi?. Doncs fàcil, d'un model basat en un servei de qualitat públic, a un de privat on qui pot rep, i el que no... bé el que no pugui ja faran per donar-li almoina, si té sort!!.

Així, i tot i que ja han passat dies, i sembla que avui hi ha nous moviments (sembla que el Comitè i la Corporació de Salut han arribat a un pre-acord en el ERO, que han de ratificar els treballadors/es), no vull deixar de explicar les sensacions que em vaig dur de la manifestació del dissabte 13 d'agost, en contra de les retallades sanitàries que s'han fet i és volen fer a Blanes. Manifestació aquesta, que no es altre que una expressió popular de rebuig de la ciutadania contra aquest model que ens volen imposar. La mobilització, va ser convocada inicialment per el Comitè d'Empresa, una vegada tenien clar que la Corporació de Salut anava per a totes, i que acabarien (o acabaran) en un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) a on, no només és jugaven la precarització de les condicions de treball i els llocs de treball, sinó que tots i totes ens hi juguem la rebaixa del model de salut públic. Les des-mesures que la Corpo vol aplicar, i que van acompanyades per les que ja pateixen el Transport Sanitari i els CAP, que son gestionats per altres ens/empreses, ens deixen amb una retallada de: serveis, anulació d'intervencions fins a nova data sense especificar, allargament de les llistes d'espera, reducció de les ambulàncies, tancament per les nits de les urgències dels CAP, etc.

Davant d'això, no hi va haver cap dubte; aquells que des de ja fa temps cridàvem per intentar explicar a tothom a on ens duria aquest sistema (i d'altres, que de gent lluitadora i trempada hi som legió a Blanes!!), ens hi varem posar, tornarem arremangar-nos les mànigues, i amb temps rècord, varem informar als veïns i veïnes, per entre tots i totes fer una Plataforma Ciutadana que amb un caràcter de transversalitat social, defenses un model concret: un model basat en lo públic, i en allò que a de garantir per a tota la ciutadania, sense exclusió per les seves capacitats econòmiques. Aquesta transversalitat queda plasmada en la pluralitat de les entitats que es varen sumar a la Plataforma, ja que si no vaig errat, és varen afegir fins a 50 entitats diferents, de tot tipus, des de l'espectre veïnal, al sindical, al cultural, a l'esportiu, i també polític ja que el partit (EUiA-ICV) evidentment es va afegir donant suport i recolzament. En definitiva, l'èxit no és propietat de ningú, i ho és al mateix temps, de tots i totes que hi hem participat i treballat.

Parlem de la mani en si. Que dir...!!, un èxit!!. Va ser una gran manifestació, i un clam contra les retallades. La gent, que moltes vegades a mantingut una actitud de passivitat -o de relativa passivitat- en altres reivindicacions, en aquesta ha reaccionat de forma contundent. Per si no ho tenen clar els que ens governen: Blanes no vol acceptar retallades en els serveis públics que garanteixen un accés amb qualitat als drets bàsics (ara la salut, demà l'educació)... només una queixa, i és que si bé aquesta és una lluita molt nostra (em refereixo a la gent que militem a EUiA-ICV, ja que confrontem un model de societat diametralment oposat als dictats dels mercats, que defensa CiU), trobo que el nostre alcalde (Josep Marigó) i el seu partit (PSC), que és varen presentar -i ho continuen fent, allà on els volen escoltar- com els representants de l'esquerra a Blanes, tindrien que liderar la defensa dels interessos populars de la seva ciutadania, i francament... totalment desapareguts!. Ans al contrari, segons sembla -això és el que he sentit- l'opinió del nostre batlle va en direcció oposada als plantejaments de la Plataforma.

Per acabar dir, que segons sembla, la Corporació i el Comitè d'Empresa han arribat a un pre-acord que rebaixa de forma considerable, els plantejaments inicials presentats per la Corporació en l'ERO, i que avui el personal valorarà si esta d'acord o no. En tot cas, sigui o no aprovat avui el pre-acord, això no rebaixa ni de lluny les intencions de retallades futures, ni les presents, i per tant continuarem en el carrer defensant allò en el que creiem, i en allò que volem deixar com a societat per a nosaltres i als nostres fills.

Davant les retallades, el PSC de Blanes segueix de vacances

2011-08-13T19:19:00.000+02:00

Aquest matí s'ha viscut a Blanes una de les manifestacions més multitudinàries mai vistes. Més de 2500 persones han sortit al carrer un dissabte, d'Agost, en cap de setmana de pont, i amb un sol i calor de justícia per reclamar i exigir que amb la salut no s'hi juga.

I és que estem parlant de perdre drets que fa anys que a Blanes ja tenim, com el de poder nèixer a Blanes, que des dels anys 80, les mares de Blanes podien parir a l'Hospital Sant Jaume. Posteriorment, amb la inauguració de l'Hospital Comcarcal de Blanes, van fer un salt qualitatiu. Doncs bé, ara parlem de tirar 30 anys enrere, i haver d'anar a parir a Calella! (entre d'altres!). És cert que hem de retallar fins al punt d'arribar a retrocedir 30 anys en el temps? NO. Tenim uns ingressos (tot i que lleugerament menors que els últims 3 o 4 anys) d'entre 3 i 4 vegades més grans que al 1980, per tant, no es pot justificar en cap cas aquesta supressió de serveis tant salvatge.Amb tot, aquests dies, el poble s'ha organitzat amb la col·laboració d'entitats, organitzacions, associacions de veïns i gent individual pper sortir al carrer a protestar.

Regidors, militants, amics i simpatitzants del grup ICV-EUiA Blanes

Amb aquest sentiment d'unitat, de poble, personalment esperava que el meu alcalde es posés al front, a peu de carrer, per reclamar a les autoritats competents que ens neguem a acceptar aquesta situació, que li farem costat en aquesta batalla.A CiU ni estava ni se l'esperava, al PP més del mateix (és més, he vist un dels regidors del PP parat amb el cotxe perquè no podia passar per la mani), però, a què juga el PSC, de veritat tant poc li importa? són ells els que ens han d'arreglar aquest dilema?? Ja començo a creure en sociovergències idológiques...

He sentit ràbia i tristesa veure com només hi havíem 3 regidors d'aquest Ajuntament (Joan Salmerón, Amparo Ardanuy i jo) al darrera de la manifestació ajudant i col·laborant en aquesta lluita, com sempre, per defensar els drets universals de tota persona, tingui la condició econòmica que tingui:

SANITAT, EDUCACIÓ i CULTURA i, per tant, una vida digna.

Víctor Catalan Casas

NOTA: A tots i totes, a tothom que heu estat dies a les 12 de la nit grabant falques de ràdio, fent pancartes, fulletons i pósters, que heu estat recollint signatures, que heu suat amb aquesta calor organitzant la mani, i amb un carinyo especial a l'Espai Jove Alternatiu i la gent que el forma per tantes ganes d'ajudar. A tots els ciutadans principalment de Blanes, però també de Lloret i Tossa que hem anat massivament aquest dissabte.De tot cor, gràcies a tots!

Cop d'estat sanitari a Girona? Cal recuperar el carrer!!

2011-08-04T17:03:00.004+02:00

Amb aquest titular encapçalava el director del Cafe & Llet, Albano Dante un punyent article sobre el desmantellament de la Sanitat Pública a Girona i, mes en concret, a la comarca de La Selva. En el mateix sentit s'expressava, el nostre company Maxi Rica, en la seva estrenada corresponsalia a l'Agència Catalana Alternativa de Notícies, SIRIUS, en l'article "Protestes contra la retallades sanitàries a l'Hospital de la Selva". Ambdós exposaven una situació que carrega directament contra l'economia de les classes populars cada dia més debilitades per la crisi, que veuen en perill un dels eixos bàsics de les conquestes socials de les darreres dècades: una sanitat pública i gratuïta.

Com sempre, la majoria dels mitjans de comunicació, minimitzen l'impacte social de aquestes mesures i, si no fos perquè treballadors i usuaris del sistema sanitari s'han posat en moviment, la retallada sanitària quedaria amagada entre el paquet de mesures que ens volen imposar tant des del govern de l'Estat Espanyol, fins ara dirigit pel PSOE, com des del Govern de la Generalitat, comandat per CiU.

En aparença dues formacions polítiques de diferent ideologia, el primers desnortats "socialistes", mentre els segons clarament de dretes. En la pràctica apliquen les mateixes mesures, gens socials, en contra directament dels drets de les classes treballadores i populars.

Contra això, contra l'abús del poder, la gent d'a-peu només te una força: la protesta al carrer. Cal recuperar el carrer per dir a aquests tirans-governants, que la sobirania resideix en el poble i que el que no volem és perdre aquelles conquestes socials per les que s'ha lluitat tant des de la nova etapa democràtica.

Cal que la ciutadania tingui clar que ens aboquen a obligar-nos a pagar els medicaments i la assistència mèdica i hospitalària. Que la reducció dels temps d'espera en les llistes per intervencions quirúrgiques passarà a ser una llegenda urbana. Que els nostres avis i avies, els pensionistes, els malalts crònics, tindran dificultats per ser atesos als centres mèdics.

Que no tindrem servei d'urgències nocturn a Blanes -com s'ho faran les persones grans, les que tenen dificultats per a moure's, per desplaçar-se a un centre d'urgència?- caldrà doncs cridar l'ambulància? Doncs no, tampoc podrà ser, perquè el servei d'ambulàncies es redueix dràsticament, i el temps d'espera entre demanar-la i l'arribada passa de 20 a 50 minuts.

Però a més, volem que paguem més pels medicaments i, per rematar aquest pastis de m....a, la Generalitat vol obligar als ajuntaments a apujar els impostos. Es a dir, pagarem dos cop per una mateixa medicina o per una visita mèdica: una amb els impostos, i la segona en euros que sortiran directament de la nostra butxaca.

Algú dubta encara que cal sortir al carrer? Algú s'ho pensarà dos cops abans d'anar a la manifestació de personal mèdic i sanitari i d'usuaris que sortirà el proper dissabte 13 d'agost des del Hospital Comarcal per reivindicar el dret a una assistència mèdica universal i gratuïta? Si algú no ho te clar, que em perdoni, però nomes li cal que li surtin orelles llargues per a ser un burro de cops.

Marián Anguita

JA ESTÀ AQUÍ EL NOSTRE "CHIRINGUITO"

2011-07-14T20:43:00.005+02:00

Ja està aquí la Festa Major de Blanes i, com cada any, el nostre “Chiringuito” no hi podia faltar. En aquests dies temin l’oportunitat de retrobar-nos, i a més a més mostrem de forma evident la capacitat d’organització de la gent d’esquerres i la nostra voluntat de participació en tot el que és de Blanes, per aconseguir una ciutat millor.

El "Chiringuito" de l'Associació Cultural Joan Comorera, ha estat present a la Festa Major de Blanes des de fa més de trenta anys. En ell col·laboren i participen activament els membres de l’Associació, militants d’EUiA i del PSUC Viu, així como amics i simpatitzants de la nostra organització.

El “Chiringuito” d’enguany comptarà a més a més amb la col·laboració i participació d’un important nombre de gent jove, que demostra la renovació de les nostres bases.

D'altre banda, i conscients de la crisi econòmica que afecta a tothom, per segon any consecutiu, mantenim els preus, per que tots puguem gaudir de la Festa Major de Blanes.

Us convidem a que en els dies de la Festa Major, vingueu al “Chiringuito”, no només per a treballar-hi, sino acompanyats de les vostres famílies i amistats perquè així, a més de passar una bona estona, ajudareu a que l’Associació pugui treballar més i millor.

Dones i homes, petits i grans, el "Chiringuito" us està esperant.

PUNY I LLETRA 8. Les eleccions municipals a Blanes

2011-07-12T19:42:00.005+02:00

Ja és al carrer la darrera edició del Butlletí Municipal d'EUiA de Blanes, dedicada en aquesta ocasió a les eleccions municipals.

Diversos col·laboradors analitzen els resultats electorals des de la perspectiva política i des de l'estadística, fent un repàs a tot el que ha anat passant des de la jornada electoral i fins a la constitució del nou Govern Municipal.

Podeu llegir-lo on line fent des de aqui

La Festa 2011 -75 anys de la fundació del PSUC

2011-06-29T19:40:00.003+02:00

Dia: 2 de juliol de 2011

Lloc: Escola la Farigola del Clot C/ Hernan Cortés s/n (Barcelona)

Accés: Metro Glòries i Clot de la L1. Autobusos 56, 60, 62, N3, 192, Tramvia T4, T5

Cotxe: Al costat de la Plaça de les Glòries (Diagonal-Meridiana). És possible aparcar al costat de la Farinera del Clot en un solar entre Meridiana i Diagonal (sentit mar).

Tota la jornada: servei de bar, parades solidaritat, exposicions ACIM.

10:30 Taller "Els mitjans de comunicació a debat" amb representants de Mundo Obrero (Ginés Fernández), Nou Treball (Miguel Candel), El Viejo Topo (Miquel Riera) i d'altres publicacions alternatives.

12:00 Univers Poètic: Poesia i Política amb Felipe Alcaraz, A. Antón i S. López Arnal.

12:00 Taller “Com fer front a les retallades neoliberals” amb Aldo Reverter (AEP), Toni Barbarà (Dempeus), representants de l'Assemblea d'Aturats, Taules de Convergència, CCOO. Presenta: Neus Molina.

15:00 Dinar de Carmanyola

16:00 Taller: "El món en moviment: els indignats i l’escenari internacional" amb un representant de l'Assemblea de Plaça Catalunya, Guy Saurat (PCF), Fabio Matto (Responsable de RR. II. de Rifondazione), Eduardo Luque (PSUCviu, assessor electoral d'Ollanta Humala).

16:00 Cine Fòrum: Inside Job

17:00 75 Aniversari del PSUC, la trajectòria històrica des de de Comorera amb Antoni Lucchetti, Ramon Franquesa

18:00 Cine Fòrum: El cine i la Comuna en el seu 140è aniversari

19:00 El pacte del Euro amb Salvador Jové (PSUCviu ex-eurodiputat IU), José Antonio Garcia Rubio (Responsable d'Economia d'Izquierda Unida

21:00 Sopar i Acte Polític amb els parlaments dels Secretaris Generals de PCE, PSUC viu i JC, José Luis Centella, Albert Escofet i Jorge Torres.

Reconeixement a la nostra historia (1960-1965): la militància comunista (entrega diplomes)

Actuació Homenatge a Alfred Lucchetti, per catorzedabril

ATENCIÓ: Cal confirmar l'assistència a Organització via telèfon o e-mail, també al 686511158 (Carme Conill - carmeconill@hotmail.com) fora de les hores d'apertura del local

La bandera gai, de l'arc de Sant Martí, oneja per primer cop a Blanes

2011-06-27T18:25:00.002+02:00

El passat 15 de juny, en carta adreçada a l'Alcalde de Blanes, el Grup Municipal d'EUiA-ICV de Blanes, va demanar què es complís l’acord pres, gràcies a la moció aprovada per majoria en el ple de l’Ajuntament del 28 de juny de 2010, relativa a DONAR SUPORT A LA CELEBRACIÓ DEL DIA INTERNACIONAL DE L’ORGULL GAI, en la que es demanava penjar cada any una bandera de l'Arc de Sant Martí en un lloc public i visible de la ciutat.

L'ajuntament ha donat ràpida resposta a aquesta sol·licitud proposant dos llocs on emplaçar la bandera: el cim del castell de Sant Joan i la Rotonda dels Focs. La coalició ha estimat que el millor lloc per enguany es la Rotonda dels Focs.

D'altre banda, des de alcaldia es va comunicar que no disposaven de la bandera de l'arc de Sant Martí, motiu pel que ha estat EUiA-ICV qui s'ha encarregat d'adquirir una bandera i facilitar-la a l'Ajuntament.

Aquesta ha estat penjada el dilluns 27 i estarà al seu emplaçament fins passat el dia 29.

La bandera de l'arc de Sant Martí és el símbol internacional del col·lectiu Gai, Lesbià, Transsexual i Bisexual (GLTB).

Alternativas a los recortes del Gobierno catalán

2011-06-24T16:44:00.000+02:00

per Vicenç Navarro

post extret del seu blog

A pesar de que el programa electoral no incluía realizar recortes de gasto público social y a pesar de que su candidato presidencial, el Sr. Artur Mas, subrayó que la sanidad y la educación estarían sanas en sus manos, sin ningún recorte, en el gobierno CiU le ha faltado tiempo, un golpe ganadas las elecciones, para hacer recortes profundos del gasto público incluyendo la sanidad y la educación.

Estos recortes -ha comentado el presidente Mas- “son necesarias, porque así lo exige Bruselas,” es decir, hay que bajar el déficit de la Generalitat para reducirlo y lograr así el objetivo de reducción de tal déficit marcado por Bruselas. Ahora bien, hay muchas maneras de reducir el déficit. Una es recortando el gasto público, incluyendo el gasto público social. Otra es subiendo los impuestos. En realidad, la mayoría de países que están reduciendo el déficit están utilizando una combinación de ambos métodos. Así, en el gobierno Sócrates de Portugal, los recortes supusieron el 50% de las medidas de reducción del déficit, un porcentaje similar al que el partido laborista en Gran Bretaña está proponiendo. El otro 50% lo conseguirían a base de subir impuestos.

El gobierno Obama logra la reducción del déficit a través de un 65% en

recortes y el resto en subida de impuestos. E incluso, el gobierno David Cameron, que también cortó drásticamente el gasto público sin haberlo incluido en su programa, los recortes significaban el 80% de la reducción del déficit y el otro 20% se logra a base de subir los impuestos. El gobierno Brown, del partido laborista británico, había reducido el déficit a base de recortes (dos tercios) y subida de impuestos (un tercio). La Sra. Thatcher, por cierto, había logrado la reducción del déficit a base de un 50% de recortes y un 50% de aumento de impuestos. Pues bien, dentro de esta lista de países, el único país que intenta reducir el déficit sólo a base de recortes es el gobierno CiU de Cataluña. El 100% de la reducción del déficit se basa en recortes del gasto público, incluyendo el gasto público social que financia el escasamente desarrollado sido del bienestar catalán.

En realidad, y tal como he indicado en mis escritos, es un gran error de política económica bajar el gasto público, puesto que en este momento de recesión habría de aumentarse para estimular la economía. Toda la evidencia empírica existente muestra que la mejor manera de reducir el déficit es aumentar el crecimiento económico. Ahora bien, muestro estos datos para documentar la dureza de los recortes, resultado de la aplicación del dogma neoliberal, habiendo sido el gobierno Mas el más radical en su desarrollo.

Existen además, otras alternativas en estos recortes, incluyendo, por ejemplo, gravar las rentas y los beneficios del capital financiero, que fue uno de los responsables de la crisis financiera y que ahora se está beneficiando enormemente de la crisis. Incluso el Fondo Monetario Internacional (una institución de clara sensibilidad neoliberal) en su momento consideró que sería aconsejable gravar el capital financiero, es decir, a la Banca, para contribuir a pagar en los estados los costes sociales creados por la crisis que tal capital financiero creó. Estos gravámenes se aplicarían sobre los súper beneficios de la banca y sobre los sueldos elevados de los banqueros y sus bonos. Según el FMI, estos gravámenes serían fáciles de aplicar. Estas propuestas, sin embargo, nunca salieron del gabinete de estudios de la FMI debido a la enorme oposición de la banca.

Ahora bien, según las estimaciones de David Lizoain (ver sus excelentes artículos “Una alternativa a los recortes: un impuesto sobre actividades financieras” y “Los recortes desequilibrados de Artur Mas” en mi blog www.vnavarro.org, del cual he extraído todos los datos que utilizo en este artículo) resulta que tal gravamen aplicado en Cataluña generaría un mínimo de 600 millones de euros, una cantidad parecida a la que el gobierno CiU propone recortar en sanidad. En realidad, tal como subraya David Lizoain, es probable que la cantidad conseguida por este gravamen pueda ser incluso más elevada debido al mayor peso del capital financiero en Cataluña. Una última observación, cuando una propuesta parecida, de gravar el capital financiero y los banqueros, se hizo a nivel europeo, la Internacional Liberal y la Internacional Popular, a la cual pertenecen los dos partidos de la coalición gobernante de la Generalitat de Cataluña, se opusieron a su aprobación. Prefieren más hacer los recortes.

INCIDENTS EN EL PARLAMENT DE CATALUNYA : L'EXCUSA PERFECTA

2011-06-17T18:24:00.001+02:00

per Paco Martínez

regidor de l'Ajuntament de Blanes per ICV-EUiA

Els lamentables incidents que han succeït a l'entrada del Parlament de Catalunya per suposats membres dels “indignats”, ha estat l'excusa perfecta per no informar del que els diputats catalans anaven a discutir a dintre.

El que anaven a discutir era els pressupostos de la Generalitat, el quals marcaran la política del govern de CiU, amb el suport del PP i, de moment, el de Joan Laporta.

Doncs bé, el que es discutia era, respecte del 2010, unes retallades del 6.5% en sanitat (que puja fins el 15 % si es compte el deute desplaçat), una reducció del 7.4% en ensenyament, un 10% del departament de benestar i família (amb una retallada del 74,6% del programa d'ajuda a les famílies i la supressió de la prestació a les famílies amb infants de 0 a 3 anys). Les polítiques d'habitatge disminueixen en més del 30% i etc., etc.

Això sí, a les 500 famílies més riques de Catalunya se'ls elimina el pagament de l' impost de successions.

És a dir, són uns pressupostos que accentuen les diferències socials; un eufemisme per dir que els rics seran més rics i el pobres seran més pobres.

Heu sentit a la televisió o a la ràdio, o llegit en algun diari, algú que us parli d’ això que us estic explicant? Crec que no.

Només us han explicat que si l'helicòpter, que si l'esprai al Boada, etc., etc. S'han recreat amb en Boada i l'Herrera, que no surten per la televisió ni per casualitat. Però això sí, si alguns els fan una malifeta, ens ho ensenyen perquè quedi clar que als indignats no els agrada ICV-EUiA.

No sigui que algun indignat s'equivoqui i es pensi que nosaltres també estem indignats i ens voti.

Julio Anguita parla del 15-M

2011-06-15T18:06:00.000+02:00

Interessant article de Julio Anguita sobre el moviment 15M al diari Público

Llegiu la notícia

El PSC decideix governar en minoria pactant amb qui calgui

2011-06-09T18:11:00.000+02:00

Un moment de la roda de premsa d'ICV-EUiA de Blanes

Després de dues trobades entre el PSC i la coalició ICV-EUiA, per tal d’arribar a un pacte de govern per l’Ajuntament de Blanes, la executiva dels socialistes ha pres la decisió de no pactar i de governar en solitari i en minoria.

Aquesta decisió va ser comunicada personalment a Joan Salmerón pel cap de llista dels socialistes, Josep Marigó, la nit de dilluns 5 de maig.

La decisió s’ha produït després de la publicació en la premsa gironina, diumenge 4 de juny, d’una noticia en què CiU, el gran derrotat en aquestes eleccions municipals, anunciés que s’oferia per donar suport a la candidatura de Josep Marigó com a alcalde, en el cas que els socialistes decidissin no pactar amb ICV-EUiA. També el PP va oferir el seu suport als socialistes en el mateix sentit.

En les negociacions entre el PSC i ICV-EUiA, s’havia arribat a alguns acords tant pel que fa a l’organigrama de l’equip de govern, com a donar suport a Josep Marigó com a alcalde pels quatre anys de la legislatura. També hi havia acord respecte a una sèrie de mesures econòmiques relatives al ajust dels sous dels regidors, i al fet que no hi hauria alliberats en el govern municipal per tal de estalviar despeses excessives a l’Ajuntament.

Tanmateix, no s’havia pogut parlar d’acords programàtics, tal com proposava ICV-EUiA, ja que, segons l’argument dels socialistes, aquests no es podrien signar fins a saber la realitat de les finances de l’Ajuntament, enfocant tota la negociació cap a l’organigrama i les regidories.

Joan Salmerón i Amparo Ardanuy

En recents declaracions a Ràdio Marina, Josep Marigó ha manifestat que la decisió ha estat presa per acatar el resultat de les votacions. També deixa clar que el model de govern pel qual aposten els socialistes blanencs és el mateix que intenten consolidar PSOE i PP a nivell estatal. Un bipartidisme de blancs i negres monolític on no hi hagi veu per partits d’altres orientacions, als que es desqualifica sense vergonya: “Hi ha esquerres que només tenen l’esquerra a la boca, i no a les seves polítiques, i hi ha esquerres que ho practiquem amb les nostres accions. Nosaltres no ens hem venut a ningú, nosaltres estem venuts al poble de Blanes.”

Després d’afirmar prèviament, en declaracions a BlanesTV, que la regidoria de joventut no havia estat el problema per no arribar a un acord amb ICV-EUiA, en les declaracions fetes a Ràdio Marina dona una versió diferent: “No hi ha un problema de qui porta joventut sinó que el problema és qui te la credibilitat per portar joventut.”

De tot el que ha succeït en aquests darrers dies, per a la coalició ICV-EUiA queda de manifest que no hi ha hagut intenció clara de formar govern per part dels socialistes amb un altre partit d’esquerres, i que prefereixen governar amb minoria deixant els possibles acords per “remuntar” Blanes en mans de CiU i PP, partits que, en la darrera legislatura, no han estat exemple de govern participatiu ni de bona gestió a l’Ajuntament.

Des d’ICV-EUiA seguirem treballant per Blanes, donant resposta a la confiança que els nostres votants han demostrat cap a la nostra formació i defensant els interessos de tots els blanencs i blanenques.

Segueixen les negociacions pel pacte de govern entre PSC i ICV-EUiA a Blanes

2011-06-04T23:46:00.000+02:00

En l’assemblea de la coalició ICV-EUiA de Blanes, que va tenir lloc ahir, divendres, 3 de juny, a la Biblioteca Comarcal d’aquesta ciutat, els assistents a la mateixa, mes de 60 persones, varen ser informats sobre en quin punt estan les negociacions amb el PSC, per tal d’arribar a un pacte de govern a l’Ajuntament.

Les converses varen començar la setmana passada, tal com es va informar en una assemblea prèvia, celebrada el passat 28 de juny, on els assistents varen aprovar iniciar les negociacions.

Joan Salmerón, Amparo Ardanuy, Paco Martínez i Pere Lopera

En l’assemblea d’ahir, un cop explicades quines eren les primeres propostes presentades pel PSC en resposta a les demandes expressades per la comissió negociadora de la coalició ICV-EUiA, que van arribar el mateix divendres, i de debatre sobre les mateixes, es van posar a votació una sèrie d’acords.

En primer lloc es va aprovar, per unanimitat de l’assemblea, el seguir amb les negociacions amb el PSC. Altre punt posat a votació va ser la necessitat de formalitzar un programa de mínims en comú, per començar a treballar. També l’assemblea va votar a favor aquest punt de forma unànime.

El tercer punt sotmès a votació va ser el reclamar, de forma irrenunciable, la regidoria de Joventut per la coalició ICV-EUiA, essent també aprovada per unanimitat aquesta proposta pels assistents a l'assemblea.

Des de la taula és va aprofitar per desmentir el rumor que ha circulat aquests dies entre la ciutadania, en el que s’afirmava que es volia fer un pacte per tal de que durant dos anys fos alcalde el cap de llista del PSC i els altres dos anys el cap de llista de ICV-EUiA, reafirmant que des de la coalició sempre s’ha donat el vot al cap de la llista mes votada d’esquerres.

Joan Salmerón, cap de llista d’ICV-EUiA va comunicar que comunicaria els resultats acordats en aquesta assemblea a Josep Marigó, cap de llista del PSC, perquè els possés en coneixement de la executiva dels socialistes, que es reunirà el proper dilluns, 6 de juny.

Un Blanes per a tothom

2011-05-26T17:53:00.000+02:00

per Maxi Rica

extret del blog de l'autor

Bé, primer de tot aclarir que la meva intenció és parlar dels resultats de les eleccions municipals a Blanes. Miky ja ha parlat a nivell general, i com comparteixo les seves reflexions, no vull tornar a repetir més del mateix, així que us convido a passar per el seu blog i llegir-lo.

Vull, per començar, situar-nos davant dels resultats electorals del passat diumenge:

imatge capturada a http://ruyra.blanes.cat/eleccions/mun2011/eleccion.asp

El Partit dels Socialistes Catalans (PSC), que encapçala Marigó, tot i baixar lleugerament en nombre i percentatge de vot (4912 vots, 34.08% en el 2007; 4612 vots, 33.61 % en el 2011) ha obtingut un regidor més. Ara, la població li ha donat fins a 9 regidors.
CiU, és un dels partits derrotats d'aquestes eleccions, al perdre fins a un 35% del seu electorat (4363 vots, 30.27% al 2007; 2828 vots, 20.61 % al 2011). Es queda amb un dels seus pitjors resultats, amb 5 regidors, perdent 2 en referència al 2007.
PdB i ERC, queden esborrats del consistori, al realitzar un pobre resultat amb uns 252 vots i 1,84 % pel primer, i 446 vots i 3.25 % pel segon. Resultats més que merescuts tant pel primer com pel segon, tenint considerat al PdB per molts, com els hereus del règim, amb un discurs populista, demagog i xenòfob; que varen entrar gràcies a la virtut (com a tants d'aquest estil) d'estar en el moment adequat (malestar per la política), i fer el discurs adequat (de característiques populistes), que va enganyar a força gent i va captivar per altra banda a la dreta més rància de Blanes. En el cas de ERC... són patidors de les seves pròpies misèries, convertint-se per a molts com els grans culpables de tenir i mantenir a Blanes un govern dretà i embogit durant aquests 4 darreres anys.
CUP i C's. Llàstima del primer que es presenta per primera vegada i agafa força tot i no aconseguir cap regidor (622 vots i 4.53 %; li ha faltat molt poc per arribar al 5% necessari) i recupera a la gent d'esquerres amb un sentit nacional independentista, que feia temps que no se sentien representats per ERC i la seva permanent ambivalència. C's, renovat (que no millorat), treu només 8 vots més que en les anteriors eleccions, amb 398 vots i un pobre 2.90 %, demostrant que ni fent servir noves formes més barroeres de campanya, que tant Moíses com Sergio han volgut fer servir, ha calat a Blanes el seu missatge ultra-espanyolista sense més contingut ni fonaments. C's, dèbil de projecte i de idees amb capacitat de trempar al personal, ha intentat portar el debat al terreny de la disputa personal, per desviar la mirada dels debats reals i certs sobre el seu projecte polític per a Blanes. Projecte?..,cap ni un.
PP. Bé, aquesta formació contagiada de l'efecte Zapatero que tan bons resultats li han donat en la resta de l'Estat Espanyol, aconsegueix aglutinar els vots de la dreta blandense que li vénen del PdB, més dels "cabrejats" que no entenen més alternativa política que el bipartidisme (o PSOE o PP). Costa entendre que treballadors i treballadores trobin com a representant dels seus interessos, aquells que fonamenten la seva acció política en el clientelisme, l'amiguisme, i, en altres contrades que no a Blanes (que en siguem coneixedors), la corrupció. Aquesta formació es una clara representant dels privilegis dels poderosos i del capitalisme més ranci. Així, el PP aconsegueix doblar els seus vots, i arriba fins als 1639 vots, 11.94 % i 3 regidors, quan en el 2007 va treure 844 vots, 5.86% i 1 regidor. No penseu que el felicitaré, no. Això li deixaré per a la Camacho, que ja està aconseguint crear un clan dintre del seu partit.
I com no, la coalició d'esquerres ICV-EUiA. Hem aconseguit trencar barreres, com era des de fa 16 anys, on no podíem pujar de 2 regidors. En aquestes eleccions, aconseguim 4 regidors, amb uns resultats excel·lents tant en vots com en percentatge. En el 2007 varem rebre 1319 vots, amb un percentatge de 9.15% i 2 regidors; en el 2011, 1967 vots i 14.33 %. Brutal... no puc dir gaire més.

El cas és que, si hi ha quelcom clar de tot plegat, la ciutadania de Blanes no ha volgut tornar a tenir un des-govern format al voltant dels interessos personalistes i partidistes de 4 polítics de torn (Trias, Anselm, Celestino i Conxita) i de les seves formacions. El govern ha sigut un desgavell, amb múltiples mogudes, totes elles al voltant de l'egolatria de Anselm (PdB), i el despotisme i ambició de Trias (CiU). ERC ha jugat un paper desdibuixat en els seus principis polítics, i ha recolzat sense cap ni peus des de l'oposició al govern, més enllà d'altres justificacions que no siguin la de mirar el melic d'un personatge fosc i conegut per a tots (l'innombrable!).

Els barris, els joves, els nouvinguts, el món de l'esport, el món de la cultura. Aquestes eleccions han estat un clam d'una bona part d'ells, que han dipositat les seves il.lusions i esperances en una formació com la nostra (ICV-EUiA) que ha representat, amb fermesa i coherència, valors de defensa d'un model polític i social diferent, fet per a les persones i amb les persones. Ara, tocarà reflexionar amb calma, i valorar de quina forma podrem defensar amb més eines el projecte que tant ens ha fet il·lusionar.

Crec francament que si EUiA i ICV hem aconseguit connectar tant amb la gent, és precisament pel treball fet dia a dia des de fa molt de temps, en defensa d'allò que creiem més just per a la comunitat; i per el format molt més obert i porós, que el partit ha agafat. Ens resta feina, i molt de treball, però espero que amb ganes i voluntat, podem arribar a engrescar a la gent en les seves consciències, per buscar entre tots el camí de la utopia..; una societat sense privilegiats ni explotats.

Una Blanes per a tothom.

Reflexiones post-electorales…

2011-05-26T13:34:00.001+02:00

per Miky Corregidor

post extret del seu blog Palabras de gasolina

Pasaron las municipales y autonómicas… y ahora toca la verdadera “jornada de reflexión”. Empezemos por los resultados del resto del país, hasta llegar a Blanes.

- A nivel estatal, varios detalles interesantes. El PP ha subido, pero no tanto como pueda parecer. Redondeando cifras, ha subido medio millón de votos, pero casi 400.000 han sido en Andalucía. En el resto del país sube poco más de 100.000 votos, que no es gran cosa. En realidad, ha arrasado por el absoluto batacazo de un PSOE que pierde un millón y medio de votos. Los socialistas se empeñan en culpar de todo a la crisis, lo cual no parece muy inteligente. Hay dos factores que son los realmente importantes. Primero, la derecha ha sabido vender estas elecciones como si fueran unas generales, sin serlo. Eso ha hecho que muchos hayan ido a votar contra ZP, y no pensando en lo mejor para su pueblo o comunidad autónoma. Sacar de contexto estos comicios es un éxito de los conservadores.

La segunda causa del batacazo es el giro a la derecha del PSOE en esta legislatura. Intentar ganar votos hacia la derecha es inútil. El voto conservador es monolítico, como dice El Roto ellos no van a votar: van a fichar. Haga lo que haga el PP, siempre son más o menos los mismos.
Sin embargo, tirar a la derecha le ha hecho perder cientos de miles de votos de gente de izquierda decepcionada y traicionada. Ya sabemos que el electorado de izquierda es menos fiel y a diferencia de los votantes de derechas, sí castiga los errores. UPyD, con su ultranacionalismo español y ese bamboleo izquierda-derecha, obtiene su parte del pastel en el desencanto centrista hacia el PSOE.
Buenos resultados de IU, que sube por primera vez en 15 años y recoge (o mejor dicho, recupera) gran parte de ese voto de izquierdas secuestrado por el PSOE que empieza a darse cuenta de que el voto útil es la versión política del timo de la estampita. De cara a las generales, buen síntoma. Aún así, en la situación actual creo que deberían haber crecido incluso más. Deben tener la suficiente visión como para ver que además del regreso de los que se fueron al PSOE por miedo al PP, tienen todo un caladero donde seguir creciendo entre el casi millón de votos blancos y nulos. La mala noticia para ellos es perder Córdoba, más por la fractura generada por la fuga de malas maneras de Rosa Aguilar que por razones de gestión de la ciudad.
Lo de Córdoba, con el corrupto constructor “Sandokán” entrando como segunda fuerza, unido a la victoria de Camps y sus secuaces en Valencia, Aguirre en Madrid o lo de Mallorca, da que pensar. Este país, lejos de condenar a los corruptos, los premia. Puedes llenar tu lista de imputados y además ganar. Mal asunto.
Bildu entra arrasando, y demuestra la sinrazón de haber tenido tanto tiempo a tanta gente sin posibilidad de expresarse en las urnas. Puede que haya indeseables en sus filas y entre sus votantes, pero eso no justifica recortar los derechos democráticos a miles de personas. En este asunto quiero hacer un apunte al diario El Mundo, que titulaba con un malintencionado “Explosión de Bildu”; un vergonzoso titular cargado de bilis, indigno de alguien que se haga llamar periodista.
Y una última cosa: gracias al porcentaje de abstención, de voto blanco y de voto nulo (un 35% aprox.), vamos a estar gobernados por un partido al que sólo ha votado uno de cada cuatro ciudadanos con derecho a voto. Deberían pensar en lo que están haciendo, porque si ocurre lo mismo en las generales, lo vamos a pagar muy caro. Dejar el país en manos de una minoría radical y elitista como el PP, con un programa oculto de recortes sociales salvaje y que representa sólo el 24% de los votantes, no tiene ningún sentido.

- A nivel catalán, más allá de la derrota socialista, lo más relevante me parece la debacle de ERC. Era previsible. Durante mucho tiempo se han dedicado a jugar a dos barajas, pactando con la derecha cuando les convenía con la absurda idea de que todo quedaba justificado con la excusa de que CiU son nacionalistas y catalanistas. Ha sido un error, porque gran parte de su electorado sí era realmente de izquierdas y esa ambigüedad no le gustaba un pelo. Todo eso ha desembocado en la fuerte irrupción de CUP, una opción independentista pero situada claramente a la izquierda, que se ha llevado todo ese voto harto de los pactos anti-natura y la tibieza ideológica de ERC. También S.I ha dividido el voto independentista, pero creo que no tanto por la izquierda. Más bien ha recogido el voto del centro-derecha independentista, menos numeroso que el de izquierdas, pero que también existe.

Lo más preocupante, sin duda, es la subida de PxC. En tiempos de crisis, la demagogia y el populismo siempre encuentra hueco entre los sectores más apolíticos y menos informados de la población. Hay que ir con cuidado. Recordemos que Hitler también ganó unas elecciones. No entiendo esta democracia que se indigna con Bildu pero permite la presencia de partidos que defienden ideas anti-constitucionales y hacen apología de la xenofobia.
Ciutadans también sale claramente derrotado. Apenas la mitad de votos que hace cuatro años. Intentar vender nacionalismo español en Catalunya, cuando no lo consigue ni el PP con toda su maquinaria mediática, parece misión imposible.

- A nivel local, en Blanes le hemos dado un cambio radical al gobierno. Vamos contracorriente. Nos libramos de la derecha y tendremos gobierno de izquierdas. El PSC ha perdido votos pero gana un regidor, mientras el gran triunfador es EUiA/ICV que gana votos en todos los colegios electorales y pasa de dos regidores a cuatro. La constancia y la coherencia tienen premio. Han recibido especialmente el apoyo de los jóvenes y los barrios, y ahora les toca responder a esa confianza. Justo premio al trabajo bien hecho. Y además, si los datos no me engañan, tendremos al tercer regidor más joven de la historia de Catalunya. Enhorabuena a mi amigo Víctor Catalán. Nano, ets un crack…
El desastre de CiU con Trias a la cabeza (ha perdido como un 40% de votos…) es una demostración de responsabilidad e inteligencia del pueblo de Blanes. Quien gobierna sin escuchar lo paga, y CiU lo ha pagado con creces. El error de Barrakes y de creer que “los jóvenes no votan” es una de las causas, claro. No se pueden analizar estos resultados sin tener en cuenta la influencia de este asunto. Pero haría bien CiU en no pensar que es la única razón de su derrota si quiere volver a tener un mínimo de credibilidad en este pueblo. Cuatro años de despropósitos y de gobernar sólo para una minoría privilegiada no pueden salir gratis.
ERC ha pagado caro haber dado el gobierno a la derecha hace cuatro años. Esa decisión, tomada más por revanchismos personales que por el interés del pueblo, los saca del Ayuntamiento y pierden el único regidor que les quedaba. Deberían reflexionar. CUP recoge ese voto y se queda a un paso de entrar, pero sientan una excelente base para la próxima ocasión. En mi opinión, tienen motivos para estar contentos y esperanzados.
Inmejorable noticia la desaparición de PDB, que sale del consistorio. Nos libramos de unos fascistas de tomo y lomo; del populismo y del amiguismo de esta panda (porque no se les puede considerar ni siquiera un partido), que no han hecho sino emponzoñar la vida política de Blanes durante dos años para vivir del cuento los dos últimos. Por suerte, se acabó. Son historia. Sus votos van a parar al PP, que logra unos excelentes resultados y se convierte en el otro gran beneficiado de la noche junto a EUiA/ICV, aunque al PP no le servirá para estar en el gobierno.

Y como yo soy así, y aunque feliz y orgulloso de vivir en una especie de aldea de Astérix que se libra del auge masivo de la derecha, voy a decirle algo a ese nuevo gobierno de izquierdas que tanto ha costado conseguir, a riesgo de que me llamen aguafiestas:
Tomad buena nota de lo que le ha pasado a CiU y sus socios. No se puede gobernar de espaldas al pueblo. No se puede perder el respeto a la democracia. No se pueden poner los intereses de amigos y afines por delante de los intereses generales. El pueblo de Blanes ha demostrado que no tiene un pelo de tonto, que tiene los ojos bien abiertos y que quien la hace, la paga. Trabajo, honestidad e interacción con el pueblo para hacer una política de todos donde lo prioritario sea el interés común. Eso, ni más ni menos, es lo que os pedimos.
Estaremos vigilantes…

Històric resultat d' ICV-EUiA en les eleccions municipals de Blanes

2011-05-22T23:34:00.000+02:00

La coalició ICV-EUiA-E ha obtingut un gran i històric resultat en les eleccions municipals de Blanes.
Hem duplicat el nombre de regidors a quatre.
LA NOSTRA GENT HO ESTÀ CELEBRANT AL NOSTRE LOCAL. ESTEM CONTENTS PEL RESULTAT I PER LA FEINA BEN FETA. SEREM FIDELS ALS NOSTRES COMPROMISOS I TREBALLAREM PER TOTS I TOTES PERQUÈ TOTS SOM BLANES.

GRÀCIES!

Font de la imatge: http://ruyra.blanes.cat/eleccions/mun2011/eleccion.asp

FESTA FINAL DE CAMPANYA

2011-05-20T13:26:00.000+02:00

Som ja a la recta final, el divendres, últim dia de campanya, us convidem a acompanyar-nos per celebrar i agrair la bona feina feta durant tots aquests dies.

Comunicat d' Alternativa Jove-Joves d’EUiA

2011-05-19T22:11:00.000+02:00

Davant les mobilitzacions dels darrers dies impulsades pel moviment ciutadà 'Democràcia real ja' arreu de l’Estat, Alternativa Jove-Joves d’EUiA declarem que ens sentim reflectits en les demandes i reivindicacions exposades per aquesta plataforma: justícia social, lluita contra l’atur, serveis públics de qualitat, futur digne per a la joventut, canvi del model productiu, reforma de la llei electoral per acabar amb el bipartidisme, transparència en la gestió pública, etc.

És per això que els i les militants d’Alternativa Jove estem participant, de manera activa, individual i respectuosa, en les mobilitzacions i acampades que es van convocant.

A més, rebutgem els intents de criminalització per part de la dreta política i mediàtica envers aquest moviment de protesta, ja que 'Democràcia real ja' ha manifestat reiteradament el seu caràcter pacífic.

Denunciem que, darrere d’aquesta criminalització, s’oculta la intenció de silenciar les demandes produïdes per la intolerable situació d’escanyament a què les contrarreformes (laboral, de pensions, etc.) del Govern del PSOE a Madrid i les retallades socials de CiU a Catalunya estan sotmetent els treballadors i treballadores, especialment els i les joves.

Alternativa Jove-Joves d'EUiA

L'acampada de la Porta del Sol en directe

Video chat rooms at Ustream

Solidaritat amb el poble de Lorca

2011-05-12T13:17:00.000+02:00

ICV-EUIA:Avui em suspès la campanya electoral com a mostra de solidaritat amb el poble de Lorca. Mantenim però la reunió, a Blanes, amb els veïns i veïnes de Mas Moixa-Vilar Petit.

El vot fa pujada. Artícle del diari El Punt

2011-05-11T20:14:00.001+02:00

Foto: J.M.S.

Els d'Iniciativa de Blanes ahir van fer campanya a Mas Borinot, un barri amb poc atractiu turístic

Els socialistes van muntar una vela a prop

11/05/11 02:00 - Blanes - Josep Maria Sebastian

No està gens clar si el vot cap a ICV-EUiA de Blanes anirà cap amunt, però la seva petició feia pujada, si més no al barri del Mas Borinot.
Una zona de pocs blocs de pisos, els que hi ha de poca alçada i habitatges molt llunyans de la platja. El Blanes de fora ciutat. Gent trempada i acollidora. El millor receptacle per recaptar el vot de les esquerres.
Amb un sol de justícia, el candidat Joan Salmeron, la número tres de la llista, Amparo Ardanuy, i dos noies voluntàries, trucant a cada porta, a cada pis. El camí feia pujada i anaven a peu.
No era el mateix, però, per a tots. Una camioneta amb altaveus va passar a prop del carrer estret, demanant el vot per al Partit Democràtic de Blanes. Els captadors del vot, d'una i altra banda, ni tan sols es van saludar. Els d'ICV-EUiA m'expliquen que són els racistes, els de l'extrema dreta, l'equivalent de Blanes de la Plataforma per Catalunya. No ho sé, sí que veig, però, que mentre uns fan la pujada a peu, els altres la fan sobre rodes.
Amb el porta a porta d'ICV-EUiA, sí que hi ha una cosa clara, i és que d'esperit no els en falta.
Hi ha habitatges que, malgrat es noti claríssimament que més enllà de la porta hi ha vida, no s'obren. Es nota com espien, però els panys no fan soroll. Gent que segurament tenen el costum de no obrir ningú, si és que no són familiars o algú molt proper.
Joan Salmeron i acompanyants no defalleixen, no perden la calma, les bones maneres, ni el discurs, ni el somriure. Fan tots quatre el que han de fer. Convidar tothom que assisteixin als actes que faran al seu local, i demanar directament el vot. Cara a cara, sense altaveus ni escarafalls. “Voti'ns, sisplau”, heus aquí tot el missatge.
El barri sembla que dóna per molt, sobretot per demanar l'almoina en forma de vot. A peu de carrer, lluny de les pujades, els del PSC tenen instal·lada una vela amb globus, paperets i paperetes a l'ombra, i amb una amable senyoreta que regala un clavell a tothom que hi passa pel davant. Hi ha força gent, a mitja tarda... Als carrers que fan pujada ni tan sols s'hi acosten. La part alta del barri, la més costeruda, és per als propagandistes d'ICV-EUiA.

Si voleu llegir la noticia directament a l'edició digital de El Punt, cliqueu aqui

Vídeo de la campanya

2011-05-11T17:19:00.004+02:00

TU TAMBÉ ETS BLANES

2011-05-08T22:01:00.001+02:00

per Maxi Rica

Primer de tot, indicar que no vull ser objectiu, ni penso intentar-ho.., soc part, ja que participo com a candidat per ICV-EUiA. Cert és que soc el 16 de la candidatura (si la nostra formació treies tants regidors com per que jo surtis, voldria dir que hi ha consciència social i de classe!!), però també que si ho soc no és per fer “bulto”, sinó pel meu convenciment en la necessitat de militar en una organització política, que sigui instrument i corretja transmissora dels interessos de les classes populars, la classe treballadora, i les persones d'ideologia d'esquerres i ecologistes.

Crec de forma clara en el concepte de classes socials (burgesa i treballadora), i en el combat que dia a dia tenim que fer aquells que no ens conformem en maleïdes frases com: “es lo que hay”, “no s'hi pot fer res”, “D'on no n'hi ha, no en pot rajar”, i d'altres, que el que busquen és justificar un sistema injust, a mida dels de sempre. A Blanes en tenim d'experiència en la nostra vivència més propera; hem patit un govern conformat sobre l'ambició, la cobdícia i el desig de poder, per sobre de interessos generals i projectes comuns entre els partits que l'han format.., o lis han donat suport incondicional!!. El govern de Blanes, el govern del qua-tripartit (CiU-PP-PdB...i des de l'oposició, ERC), ha fet tot allò que un govern amb una mica de consciència social no faria, demolint tot sistema de participació ciutadana en els afers municipals; demostrant molt poca sensibilitats amb les necessitats de la jovent, de les barriades, i dels col·lectius menys afavorits per la crisis al nostre poble.

Podria estendre'm explicant els conflictes que a mantingut el govern “dels millors versió Trias”; conflictes inacabables amb els treballadors/es que depenen de l'ajuntament de forma directa o indirecta; de la manca de la més mínima empatia amb la situació dels ciutadans i ciutadanes blandenses, colpejades per la crisis, al negar-s'hi a introduir polítiques actives per solvatar o millorar situacions dramàtiques, per aquells treballadors/es que han perdut la feina i no disposen de recursos per continuar avançant; de la concentració dels recursos del poble en el nucli del poble, deixant novament a les barriades com a “segon plat”; del maltractament de la jovent de blanes (Barrakes es un exemple aclaridor); de l'intent de callar a tothom que li fa nosa (tancament de TV Blanes); i per acabar (perquè en algun moment he de terminar el relat, i no per falta de més raonaments), del despropòsit en la gestió de l'economia de Blanes, afavorint interessos personals (el Batlle cobra 6000 €) i idees i projectes “economicistes” absolutament embogits (Meca, Oreja de Van Gogh, Blanda Aeterna, etc...), que han suposat un cost important per les arques del municipi.

Ara toca fer un canvi, i disposar en el govern, a gent que volguí tenir en compte a tots els ciutadans i ciutadanes de Blanes.

PER QUE TU TAMBÉ ETS BLANES. VOTA ICV-EUiA

A semblança de qui?

2011-05-07T21:18:00.000+02:00

per Giovanni SPALIVIERO

“ eppur si muove” Galileo Galilei

Començo a sentir el pes dels anys i cada cop més, pel meu cap passen pensaments d’aquests que jo defineixo “ rars”. Són reflexions sobre el sentit de la vida, sobre la intel·ligència humana, sobre la humanitat, sobre el coneixement, sobre la història.... Cap d’ells de moda o que tinguin alguna utilitat, si mires al teu voltant i veus el que passa. Precisament d’aquí neix aquesta reflexió que em va passar pel cap fa un temps i que a vegades em torna, com l’all.

Els auto-definits humans som una espècie presumptuosa, tant és així que ens considerem intel·ligents i fets a imatge i semblança de Déu ( d’un de qualsevol). Els reis i els emperadors i els herois eren déus o descendents d’aquest a la terra; aquesta era el centre de l’univers i aquest no arribava més enllà d’una esfera que contenia les estrelles anomenades fixes, no massa lluny dels nostres caps. Això era tot: la historia s’havia acabat!

No obstant alguns de la nostra espècie ( els genis), observant l’entorn i no conformant-se amb “ la veritat “, ens han demostrat que això no era així.

El primer que va qüestionar aquest pensament amb arguments científics va arriscar-se a morir a la foguera i molts altres no van tenir tanta sort. La església catòlica ha demanat perdó 500 anys després, tot i no acceptant totes les conseqüències que en deriven. De fet es continua interpretant la Bíblia de la mateixa manera ( o qualsevol altre llibre sagrat ).

Observant el cel hem descobert la gravetat, hem ampliat l’horitzó, hem situat la terra al lloc que li correspons, a la perifèria d’una de les milers de galàxies existents. Ni tan sol el sòl és especial, només és una estrella normal entre bilions d’elles.

Darwin ens va emparentar amb els simis i els nostres orígens comuns es troben en una regió de l’Àfrica, però el racisme a Europa s’ha convertit en corrent majoritària, això sí, ho som només amb els pobres. 200 anys després de Darwin, un 40% dels nord americans són creacionistes i la idea del disseny intel·ligent està recuperant terreny arreu el món.

Hem fet revolucions com l’americana, la francesa, la russa, la industrial, per parlar de les més conegudes, totes elles per millorar les condicions de vida dels humans, però no sembla que els resultats acompanyin.

En el segle XX, a Europa s’han combatut dues guerres mundials, algunes guerres regionals i seguim participant en guerres fora de les nostres fronteres. Seguim produint i venent armes i els pressupostos dels estats gasten molts diners en defensa(?). Espanya gasta 51,85 milions d’€ cada dia , 422 € per habitant / any en 2008 .

Avui disposem d’una tecnologia capaç de provocar la destrucció del planeta, però no sembla que en som conscients. Estem jugant amb foc.

Sabem que el nostre comportament pot provocar, està provocant, canvis en el clima: l’aigua, l’aire i els aliments estan cada dia més contaminats a causa de l’activitat humana i els mètodes de producció que utilitzem.

Una part de la humanitat té problemes de sobreprès mentre milions de persones moren de fam.

Ho sabem, però no fem res concret per trobar solucionar. Ben al contrari, l’economia no està al servei dels humans: Japó és un país altament eficient, la segona o tercera economia mundial, però té un dèficit altíssim des de fa dècades i no és capaç de sortir-se’n, els seus joves es comporten d’una manera rara i el mateix passa als EUA i a Europa. Tots sabem com ens van les coses.

Els nostres fills passen entre un terç i una quarta part de la seva vida estudiant però un 40% d’ells no troba feina i els millors els aconsellen que se’n vagin a treballar a Alemanya o França.

Estem a l’era de la globalització i els comportaments socials sembla que ens fan retornar als comportaments de la tribu.

Tenim organismes mundials que ens governen, ONU, OTAN, FMI, BM, ...., i la crisi econòmica no es va poder evitar, ni les tensions internacionals, ni les guerres.

Com pot ser? Ens hem tornat més insensibles, els nostres cervells s’han atrofiat, hem perdut el nord: passem una mala època o els deus ens han abandonats?

Com diu l’amic Eudald Carbonell, encara no som humans i no sembla que estiguem progressant cap a la condició d’humanitat plena.

Tot i això, uns quants ens empenyem en reconduir les coses, volem millorar el món, canviar-lo. No estem en una època favorable, però ho seguim intentant.

La pregunta és : el retrocés evident de la societat cap a valors “ conservadors “ amb continguts de “ dreta cavernícola “ , insolidària, racista, amoral, quan tocarà fons i sobre tot, serà possible remuntar o estem destinats a l’extinció?

Urgeix trobar respostes o acabarem amb el món i amb la nostra i altres espècies.

En definitiva urgeix trobar i/o retornar al camí que ens porti cap a la condició humana, la que jo penso ens farà de veritat a semblança de Déu.

El programa electoral d'ICV-EUiA de Blanes

2011-05-05T06:37:00.022+02:00

EL PROGRAMA ELECTORAL PUNT A PUNT

Punxeu al damunt de cada document per veure-ho més gran

Programa electoral: Eixos bàsics	Governació, Administració Local i Urbanisme
Promoció econòmica,turisme,hisenda	Cultura i Mitjans de Comunicació - Ensenyament
Habitatge-Mobilitat	Pau, joventut,serveis socials
Esports, Sanitat Pública, Dona i Polítiques d'Igualtat	La veu dels barris

Vine a la BICICLETADA

2011-05-03T20:41:00.001+02:00

Acte reivindicatiu convocat per la coalició ICV-EUiA de Blanes, pels carrils bici de la nostra població.

Les noves obres que ha estat realitzant l'actual equip de govern, CiU, PDB, PP amb el suport d' ERC, no han tingut la sensibilitat de deixar un espai per a la circulació segura de les bicicletes: Jaume I, la Rambla Joaquim Ruyra, etc.

Per reinvidicar aquesta opció, dirigida a fomentar l'estalvi de combustible i promoure hàbits de vida saludables, hem organitzat aquest esdeveniment.

Dia i lloc:

Diumenge, 8 de maig a les 11 h

Sortida :

Passeig de Mar, davant del carrer Ample.

El circuit de la bicicletada serà:
Passeig de Cortils i Vieta (de Mar), c/ Ample, Rambla Joaquim Ruyra, c/ Riera Alta, c/ Jaume I, Rambla Joaquim Ruyra, S'Auguer, Passeig de Catalunya, Avda de CAtalunya, c/ Mallorca, Avda. Mediterrani, Passeig de S'Abanell, Passeig de la Marina i Passeig de Cortils i Vieta fins al punt de sortida.

Serà un dia festiu i reivindicatiu!

No hi faltis!!!

Concentració Salvem Barrakes de Blanes

2011-04-29T15:53:00.001+02:00

Concentració de la Plataforma Salvem Barrakes de Blanes, el dia 15 d'abril davant de l'Ajuntament de Blanes, en contra del trasllat de Barrakes a la Ciutat Esportiva.

Sant Jordi

2011-04-26T09:17:00.002+02:00

Com cada any, ICV-EUiA Blanes ha muntat la tradicional paradeta de llibres i roses al carrer Ample.

ICV-EUiA de Blanes dóna suport a la plataforma Salvem Barrakes

2011-04-24T00:22:00.004+02:00

Des que fa uns dies es va saber que l’equip de govern de l’Ajuntament de Blanes havia decidit el trasllat de Barrakes a una ubicació fora de la vila, al costat de la nova Ciutat Esportiva, els joves es van mobilitzar per protestar per una decisió arbitrària i fora de lògica.

Barrakes era l’únic espai dedicat als joves i a les entitats juvenils que quedava dins els dies de la Festa Major de Blanes. Els dimonis i els correfocs, el corre-aigües o la festa de l’escuma, han desaparegut en els darrers anys de les activitats programades; ara ha tocat el torn a Barrakes. A més d’actuacions musicals de grups de música de la vila i de la comarca, en aquell espai s’instal·len parades de diverses associacions o entitats culturals i juvenils, i constitueix un punt de trobada per a la joventut blanenca, en què, molta gent que estudia fora de Blanes, a Barrakes, es torna a retrobar.

Per aquestes consideracions i d’altres, ICV-EUiA de Blanes ha fet costat al jovent i a la plataforma “Salvem Barrakes” i ha participat en les diferents concentracions, la darrera de les quals, la del dissabte 23. Més de cinc-centes persones, sota el lema “Barrakes no es mouen”, es van concentrar a la plaça dels Dies Feiners i varen manifestar-se pel carrer Ample, Raval i passeig de Dintre per acabar a les portes de l’Ajuntament, per posar en evidència el seu suport a Barrakes, tal com es veu en les imatges.

La situació s’ha agreujat, ja que no hi ha hagut acord entre l’equip de govern i els organitzadors de Barrakes. Aquests es temen que no hi haurà Barrakes enguany si no s’accepta la ubicació proposada. Per aquest motiu, ICV-EUiA presentarà al proper ple municipal una moció demanant que es mantingui la celebració i ubicació tradicional de Barrakes.

Podeu veure altra informació així com imatges i vídeos sobre aquesta qüestió en aquests enllaços:

http://www.facebook.com/icveuiablanes?sk=wall

http://www.facebook.com/salvembarrakes

http://blanes.tv/video/manifestacio-contra-el-trasllat-de-sa-costa-barrakes

Massiva participació en la commemoració de l'Aniversari de la República a Blanes

2011-04-18T01:19:00.001+02:00

D'èxit absolut es pot qualificar la jornada que la coalició ICV-EUiA va organitzar a Blanes, el diumenge 17 d'abril, per a commemorar el 80 Aniversari de la República.

Els actes es van iniciar a les 12 del matí a l'entrada principal del cementiri de Blanes on es troba el monument als Repressaliats pel Franquisme, amb una ofrena floral que van fer conjuntament els regidors d'ICV-EUiA, Joan Salmerón i Paco Martínez, la coordinadora d'EUiA de Blanes i com a invitat, l'alcalde per IU de la ciutat malaguenya d'Ardales, Juan Calderón.

Amparo Ardanuy va dirigir unes emotives paraules als assistents sobre la importància del fet republicà i aprofità l'ocasió per donar a conèixer la noticia de la creació del Fòrum Republicà de les Comarques Gironines, explicant els seus objectius i llegint el seu manifest.

Més tard, al paratge de El Vilar, més de 250 persones es van aplegar per celebrar un dinar en el que, enguany, va ser el protagonista culinari un "asado uruguayo" preparat pels companys i companyes uruguaians que col·laboran amb la coalició.

Joan Salmerón, candidat a l'alcaldia per ICV-EUiA, es va dirigir els assistents remarcant quines han estat les consequencies de quatre anys de govern municipal de dretes, encoratjant a militants i simpatitzants a treballar de ferm per difondre el nostre programa i ideologia, per tal d'aconseguir uns bons resultats que permetin obtenir per a Blanes un govern d'esquerres.

Amparo Ardanuy va recordar els valors republicans i va encoratjar a tothom a continuar portant a terme iniciatives, com el recentment creat Fòrum Republicà, que ens portin a aconseguir el més aviat possible, la instauració de la 3a República. Per acabar va felicitar i agrair als companys i companyes de l'organització la bona tasca feta.

Amb un "Visca la República", es va donar per acabada la jornada, que malgrat això va continuar encara una bona estona.

CONSTITUCIÓ DEL FORUM REPUBLICÀ DE COMARQUES GIRONINES

2011-04-07T17:38:00.005+02:00

El proper 14 d'abril es commemora el 80 Aniversari de la República Espanyola. Amb aquest motiu es celebren diversos actes a les comarques gironines. Entre ells destaca el de la presentació del Manifest per la IIl República i recollida de signatures a Girona capital, organitzat pel Fòrum Republicà de les Comarques Gironines:

- Divendres dia 8, a partir de les 6 de la tarda, recollida de signatures d'adhesió al Manifest per la III República a la Rambla de la Llibertat de Girona.

- Dimecres dia 13, a les quatre de la tarda, a la Sala d'Actes de la Farinera (El Punt Diari, Girona) presentació pública del Fòrum Republicà i del Manifest, el text del qual reproduïm a continuació:

MANIFEST PER LA III REPÚBLICA

Nosaltres, ciutadans i ciutadanes de les comarques gironines, amb sensibilitats polítiques i socials diverses, volem manifestar:

Que davant la crisi econòmica, financera, energètica, mediambiental, de valors, de civilització, sistèmica en definitiva, cal posar en el centre del debat el model d’Estat més escaient per tal de fer possible una sortida progressista a l’actual situació. En efecte, tant el govern com la dreta econòmica i social coincideixen avui en la tasca de blindar la institució monàrquica vigent, ideada a partir dels designis successoris del franquisme, com l’instrument que millor pot garantir una sortida conservadora a la crisi i de sotmetiment a les obscures lleis del mercat. Per això entenem que és la forma republicana d’Estat la que pot arribar a configurar-se com el marc econòmic, social i polític, i també institucional i cultural, que la ciutadania es procura per tal d’afrontar els seus problemes i les seves solucions.

- Volem avançar decididament cap a la III República, i la volem basada en els següents principis:

a) La defensa dels drets humans en el ben entès que, o es compleixen en la seva totalitat o són una trampa que disfressa el domini d’una minoria sobre la majoria.
b) La democratització de l’economia. Cal assegurar que tots els recursos de l’Estat es posen al servei de la ciutadania i que l’economia està al servei de les persones i no al revés.
c) Una democràcia radical, participativa i paritària que faci de les persones, ciutadanes i no simples consumidores, que faci possible la plena igualtat de dones i homes més enllà de les restriccions de fet que les formacions econòmiques i socials capitalistes mantenen.
d) Un Estat laic, en el qual qualsevol església o creença es cenyeixi a l’àmbit privat.
e) El protagonisme de l’educació, la investigació i les virtuts cíviques.
f) La preeminència de l’austeritat i del rigor en tot allò que fa referència a les qüestions públiques.
g) La Pau com a objectiu, un Dret i un Deure.
h) Un Estat federal , com a resultat de la lliure adhesió dels diferents pobles de la nostra geografia, tot assumint el dret d’autodeterminació com a legítima aspiració, en una Europa federal, estructurada no com un simple mercat únic sense pes en la política internacional, sinó organitzada a l’entorn d’un procés federal constituent i que tingui en la pau, la solidaritat i la cooperació els seus signes d’identitat.

- Per tot això ens constituïm en Fòrum Republicà de les comarques gironines amb la finalitat de:

a) Promoure un debat d’idees i d’iniciatives per tal lligar els aspectes concrets de la nostra realitat amb la perspectiva de la constitució de la III República.

b) Mobilitzar i estimular esforços per tal de fer possible l’avenç dels valors republicans en el si de la nostra societat.

c) Fomentar la coordinació amb altres entitats i instàncies que, a nivell de Catalunya i de l’Estat espanyol, es proposen avançar en el camí constituent de la III República i superar les restriccions derivades d’una Transició avui ja esgotada.

Girona, abril del 2011
www.forumrepublicagirona.blogspot.com

Primeres adhesions:

Marta Alberich (Roses), Marián Anguita (Blanes), Maxi Antequera (Blanes), Amparo Ardanuy (Blanes), Maria Arimany (Bescanó), Carme Bosch (Terradelles), Eudald Carbonell (Girona), Josep Colomé (Palafrugell), Joan Colomer (Girona), Bartomeu Compte (Girona), Jordi Córdoba (Girona), Paco Frutos (Calella), Toni García (Lloret de Mar), Cayetano Gómez (Sarria de Ter), Argemir Gónzalez (Blanes), Ester Llorenç (Maçanet), Paco Martínez (Blanes), Xevi Martínez (Palafrugell), Vicenç Mata (Girona), Lluis Medir (Palafrugell), Albert Miralles (Sils), Sebas Parra (Salt), Victoriano Ramos (Caldes de Malavella), Rosa Regàs (Llofriu), Maxi Rica (Blanes), Antonio Rocafull (Palafrugell), Javier Rodríguez (Lloret de Mar), Antonio Rodríguez (Tordera), Joan Salmerón (Blanes), Victoria Salvadó (Girona), Victor Sánchez (Ciurana), Ariadna Sánchez (Roses), Cristina Simó (Sils), Juli Suárez (Girona), Joan Sureda (Blanes), Joan Usano (Olot).

Zapatero y los tirantes de Botín

2011-04-02T21:26:00.005+02:00

per Francisco Frutos

article extret del blog de Francisco Frutos

La foto de Emilio Botín entrando en La Moncloa con sus tirantes rojo hortera, para participar en una reunión convocada por Zapatero y su gobierno, es la imagen perfecta del tipo de reunión. Botín iba vestido con la elegancia del amo que, en su casa, llama al cocinero para que le prepare un par de huevos más.

Luego irían llegando otros cuarenta, cada uno con su propia petición de menú. Presidiendo la mesa rectangular, el cocinero y la cocinera de la política económica, social y laboral más reaccionaria que yo soy capaz de recordar. !Y miren ustedes que las ha habido! Y, ¿ para qué estaba convocada la reunión ? Por parte de Zapatero, para recordar que estaba cumpliendo al pie de la letra con todas las ordenes recibidas meses antes por parte de casi los mismos comensales y que, además, esperaba nuevas ordenes para ponerlas en marcha de inmediato sin que le tiemble el pulso. Por parte de Botín y el resto, para exigir más medidas laborales y sociales que les permitan continuar con los grandes beneficios que continúan teniendo y aumentarlos. Finalmente llegaron a la armonía perfecta, un Presidente que se sacrifica por España y unos grandes tiburones del capitalismo que harán lo imposible para aumentar su riqueza empresarial y su patrimonio personal. Un Presidente que se arrastra a los pies de los ricos como un gusano y unos ricos que le piden que no se vaya, ni ahora ni en el 2012, ya que intuyen que a Rajoy y al PP les sería más difícil hacer la misma política que Zapatero, por aquello de que son la derecha y Zapatero, arropado en siglas del movimiento obrero sobre las cuales se ha ciscado hace tiempo, hará la misma política que el PP pasando por ser de centro izquierda.

JR·Mora

En definitiva, una reunión convocada por el Presidente del Gobierno para garantizar al gran capital español e internacional que él, su gobierno y su partido continuarán haciendo el trabajo sucio contra los trabajadores y las trabajadoras, reduciendo sus derechos laborales y sociales, sus salarios y pensiones, para que los causantes del caos económico y financiero puedan continuar sus tropelías y los MERCADOS, esos antros de la especulación, la corrupción y la ineptitud, estén tranquilos y confiados en que España no les hará perder un solo euro, un solo negocio. Este puede ser el resumen de esta nueva reunión entre amos y criados. Y aunque pueda producir sarpullido o vomitera, de nada sirve la declamación y la denuncia si no va acompañada de un programa político de cambio, apoyado por millones de voluntades en los centros de trabajo y estudio, en las calles y plazas, en las páginas de todo tipo de medios que ofrezcan una información honesta a la sociedad. Y en las próximas elecciones votar a IU. No es la hostia pero es lo mejor para los intereses de la gente trabajadora. No a la política neoliberal de Zapatero. No a Zapatero. No a la guerra.

¿Es de verdad la nuestra una democracia representativa?

2011-03-24T21:31:00.009+01:00

por Gianni SPALIVIERO

La votación en el parlamento español sobre la intervención ( ¿Guerra? ) en Libia ha dado el resultado siguiente: 340 diputados presentes, 336 votos a favor, tres en contra y una abstención, o sea 99,2 % SI a 0,88 % NO (casi por Unanimidad a favor).

He echado un vistazo en internet para ver resultados de algunas encuestas que se han realizado en estos días sobre la intervención en Libia. Las preguntas plantean el si o el no a la intervención, otras plantean más alternativas. Los resultados los he reproducido a continuación.

Qué.es: 54,4% a favor 45,6% que no.
http://www.nosesimeexplico.com: No, en ningún caso: 43,16 % . Sí pero sólo si la ONU apoya la intervención 44,21 %.
ABC: ¿Apoyas la participación española en la misión internacional desplegada en Libia? NO 68,5 % . SÍ 31,5 %.
El país: 53% NO. 44% SI.

Podemos decir, con cierta aproximación, que la sociedad española está dividida al 50 %. Seguramente lo mismo pasa en el resto de Europa. Y hay países tan destacados como Alemania o Polonia, que se han desmarcado claramente.

Igual que me pasa a mi, supongo que un numero considerable de conciudadanos se estarán preguntando que dónde están los diputados que tendrían que representarlos. ¡Tendrían que ser , por lo menos unos 150!

Es que la diferencia es abismal y a mi juicio bastante preocupante: o no sabemos escoger o no saben representarnos.

Se preguntarán también como es posible que las dudas que muchos tenemos no las tengan en la misma proporción los honorables.

Nadie ha planteado la pregunta: ¿ Será verdad lo de la masacre de civiles o es otra mentira como la de las armas de destrucción masiva de Irak? (Yo no he visto imágenes de masacres). Evidentemente en una guerra hay muertos, la mayoría civiles, por esto estoy en contra de las guerras. Además, nuestras bombas matan tanto o más que las de los combatientes.

Otra pregunta: ¿ Si tan importante es la resolución de la ONU, como es que durante más de 60 años nadie ha obligado a Israel a cumplir las que se han dictado en su contra ?

U otra: ¿No es una coincidencia que se tomen en serio estas solo cuando hay petróleo de por medio?

Hay decenas de sitios en el mundo donde las masacres de civiles se están repitiendo desde hace décadas y nadie se molesta en intervenir ( ni siquiera amenazar con hacerlo).

Actualmente hay decenas de países en guerra. Cito algunos casos recientes: Sudán. El conflicto de Darfur ha provocado la muerte de cientos de miles de inocentes; Uganda. más de cien mil muertos y ha relegado a dos millones de personas a campos de desplazados y con una estrategia de terror articulada a través de brutales mutilaciones; Somalia. Inmersa en el caos desde 1991. Dos millones de personas en Somalia se encuentran al borde de la inanición; Palestina. Una muestra de la doble moral de la comunidad internacional. El pueblo palestino, cuyos derechos a tener un Estado fueron reconocidos por la ONU al mismo tiempo en que se reconocía el derecho de los judíos, no ha padecido más que una sistemática limpieza étnica. Recordad Gaza y el asalto a la flotilla de la libertad. Y los asesinatos siguen.

La lista podría continuar. En estos países ¿no hay civiles que proteger? En Afganistán y Irak ¿qué son los daños colaterales?

¿Que tipo de arma será el palacio de Gadafi? ¿Es normal pedir permiso 4 días después de pasar a la acción? Si la ONU es la que decide, ¿para qué necesito diputados, un parlamento y un gobierno?

Yo tengo muchas dudas y una idea fija: no a la guerra. Estoy seguro que no soy parte de un colectivo de sólo el 0,88%.

La democracia occidental está muy enferma y hay que ponerle remedio o tendremos todos un gran problema.

Blanes 2007-2011: “Ara toca, ara no toca”

2011-03-23T13:32:00.004+01:00

per Marián Anguita Ferrer

Parafrasejant a l’inrevés la frase de Jordi Pujol: “Ara no toca”, que al llarg de la seva vida política i pública utilitza quan vol defugir alguna pregunta incòmode, els partits polítics que governen als ajuntaments de casa nostra apliquen la màxima del “ara toca”.

Això és el que està passant, ara, a Blanes. L’equip de govern ha passat els quatre anys del seu mandat defugint posar el fil a l’agulla per tirar endavant projectes o donar solucions a problemes puntuals de la nostra vila, que la ciutadania els hi exigia, o que estaven previstos dins de les promeses fetes per ells mateixos, donant com a única resposta el “ara no toca”.


L'endemà d'inaugurat, el parc de salut era ple de fang

Però ara la frase que abandera la gestió municipal, comandada per CiU, és el “ara toca” i veiem com per tot arreu, carrers i places de la nostra vila, es fan tot tipus de neteges, apedaçament de calçades, de voreres, instal·lació de parcs per exercicis físics, etc. Uns exemples: els parcs de salut instal·lats a Ca La Guidó, al Parc de la Mina Cristal·lina, Racó d’en Portes (fruit d’un acord amb DIPSALUT amb una aportació mínima per part de l’Ajuntament, però es pengen la medalla) , o la remodelació de l’Avinguda de Catalunya a La Plantera.

Clar que, des del govern municipal, argumentaran que tot això ja estava previst, però no deixa de ser més que sospitós que totes aquestes obres es duguin a terme i s’acabin a cuita corrent just abans del 28 de març.

Perquè, per qui no ho sàpiga, a partir del 28 de març, gràcies a la nova llei electoral, en cap municipi de Catalunya es poden fer inauguracions o actes públics que puguin influir en les decisions de l'electorat. Cosa que és feia habitualment en anteriors períodes pre-electorals i que suposava una propaganda gratuïta pels partits que governaven i que deixaven als partits de l’oposició en clara desavantatja pel que fa a la seva projecció pública.

Desnivell i gespa pelada. Parc de Salut?

Així doncs cal córrer a fer cosetes cara a la galeria, per deixar una bona imatge de darrera hora perquè “ara si que toca” perquè els blanencs i les blanenques s’oblidin de tot el que ha quedat penjat, perquè oblidin que el dèficit de les arques municipals es enorme, perquè oblidin que el que s’ha fet en aquests anys no ha estat gràcies a una bona gestió del govern municipal, sinó a que han tingut la gran sort de rebre important subvencions econòmiques del govern central -FEIL i FEOLS- que els hi ha permès fer grans i vistoses obres al centre de la vila.

Per acontentar els barris, tant queixosos i crítics per la marginació a la que s’han vist sotmesos per part del govern de CiU, PP, PDB+ERC en aquests quatre anys, ara és posen pedaços que queden molt be per sortir a la fotografia i per fer veure que l’equip de govern ha fet coses per tothom.

Clar que corren el risc que, en els dies que van des de el 28 de març fins al 6 de maig, quan comença la campanya electoral, la gent s’adoni de tot el que ha quedat penjat, que a Blanes ha estat molt, i que recordi totes les despeses injustificades malbaratades en activitats públiques de dubtosa rendibilitat i els excessos econòmics en sous dels càrrecs públics, com els de l’alcalde i els càrrecs de confiança, que han deixat al municipi endeutat fins al cap d’amunt i per molts anys.

UNANIMITAT

2011-03-23T12:57:00.003+01:00

publicat a El bloc de l'Argemir

El Congrés de Diputats ha votat a favor de la intervenció armada a Líbia amb una aclaparadora majoria de 347 vots a favor i només 3 en contra. Bé, si hem de jutjar les paraules de Núria Buenaventura “només” serien 346 vots a favor i un ridícul “sí crític” d'ICV com ja ho va fer respecte el tractat neoliberal de Maastrich, el que ara serveix per collar una mica més els sectors populars europeus. De fet l'aprovació d'intervenció armada a Líbia o no calia perquè els avions i els vaixells de guerra espanyols ja estan actuant o han actuat il·legalment fins l'aprovació parlamentària.

Jo no veig la mateixa unanimitat a la societat, molt més crítica amb la intervenció militar. Tampoc em crec que totes ses senyories hagin votat en consciència sinó per disciplina de partit ja que en aquest país els diputats amb criteri propi o lleugerament diferent a les direccions dels partits tenen un mal futur, tant que ja han estat anul·lats en el present. Però això no és el més important sinó la gran diferència que hi ha en tants temes entre el carrer i la representació parlamentària.

Estic segur que una bona part de la ciutadania no comparteix les polítiques anticrisi del Govern com l'abaratiment de l'acomiadament, l'allargament de la vida laboral o la rebaixa de les pensions del present i més encara les del futur o la disminució dels salaris dels treballadors públics. Molta gent tampoc se'n fia de les no-propostes que el PP amaga tan hàbilment però que molts sospitem que seran del mateix estil però multiplicat pel nombre de diputats que aconsegueixin. A Catalunya tampoc crec que molta gent estigui d'acord amb les retallades en sanitat pública, en ensenyament, en cultura o en la subvenció de 10 milions d'euros a la companyia aèria “de bandera” Spanair. En canvi això no es trasllada als resultats electorals.

I és que a casa nostra els que s'enfaden se'n van a casa seva. Amb la veritat, això sí, amb la “seva” veritat. És clar, què poden fer sinó és enfadar-se, criticar als polítics, insultar-los i dir que tots són iguals i fan el mateix? I finalment resulta que la predicció s'autocumpleix: els que voten ho fan més o menys als mateixos i mai surten les veus discordants dels crítics perquè s'abstenen. No sabria a que atribuir aquesta actitud. Suposo que encara perdura una difusa tradició llibertària molt arrelada entre els treballadors del país ja al segle XIX i primera meitat del XX que els feia malfiar-se, sovint amb raó, dels polítics republicans i socialistes. També hi deu tenir influència el resultat final de la Transició, que va resultar ser -a afectes d'imaginari popular- conseqüència de l'acció d'Adolfo Suárez i Juan Carlos Borbón y Borbón-Dos Sicilias, marginant el paper de les classes populars i els sindicats i partits que els representaven, veritables protagonistes de la lluita per les llibertats socials, polítiques i nacionals. Així va resultar que la democràcia “ens la van portar, no la vam aconseguir”.

Hi ha més raons per explicar la marginació dels crítics i no és menor una llei electoral que minoritza de forma sistemàtica entre un i dos milions de persones que continuen votant partits crítics amb el sistema malgrat la força del vot útil que arrossega a votar a partits més moderats i amb més possibilitats de frenar a la dreta. I, per últim, hi ha l'aclaparadora piconadora mediàtica que aconsegueix imposar l'agenda política i crear falsos consensos com l'actual respecte a Líbia o el futur respecte a la rebaixa dels salaris lligant-los als augments de productivitat i no a la inflació com si aquella depengués més de l'esforç personal del treballador que de les inversions de l'empresari.

Però siguem optimistes, el futur encara no està escrit i tot està per decidir. I sobre això sí que hi ha unanimitat.

Argemir González

IU ratifica su apoyo a Josefa Medrano y considera “escandaloso y surrealista” el procesamiento abierto contra ella

2011-03-20T17:50:00.015+01:00

Tras la confirmación del procesamiento a la concejala de Participación Ciudadana, Josefa Medrano, por haber impedido el desarrollo de un homenaje al falangista Agustín de Foxá en una sala de un centro cívico de la ciudad, el Consejo Local de Izquierda Unida quiere hacer constar las siguientes manifestaciones al respecto:

- En primer lugar, nuestro total desacuerdo con el fondo de la decisión de la Audiencia Provincial de Sevilla de rechazar el recurso de apelación interpuesto por nuestra compañera.

- IU sigue considerando que el proceder de Josefa Medrano fue impecable y que hizo lo que tenía que hacer cuando denegó el uso de un local en un centro cívico para la celebración de un acto, en cuya solicitud nunca se aportó programa ni explicación alguna sobre el mismo. Tampoco se detalló entonces intención literaria de ningún tipo, como después han asegurado los organizadores de aquel encuentro para así ocultar su único y verdadero propósito: el ensalzamiento de una reputada figura del franquismo conocida, entre otros méritos, por ser autor del Cara al Sol, himno de tan infausto recuerdo para millones de españoles.
- No se trató de una acción de censura --como de manera interesada se ha sostenido desde ciertos sectores derechistas de la ciudad--, ya que en ningún momento se prohibió el mencionado homenaje. Simplemente, se evitó rendir tributo a un defensor del régimen franquista con recursos públicos.
- En consecuencia, IU mantiene que lo único que hizo la concejala de Participación Ciudadana fue ajustarse a la actual Ley de Memoria Histórica, ya que con dicha medida pretendía “suprimir elementos de división entre los ciudadanos para salvaguardar los valores y principios constitucionales”. Su actuación tan sólo perseguía evadir la apología del fascismo, de los criminales de guerra así como su exaltación.
- Pretender sentar en el banquillo a una persona que lleva toda su vida luchando por la libertad y por los derechos de los trabajadores de este país, como atestigua su destacada trayectoria política y sindical, mientras siguen libres los asesinos del régimen franquista y sus herederos gozando de grandes fortunas, resulta, como mínimo, absolutamente surrealista y escandaloso.
- El caso de Josefa Medrano demuestra hasta qué punto nuestra sociedad permanece instalada en una deriva ultraconservadora y reaccionaria realmente preocupante. Su procesamiento parece suponer un escarmiento por proteger a la democracia de quienes ansían un retorno a una época oscura del pasado. Y, desgraciadamente, el suyo no es un hecho aislado. Ahí está el ejemplo del magistrado Baltasar Garzón, quien sufre estos días un cruel linchamiento mediático y judicial, promovido por quienes ayer fusilaban y sepultaban a los republicanos en las cunetas, por haberse atrevido a investigar los crímenes del franquismo.
- Lo sucedido con Medrano deja al desnudo las carencias de una democracia construida sobre el olvido y sobre una impunidad ignominiosa de la dictadura franquista que, para escarnio y vergüenza de los ciudadanos de este país, se consolida de la manera más perversa con el transcurso de los años.
- Izquierda Unida no va a mirar para otro lado ni a retroceder ni un paso ante el avance de la extrema derecha en Sevilla. Porque quienes están detrás del homenaje al falangista Agustín de Foxá son los mismos que alientan manifestaciones xenófobas contra los inmigrantes en barrios como Triana y San Jerónimo. O los mismos que amenazan a los vecinos y vecinas que defienden la construcción de un centro deportivo en la zona de la Carretera de Carmona por tratarse de una iniciativa de “los rojos de IU”.
- Mientras unos disfrutan dando alas a este tipo de discursos y otros prefieren guardar un silencio cómplice, IU se apresta a combatirlo tanto en la calle como en las instituciones. Por eso, una vez más, este Consejo Local reitera todo su apoyo y su solidaridad a Josefa Medrano por su ejemplar comportamiento. Y lo hace desde el convencimiento de que su imputación es motivo de orgullo y de dignificación. Máxime, en estos tiempos en que la política española se encuentra salpicada por numerosos presuntos casos de corrupción vinculados tanto al PP (Gürtel) como al PSOE (EREs de Andalucía).

- Por último, Izquierda Unida advierte de que el proceso abierto contra Josefa Medrano terminará volviéndose en contra de quienes lo han pergeñado, pues no sólo servirá para demostrar la inocencia de nuestra compañera, sino que reforzará su valoración entre la opinión pública y la ciudadanía por no haber cedido ni un ápice ante el pulso inadmisible de quienes glorifican el franquismo y atacan a la democracia.

Enlaces:

http://www.pcasevilla.org/detalle_noticia.php?id=3351

http://www.facebook.com/profile.php?id=100000315471085